Quan se subscriu un fons d'inversió, el més habitual és que el partícip es fixi en la seva cartera d'actius, en el seu focus d'especialització (per exemple, si només aposta per la renda variable europea o si està centrat en les noves tecnologies) i la seva rendibilitat acumulada. Anant un pas més enllà, és habitual que, també, es valorin altres fites com les comissions que suporta, l’expertise de l'equip gestor que es troba darrere d'ell o la comparativa entre el comportament del fons enfront del seu índex de referència. Aquestes i altres dades serveixen per calibrar el risc del producte i per concretar si, en essència, s'emmotlla als interessos de la cartera de l'estalviador.
No obstant això, un dels aspectes que, sovint, passen més desapercebuts és el de l'impacte de la divisa en la rendibilitat del fons, especialment, en aquells que inverteixen una part rellevant (o la totalitat) del seu capital fora de l'Eurozona. És a dir, pot ser que un fons domiciliat a Espanya estigui especialitzat en valors de la Xina, el que significa que compra aquests actius en la divisa a la qual estan referenciats aquests productes, normalment, el iuan. Això provoca que és possible guanyar o perdre diners no només per l'evolució d'aquests títols en els mercats sinó, també, per l'apreciació del iuan respecte a l'euro.
L'evolució de les divises influeix en la rendibilitat dels fons que inverteixen en actius no referenciats en euros
L'impacte real de la divisa
A més, cal tenir en compte que no té per què coincidir la divisa en què inverteix el fons amb la divisa en què està denominat. Dit d'una altra manera: el fons pot invertir en una divisa com el iuan però calcular el seu valor liquidatiu en una altra, per exemple, l'euro. En qualsevol cas, és important tenir clar que l'evolució en la cotització del iuan impactarà en la rendibilitat final del producte que té subscrit, però, en el valor liquidatiu que li arribi a través del seu gestor de referència, ja estarà, normalment, descomptat l'impacte del canvi d'una divisa per una altra.
És important, això sí, que l'inversor tingui present que, tant les subscripcions com els reemborsaments s'efectuaran en la divisa en què està denominat el fons. És a dir que, a efectes pràctics, si subscriu un fons en iuans s'haurà primer de canviar els euros per iuans per adquirir les participacions, el que li generarà un cost afegit en forma de comissió pel canvi de divisa. El procés invers, amb la seva conseqüent comissió, passarà quan vengui les participacions. Per facilitar les coses, moltes gestores ofereixen un mateix fons en diferents classes, per exemple, una en euros i una altra en iuans. No obstant això, abans de prendre cap decisió, convé analitzar les diferents comissions que suporta cada un, ja que no totes les classes d'un mateix fons tenen les mateixes comissions.
Pot interessar-te: Puja l'euro, què significa això per a una cartera d'inversió?
Com mitigar els riscos
Com qualsevol altre producte d'aquestes característiques, el principal risc d'un fons d'inversió en una divisa estrangera és l’inherent al mercat, és a dir, que es vegi afectat per la volatilitat de la renda variable. No obstant això, en aquest cas, hi ha l'amenaça afegida que l'exposició del fons a una altra divisa provoqui un deteriorament en les seves plusvàlues en el cas que aquesta es devaluï pel que fa a la divisa de referència de les seves inversions.
Per això, abans de decantar-se per realitzar la subscripció d'un producte d'aquest tipus, és oportú estudiar a consciència la seva rendibilitat, avaluar la volatilitat del tipus de canvi entre l'euro i aquesta divisa, i les comissions que s'hauran d'abonar. De qualsevol manera, hi ha al mercat una possible alternativa per facilitar la vida de l'estalviador. És el cas dels fons amb divisa coberta, destinats a aquells partícips que desitgen invertir en actius amb exposició a altres mercats, però en la seva divisa de referència, evitant que la rendibilitat es vegi afectada pel canvi de moneda.
Habitualment, aquest tipus de fons s'inclou dins d'una categoria amb cobertura de divises que, tècnicament, s'anomena hedged. D'aquesta manera, els gestors del fons inverteixen part del capital en derivats financers que exerceixen com a escut davant el potencial efecte divisa, aconseguint que el tipus de canvi entre l'euro i el iuan (o la moneda que sigui) es mantingui constant. Així, l'inversor no veurà que la seva rendibilitat es ressenti per les fluctuacions en la cotització entre les dues divises.
Cada vegada més, les gestores ofereixen els seus fons d'inversió en tres classes diferents: una en euros amb cobertura de divises, una altra en euros sense cobertura de divises (el que significa que la seva rendibilitat està condicionada per l'evolució de les dues divises, tot i que implica un cost de transacció menor) i un classe en divisa origen (en la qual s'inverteix directament en les accions que componen la cartera del fons, sense cobrir el risc divisa, i implica que, quan es vulgui recuperar la inversió, caldrà canviar aquesta divisa a euros).
Avantatges i riscos de cobrir la moneda
El principal benefici de cobrir la moneda en un fons d'inversió és protegir-se de l'evolució a futur d'aquesta divisa, cosa que, potser, en monedes com l'euro i el dòlar, pot ser que no sigui tan rellevant. Si, per contra, el focus de les inversions està posat en una economia emergent, pot ser clau. No obstant això, també hi ha alguns desavantatges, com el cost, ja que cobrir la moneda comporta una despesa fixa que redundarà en la rendibilitat final del fons. A més, un altre hàndicap és que no permetrà als partícips beneficiar-se d’una evolució favorable en el tipus de canvi.
És a dir, que, en realitat, no existeix una opció millor que una altra en relació a cobrir o no la moneda, encara que, des del punt de vista de l'estalviador minorista, possiblement resulta més senzill seguir l'evolució del fons que té subscrit si està denominat en euros, que és la moneda que coneix i a la qual estan referenciats la immensa majoria dels productes que conformen la seva cartera. En qualsevol cas, aquest tipus de productes poden resultar interessants per a aquells inversors que ja disposen d'aquesta divisa, per exemple, perquè reben part del seu salari en aquesta moneda o perquè jutgin que està barat i que tindrà un comportament favorable en relació a altres divises al llarg dels propers mesos.
Pot interessar-te: Brussel·les vol reforçar la fortalesa i el lideratge de l'euro