La inversió immobiliària de lloguer residencial va arribar a 46.000 milions d'euros a Europa durant l'any 2020; així es convertia en un dels sectors més resilients a la pandèmia, segons l'informe European Multifamily, elaborat per la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman en l’àmbit internacional. L'increment es va situar en el 6 % interanual i en el 17 % respecte de la mitjana de la inversió registrada en els últims cinc anys.
Durant l’any passat, Alemanya va acaparar un 40 % de la inversió en aquest segment, seguida dels Països Baixos amb un 15 %, Suècia amb el 12 %, Dinamarca amb el 9 % i Espanya i el Regne Unit amb un 6 % cadascun.
El mercat del lloguer a Espanya està en plena expansió i té amb un ampli recorregut, seguint el camí del mercat britànic, que ha crescut de manera substancial en els darrers cinc anys. «El nostre principal avantatge competitiu és l'enorme desequilibri entre oferta i demanda de l'habitatge de lloguer de qualitat a preus assequibles. Es tracta d'un mercat incipient a Espanya comparat amb altres països europeus: el 18 % de la població viu de lloguer, enfront del 35 % de la mitjana europea, el 35 % de França o gairebé el 50 % d'Alemanya», constata Susana Rodríguez, CCO de Savills Aguirre Newman a Espanya.
Pot interessar-te: El mercat immobiliari resisteix l'impacte de la pandèmia
Segments build to rent i multifamily
El mercat espanyol està molt atomitzat i poc professionalitzat; el 95 % de l'habitatge de lloguer està en mans de particulars, diu aquesta consultora. Amb tot, el lloguer professionalitzat centra la majoria dels projectes actuals de build to rent (BTR), un dels productes estrella de 2020 en el segment d'habitatge assequible, que és on es concentra la demanda que no troba opcions adequades al seu pressupost, principalment joves en edat d'emancipació i famílies monoparentals.
«Si bé més del 75 % dels joves espanyols continua pensant que el més idoni és comprar, tenen moltes barreres per accedir al seu primer habitatge en propietat: limitacions econòmiques per falta de liquiditat (l'estalvi necessari per accedir a un habitatge mitjà de 150.000 euros seria de 45.000 euros, però l'estalvi mitjà dels joves menors de 30 anys amb prou feines arriba als 2.000 euros anuals), falta d'estabilitat laboral, etcètera», argumenta Rodríguez.
Pot interessar-te: La primera hipoteca, què cal tenir en compte?
Un altre dels actius que ha pres cos en 2020 és el segment multifamily. «S'espera que la competència per aquest tipus d'inversió sigui forta, especialment en els mercats en què l'oferta d'habitatges de lloguer va per darrere de la demanda», assenyala l'informe.
No obstant això, els retards en l'activitat de construcció i les restriccions a causa de la COVID-19 durant l'any passat poden intensificar encara més el desequilibri entre l'oferta i la demanda d'habitatges de lloguer gestionats per professionals en les principals ciutats europees, inclosa Espanya.
Pot interessar-te: La rendibilitat a la inversió immobiliària: què cal tenir en compte?
Habitatge assequible
L’esmentat estudi assenyala que, donada la incertesa econòmica actual, les perspectives d'increment de rendes poden quedar esmorteïdes fins que la confiança de les llars es recuperi.
Espanya necessita promoure més de dos milions d’habitatges de lloguer, una part important amb alguna mena de protecció o amb rendes assequibles. Per a Rodríguez, «hi ha molt interès d'inversors institucionals per desenvolupar un nou producte de lloguer en el nostre país i una ferma aposta de les administracions públiques (tant Govern central com òrgans autonòmics i locals) per incrementar l'oferta d'habitatge de lloguer i situar-nos al nivell d'altres països d'Europa. Però les opcions per desenvolupar aquesta mena de producte són limitades». I aporta solucions: «Cal que hi hagi més 'sòl' disponible on hi ha demanda, un sector constructor amb més capacitat de producció i una major col·laboració publicoprivada per desenvolupar projectes sobre sòl públic. També és indispensable un marc jurídic estable que permeti conèixer les regles que regiran el mercat de lloguer a llarg termini».
L'informe també estableix una comparativa del lloguer en els països europeus, on destaquen regulacions més o menys estrictes. Per exemple, a Espanya hi ha un mercat flexible però poc regulat.
«No es tracta tant de la regla en si com de la certesa. En general, aquests fons estan familiaritzats amb mercats més o menys regulats pel que fa al preu i no tenen por de l'existència de limitacions, sinó la possibilitat de canvis normatius imprevistos, és a dir, la dificultat és la presa de decisions per la incertesa normativa més que les limitacions en si», conclou Rodríguez.
Pot interessar-te: Lloguer turístic, com la pandèmia ha canviat el model de negoci?
