Hi ha decisions que marquen la vida i que, precisament per aquesta raó, no s'han de prendre a la lleugera. A certa edat, deixar de treballar pot desitjar-se amb ganes, sobretot, si la salut i la situació familiar acompanyen. Davant d'això, els experts aconsellen reflexionar i prendre la decisió tenint en compte totes les variables. Per exemple, cal distingir entre la prejubilació i la jubilació anticipada. Encara que en la pràctica les dues opcions suposen deixar de treballar, hi ha certes diferències.
«La prejubilació és un acord entre empresa i empleat o representació social, que s'aconsegueix habitualment a una edat anterior a l'edat d'accés a la jubilació (als 58 anys com a edat mitjana), i que no està regulat en cap disposició pública», explica Miguel Àngel Menéndez, professor del Centre d'Estudis Financers (CEF). «Normalment compta amb compensacions per part de l'empresa, però res no impedeix que no es pugui tornar a treballar», aprofundeix Sergi Jiménez-Martín, catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
A Espanya, al voltant del 40 % dels treballadors es jubila abans d'arribar a l'edat reglamentària
En canvi, «la jubilació anticipada està regulada en la Llei General de Seguretat Social i és el dret que té tot treballador que, reunint una sèrie de requisits, pot accedir a la jubilació amb anterioritat a l'edat legal de jubilació, que en 2021 són els 66 anys», prossegueix Menéndez. Aquesta opció «implica el cobrament d'una pensió i no tornar a treballar de forma estable», aprofundeix Jiménez-Martín. És més, per acollir-s'hi de manera voluntària han de complir una sèrie de condicions i assumir certa pèrdua de pensió.
Motius per retirar-se abans d'hora
A Espanya, al voltant del 40 % dels treballadors es jubilen abans d'arribar a l'edat reglamentària del cessament de la seva activitat, segons el Banc d'Espanya. La Seguretat Social, a més, assenyala que el nombre d'empleats que es van acollir a una prejubilació es va incrementar en un 66 % entre el 2014 i el 2019. Darrere d'una prejubilació es troben expedients de regulació d'ocupació (ERO) o plans de rejoveniment de les plantilles.
Pot interessar-te: Com afecta un ERTO a la jubilació
De fet, són comuns els plans d'acomiadaments via prejubilació, als quals un treballador es pot apuntar de forma voluntària. «Les dues raons fonamentals per prejubilar-se són seguir percebent un salari, una mica reduït, però sense necessitat de tornar a treballar, i mantenir les cotitzacions a la Seguretat Social fins que s'accedeixi definitivament a percebre la prestació pública. La pensió futura no es veurà afectada i les arques de la Seguretat Social tampoc», comenta Menéndez.
«Els complements de renda mensual que es recorden solen proporcionar nivells del 75- 80 % del salari net que l'empleat percebia i addicionalment es garanteix l'abonament del conveni especial amb la Seguretat Social perquè un cop es jubili no hi hagi minves de prestació pública», afirma Menéndez. En qualsevol cas, els experts recomanen que el treballador revisi de forma rigorosa els anys cotitzats i s'asseguri de percebre una retribució adequada a les seves necessitats i expectatives. Segons dades de gener de 2021, la pensió mitjana de jubilació a Espanya és de 1.182,07 euros. Descobreix quina serà la teva pensió de jubilació amb aquesta eina.
L'edat de jubilació es retarda als 66 anys per als quals hagin treballat menys de 37 anys i tres mesos. No obstant això, per a qui vulgui retirar-se amb 65 anys, haurà d'haver cotitzat un mínim de 37 anys i tres mesos
L'edat de jubilar-se, cada vegada més tardana
A Espanya l’edat de jubilació s’endarrereix a 66 anys per als qui hagin treballat menys de 37 anys i tres mesos. No obstant això, per a qui vulgui retirar-se amb 65 anys, haurà d'haver cotitzat un mínim de 37 anys i tres mesos. A més, d'acord amb la Seguretat Social, per cobrar una pensió cal tenir 15 anys cotitzats i que dos d'ells es troben dins dels últims 15.
Mesures al marge, avui es tendeix a perllongar la vida laboral i retardar l'edat de jubilació. El context econòmic, els indicadors de salut i l'esperança de vida afavoreixen aquesta circumstància. L’evolució demogràfica apunta que, si es mantenen les tendències actuals, el 26 % de la població resident a Espanya tindrà 65 anys o més d’aquí a 15 anys. La població de 65 anys o més suposava el 10,2 % del total l'any 1975, el primer registrat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Pot interessar-te: Com preparar-se financerament per viure, almenys, 20 anys després de jubilar-se
«La demografia és inexorable: el 2035 una de cada quatre persones tindrà més de 65 anys, de manera que no podem pretendre que l'Estat s'encarregui de tot», assegura Miquel Perdiguer, CEO de Pensium, en el Podcast de Banc Sabadell. Això suposa, entre altres coses, que s'haurà de repartir els diners entre més persones. Segons ell, «hem de pensar en estalviar un 10 % dels nostres ingressos i invertir-los en complementar les pensions públiques», ja siguin de la feina o del patrimoni immobiliari.
«Hi haurà pensions públiques, però potser no tan bones i arribaran més tard. Hi ha una part positiva: ara sabem què passarà i podem preparar-nos, podem pensar què és el que hem de fer per poder complementar aquesta pensió pública», assenyala Perdiguer a l’entrevista del periodista Toni Garrido. És a dir, es pot augmentar l’estalvi previsional. Amb tot, el consell final és que gaudir d'una jubilació plena requereix d’una certa planificació des del punt vista econòmic. Val la pena tenir-ho en compte i començar a estalviar com més aviat millor.
Pot interessar-te: Em jubilo aquest any, què he de tenir en compte?
«El 2035 una de cada quatre persones tindrà més de 65 anys, de manera que no podem pretendre que l'Estat s'encarregui de tot.» Miquel Perdiguer, CEO de Pensium
