Després que el 9 de maig acabés l'estat d'alarma, els hostalers miren amb optimisme contingut una campanya d'estiu condicionada per l'evolució de la vacunació, la relaxació de les restriccions i la reactivació de la mobilitat internacional.
Els bars i els restaurants són una de les senyes d'identitat d'Espanya. No en va, s'ha popularitzat la idea que es tracta d'un dels llocs del món amb més establiments hostalers, si no el que més. La Confederació Empresarial d'Hostaleria d'Espanya estima que abans de l'esclat de la crisi sanitària hi havia a Espanya prop de 320.000 negocis. En un país de 47 milions d'habitants, suposa aproximadament 1 per cada 148 ciutadans. Tanmateix, la pandèmia, amb el tancament de prop de 100.000 negocis, ha reduït aquesta indústria, que contribuïa al 4,7 % del producte interior brut (PIB) i donava feina a 1,7 milions de persones.
“Estimem que el voltant d'un terç del sector ha hagut de tancar definitivament”, apunta José Luis Yzuel, president de la confederació. Ara, després de la fi de l'estat d'alarma el 9 de maig i amb l'avanç del procés de vacunació, els hostalers esperen recuperar aquest estiu, si no hi ha repunts, fins al 80 % del volum de negoci que tenien el 2019.
La reactivació de la mobilitat entre comunitats autònomes és un dels primers raigs d'esperança per als professionals del sector. De fet, segons Pulso, l'eina de Banc Sabadell que permet analitzar l'evolució de la recuperació a partir dels pagaments realitzats amb targeta, després de la fi de l'estat d'alarma, l'activitat a la restauració va créixer un 12,5 % respecte de la setmana anterior. Ara, des de la Confederació Empresarial d'Hostaleria d'Espanya, organisme que participarà en el webinar La reactivació del sector de la restauració, s'espera que la nova etapa suposi “un punt d'inflexió” per al sector.
Repunt després de la fi de l'estat d'alarma
Al Llevant comencen a percebre la reobertura. “Hem notat que en zones de costa ha augmentat la presència de gent de la resta d'Espanya i hem vist un repunt tant de les reserves com de la facturació”, anuncia Rafael Ferrando, secretari general de la Federació Valenciana d'Hostaleria i de la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la Comunitat Valenciana (CONHOSTUR).
Però demana prudència: “Aquest canvi s’ha de celebrar amb cautela perquè encara hem de mantenir mesures. Ara, moltes empreses es plantegen si convé mantenir-les, com una distància mínima de metre i mig entre taules, aforaments als espais interiors del 50 % i l'horari limitat pel toc de queda”. La Comunitat Valenciana ha estat una de les regions que més restriccions ha posat a la restauració per contenir la pandèmia i ara, juntament amb les illes Balears, és l'única que continua amb toc de queda (entre la 1 h i les 6 h del matí a la Comunitat Valenciana i entre les 00 h i les 6 h del matí a l'arxipèlag balear), que es mantindrà fins al 7 de juny, en el cas valencià.
A la Comunitat de Madrid, la fi de l'estat d'alarma ha permès als hostalers recuperar un segon torn de sopars. “Això ha fet que el 38 % dels locals amb terrassa estiguin facturant entre el 60 % i el 80 % del que feien abans de la pandèmia i que un 14 % arribi fins i tot al 80 % i al 90 % del que ingressava el 2019”, resumeix Juan José Blardony, director general d'Hostelería Madrid. “Percebem l'augment amb molta eufòria perquè estem en xifres millors que el 2019, tot i que és important assenyalar que encara és aviat per comparar”, assenyala Borja Molina-Martell, soci i cofundador de Grupo Nomo, que té set restaurants a Madrid i Catalunya .
