Dos intel·lectuals alemanys del segle xx van deixar per a la posteritat reflexions sobre el que significaven, per a ells, les crisis. Mentre que en el cas del dramaturg Bertolt Brecht, un dels màxims referents del teatre a Europa, «una crisi es produeix quan el vell no acaba de morir i el nou no acaba de néixer», per Albert Einstein, el pare de la teoria de la relativitat, el millor de les crisis és que «és l’únic moment en què la imaginació és més important que el coneixement». Des de fa ja un cert temps, els mercats financers es troben convulsos, sumits en una gran volatilitat com a conseqüència de la recent crisi sanitària global, i precisament, ara més que mai, els inversors necessiten consells per saber què fer i ser flexibles en la seva presa de decisions davant la incertesa que hi ha de cara al futur.
No obstant això, en un context de baixos tipus d’interès en el qual productes com els dipòsits o comptes remunerats tot just aporten rendibilitat, els inversors necessiten informació sobre què fer amb els seus diners. Per exemple, si en l’anterior recessió de 2008, els bons i la renda fixa, en general, aportaven una rendibilitat considerable, ara és molt complicat que ni tan sols aconsegueixin batre la inflació, de manera que poden arribar a suposar un cost negatiu per a les carteres. En aquest sentit, només cal deixar-se guiar per l’assessorament professional per analitzar quina estratègia seguir entre la resta d’alternatives que hi ha, com la inversió en borsa, l’aposta pels fons i altres productes financers, la inversió immobiliària, les commodities i els futurs, les plataformes de crowdlending o els exchange trade funds (coneguts més comunament per les seves sigles, ETF, que són bàsicament fons d’inversió tradicionals, però amb costos associats baixos).
El mercat borsari a Espanya
El 1988 es va aprovar a Espanya la Llei del mercat de valors, que, entre d’altres fites, va regular l’aparició de nous intermediaris financers, com les agències i les societats de valors, i va normalitzar l’adopció d’un sistema de negociació electrònic d’accions que substituïa els antics ròdols, i que rebria el nom de SIBE (sistema d’interconnexió borsària espanyol).
Et pot interessar: El factor clau dels experts per a invertir bé: la volatilitat.
El SIBE permet als operadors enviar les ordres de negociació des d’un terminal informàtic autoritzat a un ordinador central que està connectat als quatre mercats alhora. El sistema ordena cada mandat segons el seu preu i el seu moment d’introducció, a l’espera de contrapartida que arribi des d’un altre ordinador diferent. Per la seva banda, les liquidacions es fan a través del sistema de compensació i liquidació de valors (SCLV). Gràcies a la Llei del mercat de valors i a l’èxit del SIBE, el 2001 es va propiciar la integració de les quatre borses espanyoles com a filials de Borses i Mercats Espanyols (BME), que s’ocuparia des de llavors de gestionar tots els mercats secundaris espanyols.
Al mercat continu espanyol hi ha cinc grups: el mercat general, on operen les empreses que cotitzen a les quatre borses de valors i en el qual hi ha la cotització de l’índex de referència espanyol IBEX 35, que agrupa les empreses de més cotització, i que suposa al voltant del 98 % del total d’operacions borsàries; el mercat alternatiu borsari (MAB), per a les petites empreses d’alt creixement que no poden complir amb els requisits exigits per al mercat general, així com els fons de capital risc, societats d’inversió de capital variable (SIMCAV) i societats cotitzades anònimes d’inversió en el mercat immobiliari (socimis); el mercat de blocs, pensat per a operacions de gran volum, des de 50.000 fins a 500.000 euros, segons el grau de liquiditat de les accions; Latibex, per a la negociació de les accions de les empreses més importants de l’Amèrica Llatina, amb la condició que les cotitzacions es facin en euros, i el mercat d’ETF.
En línies generals, el mercat més volàtil de tots és el mercat continu, perquè hi són presents les empreses que, d’acord amb el Comitè Assessor Tècnic de la Borsa, no poden formar part per la seva capitalització de l’IBEX 35. Hi concorren entitats de tot tipus d’indústria i mida, amb més o menys solidesa en els seus balanços, i amb diferents nivells de risc. Traduït a un llenguatge més planer, vol dir que, normalment, les variacions en els preus de les accions seran més grans, i això representa més oportunitats per a l’inversor, però també, més amenaces. Això vol dir que abans de prendre qualsevol decisió financera en aquest sentit, convé sospesar-ho amb cautela i recórrer a l’ajuda dels professionals.
Estratègies d’inversió en moments de crisi
Molts inversors, quan hi ha caigudes en els mercats, es pregunten constantment quan serà el moment adequat per entrar i agafar el ral·li alcista de la rendibilitat. No obstant això, grans gurus financers, com, per exemple, Warren Buffet, empresari i un dels homes més rics del món, fugen del tot d’aquesta estratègia. Buffet és un gran defensor de la filosofia value investing (inversió en valor), que aposta per les companyies ben gestionades i que tenen capacitat de creixement per endavant, amb independència del punt del cicle econòmic en què es trobin. En la seva opinió (materialitzada en l’axioma «wonderful companies at fair prices»), la clau és identificar empreses que tinguin o estiguin en disposició d’aconseguir un avantatge competitiu en el seu sector, ja que, en el futur, això pràcticament garantirà un bon comportament a la borsa. Un cop seleccionades, cal fer-hi inversions periòdiques per compensar possibles moments de caigudes amb altres de revaloració. En els últims anys, aquesta estratègia l’ha portat a guanyar milions de dòlars amb valors com IBM, Coca-Cola, Apple o American Express, entre d’altres.
Una altra recomanació és ser cautelós i esperar que sorgeixin bones oportunitats en els mercats volàtils. Pel que fa a això, sobretot en moments de crisi, és molt important comptar amb un fons de seguretat per a emergències, ja que la liquiditat pot convertir-se en la nostra millor aliada. D’una banda, permet mantenir la nostra cartera d’inversions sense sobresalts, i atendre tots els pagaments i els costos en què incorrem. De l’altra, perquè comptant amb un excedent en forma de capital serà possible apostar per una determinada companyia si sorgeix l’oportunitat. En aquest context, no cal veure aquesta reserva de liquiditat puntual com uns diners que no estan treballant i, per tant, que no ofereix rendibilitat, sinó com una part de la nostra estratègia amb la qual podrem prendre decisions d’inversió importants de cara al futur.
Des de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) van publicar fa uns mesos la guia Psicologia per a inversors, on es recomana sortir del context de negativitat generalitzada, dosificar bé les fonts fiables d’informació i fugir de l’anomenat efecte halo, que consisteix en la tendència a jutjar una empresa sobre la base d’una única qualitat positiva o negativa que fa ombra a totes les altres. El màxim supervisor financer espanyol demana encaridament als inversors que no es deixin portar per la part emocional del cervell i que fem més cas a la racional, seguint els preceptes de Daniel Kanheman, Premi Nobel d’Economia el 2002, que va parlar dels dos sistemes de pensament que afecten la nostra presa de decisions financeres: un de més intuïtiu i emocional, i l’altre més fred i analític. En qualsevol cas, des d’aquesta institució crida a tots els inversors a que, en moments de volatilitat en els mercats com l’actual, la millor decisió que poden prendre és acudir a l’assessorament professional.
