Espanya ja té la seva primera Llei de canvi climàtic i transició energètica. El Congrés dels Diputats ha aprovat recentment aquesta normativa que marca el full de ruta per assolir la neutralitat climàtica el 2050 a través de l'aposta per les energies 100 % renovables. Ara, el Senat ha de donar el vistiplau per continuar el procés de tramitació urgent que permetrà que la llei entri en vigor el mes de maig vinent.
El Govern espera generar entre 250.000 i 350.000 nous llocs de treball 'verds’ i mobilitzar 200.000 milions d'euros durant la pròxima dècada per aconseguir aquesta fita marcada per la Unió Europea (UE) i recollida en els Acords de París. Un comitè d'experts de canvi climàtic revisarà minuciosament la implementació dels preàmbuls establerts en aquesta normativa que busca fer front a l'emergència mediambiental.
Bona part de la inversió arribarà al país a través del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation UE. 16 estats membres, entre ells Espanya, ja li han donat el vistiplau. L'objectiu és que aquestes ajudes, que per a Espanya poden representar fins a 144.000 milions d'euros en forma de transferències i préstecs, comencin a arribar durant l'última meitat d'aquest any. El país preveu destinar un 39 % d'aquests fons a projectes que impulsin la transició ecològica.
«És prioritari assegurar-nos que tots els recursos públics i privats es destinen a aprofitar les oportunitats i a reduir els costos associats als efectes climàtics amb què, malauradament, ja convivim (...) [Aquesta llei] ha de servir de marc institucional i de referent per donar certesa i estabilitat, i mobilitzar l'acció climàtica», va assegurar Teresa Ribera, ministra per la Transició Ecològica.
L'Executiu defensa que aquest full de ruta verda permetrà fer que l'economia espanyola sigui més competitiva, atraure noves inversions, enfortir el teixit social, generar ocupació estable i accelerar el procés de descarbonització a través de «criteris de justícia social i d’estratègies de transició justa». El Govern haurà de presentar un pla nacional de rehabilitació d'edificis per optimitzar l'ús de les energies en els habitatges més antics. Una altra de les mesures concretes que planteja és la limitació de l'explotació d'hidrocarburs i de materials radioactius mitjançant la prohibició de noves llicències i la cancel·lació del fracking, la tècnica d'extracció de gas per fracturació hidràulica.
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu fomenta la rehabilitació d'habitatges en termes energètics
Fi dels vehicles de combustió
Una de les artèries claus de la legislació és l'aposta pel cotxe elèctric. Per a això, la llei estableix el final de la comercialització de vehicles nous i no destinats a usos comercials que emetin diòxid de carboni (CO2) el 2040. L'objectiu és que, 10 anys després, no en circuli cap. Tot això anirà acompanyat de nous plans de mobilitat per a ciutats i municipis destinats a millorar la qualitat de l'aire. D’altra banda, les localitats de més de 50.000 habitants hauran de presentar un pla d'espais verds.
També es posaran en marxa inversions en infraestructures i serveis que generin incentius i facilitats perquè les persones apostin per aquests turismes no contaminants. Per exemple, s'ampliarà el nombre de llocs de recàrrega a les gasolineres i s'obligarà que els edificis que tinguin més de 20 places d'aparcament disposin, a partir de 2023, d’espais específics per a aquests vehicles.
El país té aquí un gran repte al davant. Ara com ara, és a la cua europea en electromobilitat. Segons un estudi de la Federació Europea de Transport i Medi Ambient (T&E, per les sigles en anglès), el 5,4 % dels cotxes venuts en territori europeu el 2020 van ser elèctrics, mentre que el 5,1 % van ser híbrids. A Espanya es van matricular 18.000 turismes elèctrics i 23.000 híbrids, cosa que representa el 2,1 % i el 2,7 % de tot el mercat automobilístic, respectivament.
Per sobre de l'ambició europea
2030 i 2050 són les dues dates destacades en el calendari espanyol i europeu per consumar la reducció d'emissions de carboni. Espanya s'ha marcat reduir els gasos d'efecte hivernacle, com a mínim, un 23 % respecte dels valors de 1990 durant la pròxima dècada. Tot i que el llindar se sotmetrà a una revisió contínua i es podrà augmentar en els pròxims anys per fer possible la neutralitat climàtica fixada per a mitjan segle.
En accions concretes, la nova legislació verda del país se situa per sobre de les ambicions marcades per Europa. Espanya s'ha compromès al fet que, el 2030, el 42 % de les energies de consum final siguin renovables, per sobre de la forquilla d'entre el 28 i el 40 % marcada per la UE. A més, l'eficiència energètica per a aquesta data s’haurà de situar en el 39,5 %, més alta que el llindar d'entre el 36 i el 37 % previst a Europa. Per la seva banda, la generació elèctrica a través de fonts renovables com el vent, l'aigua o el sol haurà d'arribar fins al 74 % a finals d'aquesta dècada i al 100 % el 2050.
