El treball en remot permet a molts professionals allunyar-se de les ciutats i cada vegada són més els que es decanten per les àrees rurals, però convé prestar atenció a dos factors: la cobertura d'Internet, imprescindible per dur a terme les seves tasques laborals, i l'oferta d'habitatge, escassa a les poblacions petites.
Canviar els maons del bloc de davant per la pissarra de la muntanya, o substituir els castanyers que creixen en fila sobre la vorera per un poderós garrofer que s'alça enmig del terreny sembrat recentment. Al teletreball, com al camp, no se li poden posar portes. Per això, molts professionals trien el medi rural per seguir desenvolupant les seves feines, però també té les seves exigències.
Per tirar amb força del carro de la feina en remot cal una bona connexió a Internet i un habitatge on instal·lar-la; dos requisits que suposen un repte per a tot aquell que vulgui establir-se en zones rurals, especialment les més petites. Encara queden molts llocs on no arriba la banda ampla i el mercat d'habitatges de lloguer o en venda és molt reduït o inexistent.
La Secretaria General per al Repte Demogràfic, que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica, encara no disposa de dades sobre aquest fenomen, però ha notat un augment en l'arribada de població de les ciutats a les àrees rurals. "Molts d'aquests trasllats no es regularitzen al padró, perquè es tracta de ciutadans que s'instal·len a la seva segona residència, el que complica el recompte", exposa Ignacio Molina, assessor de la secretaria. "Però sí que es poden identificar a través dels canvis d’adreça a les targetes sanitàries, de les receptes a les farmàcies i de les escolaritzacions, que encara estem computant", afegeix.
El portal immobiliari Idealista aporta xifres que corroboren aquest nou interès. El novembre del 2020, les recerques d'habitatges en municipis de menys de 5.000 habitants, els que es consideren rurals, van aconseguir el 14,8 %; mentre que el gener de l'any passat eren del 10,1 %. Molina creu, però, que encara és aviat per conèixer si aquest èxode urbà serà permanent o temporal.
Què es necessita per treballar en un poble?
El fenomen dels trasllats ha tret a la llum els problemes que arrossegaven les àrees rurals —o zones de baixa densitat de població com les anomena la Unió Europea, quan tenen menys de 12,5 habitants per quilòmetre quadrat. "A l'envelliment i la despoblació se li sumen els problemes derivats de la manca de connectivitat", detalla Molina.
Actualment, el 99,8 % de la població té accés a la 4G —que és la tecnologia que viatja en ones a través de l'aire i que permet que els mòbils tinguin Internet— d'acord amb les dades del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, publicades a l'informe Cobertura de banda ancha en España en el año 2019. Mentrestant, el 88 % disposa de fibra òptica, que va per sota terra. Aquest últim sistema, però, només arriba al 71 % de les zones rurals. Les xifres en el desplegament de les xarxes, asseguren des de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, no impliquen que els habitants ja tinguin el servei, sinó que la infraestructura està disponible. Per activar-la, han de contractar una operadora.
Quina velocitat de connexió a Internet es necessita?
A més de l'extensió de les xarxes, el teletreballador ha de tenir en compte la velocitat a la qual arriben les dades. D'acord amb la Secretaria d'Estat, per treballar en remot cal assolir, com a mínim, els 30 megabits per segon. Amb aquesta quantitat és possible connectar diversos dispositius alhora: mentre dos adults treballen, un nen pot jugar en línia a la consola de joc, per exemple.
El 2019, aquesta velocitat estava disponible per al 86,6 % dels habitants de zones rurals; mentre que la superior, que viatja a 100 megabits per segon i que és habitual a les ciutats, arribava només al 49,8 % de les zones rurals. El pla de l'Estat té com a objectiu arribar al 100 % de la població nacional amb aquesta velocitat el 2025.
El problema, però, rau en el fet que hi ha zones d'escassa densitat on encara no hi ha la infraestructura o la que hi ha ofereix velocitats molt lentes. La fibra òptica va arribar per primera vegada al gener a Nieva de Cameros, a la Rioja, amb 83 habitants censats, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). "Ho hem aconseguit després d'insistir-hi molt. Ara volem que arribi al nostre poble, Montemediano, i a la resta de municipis de la comarca de Cameros", comenta l’alcaldessa, Immaculada Sáenz, independent i portaveu de la Coordinadora d'España Vaciada, que agrupa 140 associacions i plataformes de ciutadans d’àrees poc habitades.
La fibra òptica només arriba a l'1,6 % de les llars de poblacions de menys de 100 habitants, que suposen 1.380 dels 8.131 municipis que hi ha a Espanya, i a la meitat dels que tenen entre 2.000 i 5.000 veïns. El mapa de la connectivitat per fibra mostra grans buits en zones de Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja i Navarra, però especialment a Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó i Extremadura. "Encara queda molt per fer, s'ha avançat. El 2017, la connectivitat al medi rural estava al voltant de la meitat d'ara", relata Molina.
La tecnologia 5G, que permet velocitats molt altes i més capacitat per transmetre la informació, promet beneficiar les zones rurals i aïllades d'Espanya, d'acord amb la secretaria. A finals del 2020, les operadores van començar el desplegament de les xarxes, que encara té moltes limitacions. El Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, compta amb una partida destinada a millorar la connectivitat del conjunt del país per potenciar l'avanç de la banda ampla i de la 5G. “Amb aquesta nova tecnologia trobarem centres de coworking en municipis petits, el que permetrà crear equips amb professionals situats a qualsevol lloc", defensa Francisco Morcillo, expert en innovació i territoris i ciutats intel·ligents.
