Deia el filòsof i escriptor Voltaire que «aquells que creuen que els diners ho fan tot, ho acaben fent tot pels diners». Cada 5 d'octubre se celebra el dia de l’Educació Financera, i és en aquest moment que els dos principals supervisors financers a Espanya, el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), es bolquen per intentar conscienciar la societat sobre la importància vital de formar-se en cultura financera i fomentar l'aprenentatge sobre l’estalvi i la gestió de les finances en el dia a dia, cosa que és clau al llarg de la vida.
No obstant això, la realitat demostra que queda molta feina per fer. Així, si més no, es desprèn del document de treball Educación financiera y decisiones de ahorro e inversión: un análisis de la Encuesta de Competencias Financieras, elaborat per aquestes dues entitats juntament amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Un 25 % dels enquestats va revelar que té uns coneixements financers baixos o molt baixos, amb una nota mitjana global que se situava en un 6 sobre 10. D'acord amb aquest informe, les persones més grans són, també, les que tenen pitjor educació financera.
Igualment, crida l'atenció el fet que, tot i que una àmplia majoria va assegurar que concedeix molta importància a l'estalvi, la crua realitat assenyala que tot just un 40 % va confirmar haver-hi treballat activament durant l'últim any. A més, el document assenyala que els participants amb més coneixements financers són, per norma general, els qui analitzen de forma més activa la presa de decisions d'inversió i avaluen el risc, el termini i la rendibilitat potencial. De fet, són els estalviadors més neòfits en finances els qui, a més de subscriure productes pensant en el llarg termini i en el complement a la seva futura jubilació, com ara plans de pensions o renda fixa, també són els més actius a l'hora d'apostar per la renda variable.
Notable pèrdua de rendibilitat
A més dels conceptes bàsics de la indústria financera, com saber què és la inflació, en què l'educació financera també inclou nocions per administrar adequadament els diners i el patrimoni que una persona fa servir al llarg de la seva vida.
L'educació financera permet conèixer els conceptes bàsics d'economia i finances i ajuda a gestionar millor el patrimoni
Per exemple, és molt important planificar amb quins ingressos estimats aconseguirem arribar a la jubilació i així, basant-nos en això, construir una estratègia basada en el llarg termini per complementar aquests ingressos. L’estratègia pot ser des de subscriure un producte d'estalvi, com un pla de pensions, fins a contractar una assegurança de vida. En cas que es vulgui apostar per actius de renda variable, com és el cas d'un fons d'inversió, l’interès compost juga un paper decisiu per, mitjançant les aportacions periòdiques, aconseguir en horitzons temporals llargs una rendibilitat sensiblement més alta.
La falta d'educació financera a Espanya, tal com assenyalava la CNMV en un altre estudi de 2019, és la causa principal que un de cada tres estalviadors detallistes es basi en les recomanacions d'un conegut com a criteri principal a l'hora de prendre una decisió important sobre les seves inversions. Aquest document indica que, a més de tenir més possibilitats d'equivocar-se en la seva estratègia de subscripció d'actius i, amb això, tenir una potencial pèrdua patrimonial, l'inversor també sol acabar per desconfiar dels mercats després d'experimentar algunes experiències negatives. A la llarga, això li impossibilitarà iniciar una fase adequada de desacumulació de les seves inversions, de manera que estarà perdent poder adquisitiu i qualitat de vida.
Més coneixement implica més assessorament
Segons l’Informe sobre la educación-financiera en las aulas españolas, de Fundació Contea i Fundació PwC, quan les persones comprenen millor els principals conceptes financers, a més d'adquirir habilitats per prendre decisions informades, també tenen més ganes de buscar segones opinions professionals que els assessorin sobre les implicacions de les decisions que han de prendre.
Un millor coneixement dels aspectes financers per part dels estalviadors s’associa a una major confiança en els mercats i a la recerca d'assessorament professional
Per al Banc d'Espanya i la CNMV, l’avorriment és un dels grans culpables de les mancances en educació financera per part dels ciutadans, ja que un 12 % afirma directament que els avorreix tot allò que té a veure amb la indústria financera. No obstant això, també han detectat que, a mesura que es realitzen sessions formatives sobre la matèria en edats primerenques, en arribar a l’edat adulta aquestes persones saben gestionar millor la seva economia familiar i fer un ús més responsable del seu patrimoni. Com subratlla l'estudi de Fundació Contea i Fundació PwC, les llars dels països europeus que fa més temps que aposten per l'educació financera dels seus menors, com ara Suècia, els Països Baixos o el Regne Unit, van experimentar menys deteriorament econòmic durant la crisi de 2008.
Una aposta pel benestar general
Les proves del Programa Internacional per a l'Avaluació dels Estudiants (PISA, per les sigles en anglès) de 2020 sobre la base de la participació de 117.000 estudiants de 20 països, va situar Espanya en l’onzena posició. Entre els àmbits de millora més substancials se subratlla, entre altres coses, que els joves espanyols tenen dificultats per llegir una factura o que els costa, en general, prendre decisions raonades sobre les seves despeses quotidianes.
Un major coneixement matemàtic o millorar la comprensió lectora són dos dels àmbits que assenyala l'informe que cal millorar entre els estudiants espanyols, mentre que tenir un compte corrent o disposar d'alguna classe d'actiu són elements que contribuirien a millorar el resultat global des del punt de vista financer.
Pot interessar-te: És bona idea regalar la subscripció a un fons d'inversió a un fill pel seu aniversari?
L'informe sentencia que les persones amb menys cultura financera són més vulnerables a les estafes i responen pitjor davant les decisions més rellevants de compra, com un habitatge o un automòbil, i que els posiciona en una situació desfavorable de sortida de cara a mantenir una situació econòmica còmoda quan deixen de ser treballadors en actiu i es jubilen.
