La majoria dels països afectats per la COVID-19 han iniciat ja el període de desescalada: han aixecat les restriccions dels últims mesos, han recuperat l’activitat comercial i es van apropant, a poc a poc, a la nova normalitat. En l’àmbit de la medicina, les investigacions per trobar una vacuna contra el virus també segueixen avançant i cada vegada hi ha més esperances que pugui estar a punt aquest mateix any. Tot i això, convé estar alerta davant de possibles retrocessos i així ho ha assegurat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recentment: «Lluny d’estar contingut, el virus avança i guanya velocitat per tot el món.»
A la Xina, país on va sorgir la COVID-19 i que va tenir un dels confinaments més estrictes i duradors, estan tornant a identificar rebrots. Davant d’aquesta situació, les autoritats no han dubtat a fer un pas enrere i tornar a aplicar mesures de restricció de moviments. Altres països, com Alemanya o Espanya, també han detectat nous brots del virus, cosa que els ha obligat a aplicar de nou mesures de seguretat en zones locals per frenar-ne la propagació. I tot i que la mirada estigui posada en el futur per tal de prevenir una altra onada, una mirada al passat recent ens ajuda a entendre qui ha gestionat millor la crisi de la COVID-19 fins ara. Per fer-ho, The Economist Intelligence Unit ha elaborat un índex que classifica la qualitat de la resposta i la gestió de vint-i-un països de l’OCDE. Ho ha fet basant-se en tres aspectes: el nombre de tests realitzats, la prestació sanitària per motius que no fossin la COVID-19 i les defuncions comptabilitzades en excés per cada milió de persones. També s’han tingut en compte tres factors de risc: la prevalença d’obesitat, la quantitat de població de més de seixanta-cinc anys i el nombre de visitants internacionals.
Seguint aquests paràmetres, el Govern de Nova Zelanda, amb una nota de 3,67 sobre 4, és el que ha obtingut la puntuació més alta i, per tant, el que millor ha gestionat l’emergència sanitària. Aquest país ha detectat al voltant de 1.500 casos, dels quals han mort 22 persones o, el que és el mateix, 0,45 morts per cada 100.000 habitants. El seu Govern va donar per eliminat el virus fa unes setmanes, però tan sols uns dies després es van tornar a registrar casos positius per l’arribada de neozelandesos provinents de fora del país, cosa que va provocar la tornada de mesures en el control de les fronteres. Amb tot, la crisi del coronavirus ha trencat la tendència de creixement de l’última dècada, ja que és molt probable que el país afronti una recessió econòmica, tal com ha informat recentment l’Oficina d’Estadístiques de Nova Zelanda. En concret, durant el primer trimestre de l’any el PIB ha caigut un 1,6 %, coincidint amb l’inici del confinament, i caldrà esperar a les dades del segon trimestre per veure si es confirma aquesta previsió negativa.
Àustria i Alemanya ocupen els següents llocs, amb una puntuació de 3,56. En tots dos casos la taxa de mortalitat és bastant superior: de 7,8 en el primer i de 10,73 en el segon. En el cas del país germànic cal tenir en compte de nou els rebrots, ja que han provocat que la taxa de contagis s’hagi triplicat. L’economia alemanya, una de les més consolidades de la Unió Europea, tampoc ha estat immune al virus: el consell assessor de l’executiu alemany, els anomenats «cinc savis», ha assenyalat que el PIB retrocedirà un 6,5 % aquest any, xifra que corregeix a la baixa el pronòstic d’un 5,4 % fet a finals de març, i l’economia alemanya no veurà els nivells d’abans de la crisi fins al 2022.
Et pot interessar: Com afecta la COVID-19 el transport internacional de mercaderies?
Amb una mica menys de puntuació, un 3,44, però encara en el primer bloc dels països que han gestionat millor la crisi sanitària, hi ha Austràlia, Dinamarca, Islàndia, Israel i Noruega. Tant aquests com els anteriors han dut a terme programes sòlids de seguiment i proves del virus i, a més, han continuat amb els serveis d’atenció sanitària a pacients no afectats pel coronavirus. Cal assenyalar que en aquests països, excepte Israel i Islàndia, les persones de més de seixanta-cinc anys representen una part important de la població, i això fa que siguin més vulnerables a la infecció.
El que tenen en comú tots ells és la ràpida i primerenca reacció que van tenir a l’hora de contenir la pandèmia. Tot i que les mesures van ser diferents en cada cas, tots van apostar per forts programes de proves i rastreig. Un dels exemples més clars és el d’Àustria, el primer país de tot Europa que va començar el desconfinament, només quatre setmanes després que es declarés el tancament. Davant de l’evolució favorable, el passat 4 de juny, el Govern austríac va permetre l’obertura de fronteres per a alguns dels seus països veïns.
