Espanya és el principal productor ecològic de la Unió Europea (UE) i es troba en el top 10 de mercat més gran a escala mundial. Amb més de 2,35 milions d'hectàrees dedicades al cultiu sostenible, el país representa el 17,1 % total del bloc comunitari en aquesta mena d'agricultura, seguit de França amb 2,24 milions d'hectàrees; Itàlia amb 1,99 milions i Alemanya amb 1,29 milions, segons les últimes dades de l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat) corresponents a 2019.
L'informe anual de producció ecològica a Espanya, elaborat per Ecovalia, destaca que el consum d'aquests aliments ha crescut un 96 % des de 2012. La indústria 'eco' mou actualment al país 2.133 milions d'euros i dona feina a 93.000 persones. Els cultius de fruites, cítrics i llegums són els que han crescut més.
La indústria 'eco' mou 2.133 milions d'euros a Espanya i dona feina a 93.000 persones
A més, sis de cada 10 consumidors espanyols s'han iniciat en el consum d'aquests productes en els últims cinc anys. A través d'una radiografia del sector, la investigació en constata la tendència a l'alça. L’any 2018, la superfície de cultius orgànics a Espanya va augmentar un 7,8 % respecte de l'any anterior. Els ciutadans destinen, de mitjana, 46,6 euros anuals a aquesta mena de productes; una suma, això sí, molt allunyada de països com Dinamarca, on la despesa arriba als 312 euros.
Pot interessar-te: Com ha canviat el consum després del confinament: més atents als preus i a la sostenibilitat
Augment de la producció europea i global
La superfície destinada a la producció ecològica s'ha disparat en tot el món un 546 % en els últims 21 anys. L'agricultura ecològica emana de la producció d'aliments a través de processos naturals, fet que redueix l'impacte mediambiental dels cultius i millora la fertilitat dels sòls o dels sistemes de manteniment de l'aigua.
La protecció del medi ambient i l'aposta per un creixement més sostenible són dues de les prioritats europees per als pròxims anys. De fet, Europa vol ser el 2050 el primer continent amb neutralitat climàtica. A més, el Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, posa la transició ecològica en el seu centre neuràlgic.
Aquesta ambició sostenible es va començar a forjar fa anys en la cadena de producció i de consum ecològica. Durant els últims 10 anys, les terres de cultiu orgànic en sòl europeu han experimentat un important creixement fins a suposar un 8,5 % del total.
Aquest desenvolupament ha tingut un doble impacte en el mercat d'aquests productes: les vendes han passat de suposar 18.000 milions d'euros el 2010 a més de 41.000 milions d'euros el 2019, segons les xifres de la Comissió Europea. A més, cada europeu va gastar de mitjana el 2018 uns 50 euros en aliments 'reco', el doble que el 2008, segons un estudi de l'Institut de Recerca per a l’Agricultura Orgànica (FiBL, per les sigles en anglès).
Pot interessar-te: Europa redobla els seus esforços davant els «efectes inevitables» del canvi climàtic
Nou Pacte Ecològic Europeu
La Comissió Europea va presentar recentment un nou Pla d'Acció Ecològic, que té per objectiu consolidar el consum d'aquesta mena de productes més sostenibles i arribar al 25 % de terres agrícoles destinades a això el 2030. La UE és el segon mercat més gran de productes orgànics del món, només per darrere dels Estats Units.
Així, els estats membres estan cridats a incloure mesures en aquesta línia en els seus plans nacionals per accedir a la Política Agrícola Comuna (PAC). L'ambició és que la futura PAC d'entre 2023 i 2027 contempli entre 38.000 i 58.000 milions d'euros per a aquesta finalitat.
Amb l'objectiu de donar-los un impuls, l'Executiu comunitari va revelar un nou full de ruta que se sustenta en tres artèries: incentivar el consum d'aliments 'eco', augmentar-ne la producció i donar suport al sector per garantir-ne la sostenibilitat en aquesta transició. «L'agricultura és una de les principals causes de la pèrdua de biodiversitat, i la pèrdua de biodiversitat representa una greu amenaça per a l'agricultura. Hem de restablir urgentment l'equilibri de la nostra relació amb la natura», va assenyalar Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea.
Brussel·les estima que la producció ecològica garantirà un futur més sostenible per als agricultors, la biodiversitat, els consumidors i els animals, que amb aquest mètode reben menys antibiòtics. Per incentivar els productors a optar per aquesta via, la Comissió dedicarà el 30 % del seu pressupost de recerca i innovació a desenvolupar una agricultura i una silvicultura ecològiques. A més, els ciutadans europeus poden identificar de forma immediata la certificació d'aliments orgànics mitjançant un logotip ecològic comú que en facilita la compravenda i la certificació en tot el bloc comunitari.