Aquesta situació, però, no és favorable per a tothom. Blardony assenyala que més d'un 40 % dels locals encara es mouen en marges de facturació inferiors al 60 % respecte dels anteriors a la crisi. “Això encara no permet que els negocis siguin rendibles”, subratlla. La reactivació, a més, no s'està produint al mateix pas a tot el territori nacional a causa dels diferents ritmes de desescalada i a la dependència de factors com el turisme internacional. “Les zones més vinculades al turisme estranger encara estan en uns nivells de negoci i de facturació molt llunyans als prepandèmia. És el cas de Benidorm, per exemple, que depèn molt del turista estranger, especialment del britànic, i als negocis l'impacte de l'absència d'aquests clients és molt gran”, descriu Juan Antonio Vicente, director de Negocis a Benidorm de Banc Sabadell.
El dubte sobre la recuperació de l'ocupació
L’ocupació és un dels punts més sensibles d'aquesta reactivació. El conjunt de les associacions hoteleres consultades confien que l'ampliació dels horaris i dels aforaments permetrà recuperar els llocs de treball. Les dades d'abril mostraven que la meitat de les 638.238 persones que estaven sota el règim d'expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) eren empleats del sector de la restauració: 200.000 en bars i restaurants, i 100.000 en allotjaments.
Aquest mateix mes van sortir de l'ERTO 36.621 persones gràcies a l'aixecament d'algunes restriccions. “Les empreses estan sent molt més prudents en comparació amb l'estiu passat, que es va viure amb un optimisme excessiu que va provocar que es tragués moltíssima gent dels ERTO i, després, es van haver de fer ajustos. Ara les companyies estan esperant a veure què passarà”, diu Ferrando.
Què passarà amb l'estiu?
Aquesta és la pregunta del milió i la seva resposta comporta una sèrie de condicions. “La nostra previsió és que, en el millor dels escenaris, si la vacunació avança a bon ritme i el passaport sanitari funciona —el certificat digital de la Unió Europa que permetrà la lliure circulació de persones vacunades, amb test negatiu o amb anticossos—, podrem recuperar en aquests mesos fins al 80 % del negoci que vam tenir fa dos anys”, augura Yzuel, president de la Confederació Empresarial d'Hostaleria d'Espanya. Les previsions apunten a un turista nacional, igual que a l'estiu passat, que segons les dades gasta menys que l'internacional. Les perspectives del Govern preveuen l'arribada d'un volum d'estrangers d'entre un 30 % i un 40 % del que es rebia abans de l'esclat de la pandèmia.
“Pot ser un estiu relativament bo, però tot el que ara es guanyi serà per pagar el que s'ha perdut”, sentencia Ferrando que, de la mateixa manera que la resta dels experts consultats, situa en 2023 la data en què s'arribarà als nivells del 2019. Els restauradors són relativament optimistes a causa del que els transmeten els seus propis clients. Des del Grup Nomo perceben que ara la gent no invertirà tant en coses materials “com comprar un cotxe o un bon rellotge”, sinó que enfocarà l’oci en viure experiències, viatjar i socialitzar-se.
L'IMPULS DE LA DIGITALITZACIÓ EN LA RESTAURACIÓ
La digitalització ha estat una de les grans aliades de la restauració en aquesta crisi. El pagament amb targeta i la generalització del contactless (pagament sense contacte), a més de l'accés als menús amb el mòbil mitjançant codis QR, han suposat grans transformacions. “Vam ser capaços de crear les nostres cartes digitals amb QR en 24 hores”, assegura Juan José Blardony, director general d'Hostelería Madrid. Ja sigui a través d'aplicacions o amb serveis proporcionats per grans proveïdors, hi ha pocs locals que no hagin optat per aquestes mesures.
L'enviament a domicili (delivery), gestionat a través d'aplicacions mòbils, ha permès a molts negocis mantenir la seva activitat. Hostaleria Madrid xifra en un 60 % el creixement d'aquest servei durant l'últim any a la regió. “Quan van tancar els locals el març del 2020 portar el menjar a les llars va ser una necessitat. Molts hostalers ho van fer per primera vegada i avui alguns ho han deixat implantat com una línia de negoci paral·lela al servei al mateix local”, assenyala Blardony.