L'altre repte: aconseguir un habitatge
Aconseguir un habitatge en nuclis petits, ja sigui de lloguer o de propietat, no és tan fàcil com a les ciutats. "No hi ha un mercat robust", diu Mariano García Sardiña, president de la Cambra de Comerç de Badajoz. El problema, assenyala Lidia Díaz, presidenta de l'Asociación Española Contra la Despoblación (AECD), que posa en marxa activitats per atreure gent al medi rural, és que la majoria dels habitatges no es lloguen perquè els seus amos els ocupen durant les vacances. I els que queden lliures, apunta, estan tan abandonats que estan en mal estat.
Aquesta situació complica la recerca per als urbanites que no tenen relació amb el poble. "Tenim un parell de famílies amb fills que volen mudar-se, però no hem aconseguit trobar-los casa", admet Sáenz, l'alcaldessa de Nieva de Cameros. El seu ajuntament planteja la possibilitat de crear un parc de lloguer que inclogui els immobles que els seus propietaris només fan servir unes setmanes l'any. "Volem proposar un model pel qual una família visqui i comparteixi l'habitatge amb els propietaris el temps que estiguin de vacances", argumenta l'alcaldessa.
García Sardiña creu que és necessària una rehabilitació per ampliar el parc. Les comunitats autònomes compten amb plans per ajudar els habitants a restaurar habitatges rurals, tant per als pobladors actuals com per atraure’n de nous. El Govern planeja destinar, a més, una partida del Fons de Recuperació Europeu a restaurar edificis i a millorar-ne l’eficiència energètica. A més, ha ampliat fins al 2022 el Pla estatal de l'habitatge 2018-2021 per ajudar econòmicament els menors de 35 anys a llogar o adquirir un habitatge en municipis de menys de 5.000 habitants.
Un període de prova per assegurar-se l'elecció
Patricia García, propietària de dos hotels rurals reconvertits en casa d'hostes a Villarrín de Campos, Zamora, de 404 habitants, recomana provar un temps l'experiència rural abans de comprar. Aquesta empresària ofereix habitacions dobles amb lavabo per 900 euros al mes (sense els àpats) i un espai on teletreballar sense interrupcions ni sorolls; un estil de vida que vol fomentar a través de l'Associació Nacional de Coliving i Coworking, de la qual és presidenta.
"Servim de pont cap al poble. Si ja és difícil trobar un habitatge, com pots comprar-ne un sense pensar-t’ho bé, si a més després has de rehabilitar-lo?", es pregunta. "Nosaltres oferim aquest lloguer flexible en què l'hoste decideix quant de temps s’hi vol estar".
Fer una volta pels pobles en què s’està interessat i preguntar als veïns és una altra manera d'encertar. "Molta gent al camp prefereix conèixer els llogaters en persona", aconsella el periodista Ramón Prada, fundador de la iniciativa “Vente a vivir a un pueblo”; una plataforma web que serveix d'aparador als petits municipis espanyols per atraure urbanites que busquen canviar d'entorn.
"No s'ha viscut un moment tan important en la història per repoblar els pobles", argumenta Prada. Per aparèixer a la pàgina, les poblacions, al voltant de 100 municipis ara mateix, paguen una quota per cobrir les despeses de producció d'un vídeo sobre els seus encants que es puja al web. Els usuaris, a més, poden acotar la cerca a partir de criteris com la connectivitat, la disponibilitat d'habitatges de lloguer i de compra o l'existència d'escoles, centres mèdics i instal·lacions esportives.
Internet i casa, però també col·legi i hospital
Els serveis educatius i de salut són la tercera raó de la decisió dels teletreballadors per triar una destinació rural. "Convé que esbrinin quins serveis té aquesta regió, perquè cada persona té les seves necessitats", reconeix Díaz, de l'Asociación Contra la Despoblación. No és el mateix una família amb nens, que necessiten escolarització, que una parella que espera un nadó o una persona que pateix una malaltia crònica i ha de traslladar-se a l'hospital amb regularitat. Per a Sáenz, l'alcaldessa, que també és monitora a l'autobús escolar que transporta dos dels tres nens que viuen a Nieva de Cameros a l'escola d'Ortigosa, a gairebé set quilòmetres, viure al poble no és tan idíl·lic com sembla. "És una altra vida, plena de bondats, aquí respirem aire pur, però també té els seus inconvenients", conclou.
AJUDES PER A MUNICIPIS AMB MENYS DE 5.000 HABITANTS
Espanya disposa del Pla estatal de l’habitatge 2018-2021, que subvenciona la compra d'immobles a menors de 35 anys en poblacions de menys de 5.000 habitants. Un programa que s'estendrà fins al desembre de 2022, i que permetrà adquirir un habitatge en algun dels 6.820 municipis que tenen menys d'aquesta quantitat d'habitants, que suposen el 83,8 % dels 8.131 que hi ha al país.
Per accedir a aquest pla, els ingressos dels beneficiaris han de ser tres vegades inferiors a l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM), l'índex emprat a Espanya com a referència per concedir ajuts i subvencions i que, en aquest cas, seria de 20.336,4 euros anuals per 12 pagues i de 23.725,8 euros l'any per 14 pagues. Els beneficiaris optaran a un màxim del 20 % del preu d'adquisició, que no podrà ser superior als 100.000 euros.
Un altre pla, el MOVES III, subvenciona la compra de furgonetes amb fins a 9.000 euros i la de vehicles elèctrics, com turismes, híbrids endollables i elèctrics, amb fins a 7.000 euros. Les persones empadronades en municipis de menys de 5.000 habitants comptaran, a més, amb un 10 % addicional. Aquests ajuts els gestionen les comunitats autònomes.
