Han estat i continuen sent mesos d’incertesa a causa de la situació generada per la crisi sanitària de la COVID-19. Les empreses europees encara estan suportant les conseqüències econòmiques i, tot i que bona part de les mesures de bloqueig s’han aixecat a partir de juliol, la feble demanda comercial i el risc de nous rebrots continuen exercint pressió sobre l’activitat empresarial i els mercats financers.
Malgrat això, els mercats europeus han continuat proporcionant durant tot aquest temps accés al finançament i han facilitat la gestió del risc per a les companyies i els inversors, tal com assenyala l’informe «Impact of COVID-19 on European Capital Markets: Market Update», de l’Associació per als Mercats Financers d’Europa (AFME, segons les sigles en anglès); per bé que l’informe també assenyala que, durant el període inicial del brot, de finals de febrer a mitjan març, les possibilitats de finançament de les petites empreses i les de qualificació creditícia per sota del grau d’inversió (les anomenades non-investment grade) es van veure afectades per la vulnerabilitat del mercat i les exigències de rendibilitat dels inversors en els dos casos.
Aquesta situació va millorar gràcies a les intervencions en matèria de política monetària, com el Programa de compres d’emergència per a pandèmies del Banc Central Europeu (BCE) llançat a mitjan març, amb el qual l’organisme ha adquirit aproximadament el 19,5 % del flux d’emissions de bons de la zona euro, uns 39.000 milions d’euros. D’aquesta manera, les empreses amb grau d’inversió han assolit nivells rècord setmanals, mensuals i trimestrals de recaptació per mitjà d’aquest mecanisme de finançament. En concret, el segon trimestre de 2020 ha registrat el valor històric més alt a Europa, en assolir un total de 225 milions d’euros.
Els bons verds, clau per a la recuperació
En aquesta recuperació han tingut un paper molt rellevant els bons verds i sostenibles, els anomenats criteris ESG (sigles que en anglès corresponen a mediambientals, socials i de governança empresarial). La seva emissió ha assolit els 55.200 milions d’euros en el segon trimestre de 2020, cosa que suposa un volum trimestral rècord. L’explicació la trobem en el creixement individual de cada u, ja que els bons verds van augmentar un 51 %, els sostenibles un 167 % i els socials un 872 % del primer al segon trimestre d’aquest any.
A més, en el cas dels bons socials, s’han assolit volums d’emissió sense precedents. En concret, s’han emès 19.100 milions d’euros en el segon trimestre d’aquest any, un volum més gran que el total de bons emesos entre 2018 i 2019, quan es van assolir els 17.300 milions d’euros. En aquest sentit, l’informe d’AFME destaca que el govern alemany ha anunciat l’emissió en el tercer trimestre de 2020 d’un primer bo verd a deu anys d’entre 8.000 i 12.000 milions d’euros, cosa que contribueix encara més a l’auge dels ESG. En aquest sentit, Mariluz Castilla, assessora sènior en Sostenibilitat i ESG a PwC, afirma en el podcast de Banc Sabadell que «els inversors estan apostant per empreses que tenen en compte els factors ESG, perquè han vist que són més rendibles» i, fins i tot, «amb la pandèmia estem comprovant que els paquets d’estímuls s’estan dirigint cap a una recuperació verda, sostenible».
Et pot interessar: El factor clau dels experts per invertir bé: volatilitat
Precisament, aquest increment dels ESG es produeix en un moment en què la banca està augmentant també la seva preocupació per aquests criteris d’inversió socialment responsable. Així ho afirma Albert Carné, director de Sostenibilitat de Banc Sabadell: «La inclusió de la sostenibilitat en l’estratègia i el model de negoci per mitjà de l’adopció de criteris ESG figura al capdamunt de les agendes dels bancs centrals i de les diverses autoritats, supervisors i reguladors.» A més, s’hi sumen la situació i les conseqüències generades per la COVID-19, per la qual cosa l’emissió d’aquestes operacions s’està destinant a combatre els efectes de la pandèmia. «Els inversors i una gran part del món empresarial estan donant prioritat a la necessitat de continuar, i si escau accelerar, la transformació de l’economia cap a un model més sostenible que asseguri una resiliència més gran davant esdeveniments crítics i globals com el que ara estem vivint», continua Albert Carné.
I tot això es produeix mentre els països de tot el món s’inicien en la dècada d’acció o, el que és el mateix, comencen els deu anys per assolir els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). I en aquest context, Banc Sabadell ha posat en marxa un marc per a l’emissió de bons verds, socials i sostenibles i, per tant, vinculats als ODS, fomentant el finançament d’activitats que contribueixen al desenvolupament mediambiental i social. Cal recordar que, fa uns mesos, al Fòrum Econòmic Mundial, el medi ambient va ser un dels grans temes tractats, identificat per primera vegada com una de les amenaces més probables a escala global. Per això i, després de la pandèmia, «hem de reconstruir el món i aquesta reconstrucció ha de ser en clau sostenible», afirma Mariluz Castilla. D’aquesta manera, la sostenibilitat es posiciona com un tema estratègic, com un «negoci obligatori» i, a les empreses que no estiguin incorporant una reflexió sobre què és la sostenibilitat, «el futur se’ls dibuixa negre».
Et pot interessar: Les empreses que alineen els ODS a la seva activitat són més competitives a curt termini