Et pot interessar: La UE post-COVID-19 camina cap a una integració real o un marc més local?
La gestió més deficient: Bèlgica, Itàlia, Espanya i el Regne Unit
A l’altre extrem de la taula, Bèlgica, Itàlia, Espanya i el Regne Unit registren les puntuacions més baixes, i tot just superen el 2 de mitjana. En aquest grup, cal esmentar dos països, Itàlia i Espanya, ja que van ser els dos primers d’Europa que es van veure afectats per la pandèmia, per la qual cosa van tenir un temps més reduït per a preparar-se. La taxa de mortalitat és bastant superior a la del primer bloc: la d’Itàlia és d’un 57,3 i la d’Espanya, d’un 60,5 per cada 100.000 habitants.
Un cas peculiar és el del Regne Unit. Actualment registra al voltant de 42.700 morts per COVID-19, xifra que el situa com a tercer país del món amb les pitjors dades. Es tracta d’un cas anòmal, ja que al principi va tenir una acumulació més lenta de casos que altres estats, per la qual cosa va tenir més temps per a preparar-se que la resta dels seus homòlegs europeus. Per entendre per què ha arribat a aquesta situació, l’estudi assenyala un sistema insuficientment ràpid i coordinat, l’absència inicial de capacitat d’assaig i la decisió presa al març de frenar els tests massius i el seguiment dels contactes infectats o sospitosos d’estar-ho.
Precisament, aquests països són els que veuran més castigada la seva economia, tant si es produeix una segona onada com si no, tal com ha anunciat l’OCDE en el seu informe semestral de perspectives. El PIB espanyol sembla que serà el que presentarà una caiguda més important, del 14,4 %, en cas d’una segona crisi pel coronavirus, seguit de França, amb un 14,1 % i d’Itàlia, amb 14 %. Si aquesta situació no es donés, el Regne Unit encapçalaria la caiguda amb un 11,5 %; França se situaria de nou a la segona posició, amb un 11,4 %, i Itàlia a la tercera, amb un 11,3 %. Es donarien més bones previsions per a Espanya, que quedaria relegada a la quarta posició, amb un 11,1 %, en cas que no hi hagi un rebrot.
Els EUA, amb el nombre més alt de morts del món, una categoria intermèdia
Finalment, The Economist Intelligence Unit distingeix dues categories que quedarien a la part intermèdia de la classificació. D’una banda, hi ha aquells països que encara es considera que l’han gestionat bé –la seva qualificació encara supera el 3– i són Portugal, Xile, França i els Estats Units.
La classificació dels Estats Units mereix una anàlisi a part. Es tracta del país que registra el nombre més alt de morts de tot el món, al voltant de 120.000, tot i que també cal tenir en compte la seva població, molt més elevada que la de la resta, de manera que les morts per cada 100.000 habitants se situen en 36,7. En aquest cas, cal esmentar també els factors de risc que presenta, ja que, al costat de Nova Zelanda, és l’únic amb la pitjor puntuació en la prevalença d’obesitat. I també presenta un alt envelliment dels habitants. Per tant, si s’avaluen i es tenen en compte aquests factors, l’estudi assenyala que el seu rendiment no és tan pobre com podrien suggerir les dades a primer cop d’ull, i fins i tot és millor que els països amb un perfil de risc similar. Amb tot, les previsions per a la seva economia tampoc són positives: segons el banc central nord-americà (Fed, per l’abreviatura en anglès), el PIB es desplomarà un 6,5 % el 2020, en contra de la previsió que va fer al desembre de créixer el 2 %. D’altra banda, l’atur s’incrementarà i tancarà l’any amb una taxa del 9,3 %, enfront del 3,5 % estimat al desembre. I el 2021, la desocupació seguirà encara en el 6,5 %.
Et pot interessar: La fórmula de la recuperació dels sectors més afectats per la COVID-19.
En l’altra categoria intermèdia, ja amb una puntuació inferior al 3, trobem el Japó, els Països Baixos, Corea del Sud, Suècia i Suïssa. En aquest apartat, el país suec mereix una anàlisi singular, per l’estratègia diferent que ha adoptat a l’hora de contraure la pandèmia. En primer lloc, els epidemiòlegs van assessorar el Govern perquè apostés per la immunitat de grup, és a dir, si una part important de la població contreu el virus, el patogen deixa d’actuar i la resta queda protegida. D’aquesta manera, el país es va limitar a fer recomanacions, però no va arribar mai a aplicar el confinament, i ni tan sols va tancar les escoles. Amb aquesta situació, Suècia comptabilitza al voltant d’unes 5.120 morts, 50,3 per cada 100.000 habitants, tot i que també cal assenyalar que és una xifra menor a la d’altres països amb un perfil de risc similar, com Itàlia (al voltant de 34.600 i 57,3 per cada 100.000 habitants).
