Philip Arthur Fisher, un dels pares de la filosofia d'inversió de creixement (growth, en anglès) deia que «el millor que tenen els estalviadors conservadors és que, passi el que passi, sempre dormen bé». Enmig d'una crisi que ha estat diferent de qualsevol altra, molts dels inversors amb més aversió al risc han privilegiat tenir liquiditat per sobre de qualsevol altra estratègia, portats per la por i la incertesa.
No obstant això, l'actual context de tipus d'interès propers a zero, que sembla que es mantindrà en els mesos vinents, està desincentivant l'atractiu de la majoria dels actius més conservadors. Això està obligant aquest tipus d'inversors a prendre unes iniciatives de més risc sota el paradigma d'una gestió activa que els serveixi, com a mínim, per aconseguir que la seva cartera bati el comportament de la inflació i, amb això, obtenir una mica de rendibilitat pels seus estalvis.
Molts inversors conservadors s'han vist obligats a prendre més risc i a reduir els seus nivells de liquiditat en un context de baixos tipus d'interès
Pot interessar-te: Quina estratègia d'inversió cal seguir en un context de tipus d'interès baixos
Àmplia oferta entre els fons d'inversió
Entre els diversos tipus de fons d'inversió que es comercialitzen, n'hi ha que s’enfoquen en actius de baix risc que, a canvi de renunciar a part de la potencial rendibilitat d'altres vehicles similars, garanteixen més tranquil·litat als seus partícips en forma d'una baixa volatilitat. Cal recordar, a més, que els fons d'inversió permeten recuperar de manera molt ràpida el capital en cas de vendre les participacions.
Juntament amb els fons d'inversió monetaris i els de crèdit corporatiu, potser els més populars des d'un perfil conservador són els fons cotitzats o ETF (per les sigles en anglès, Exchange Trade Fund), que repliquen índexs de renda fixa. Són productes de gestió passiva que, com també la resta de fons indexats, se centren a imitar el comportament d'un selectiu. El problema és, precisament, que no s'adapten a la realitat de la conjuntura econòmica de cada moment, ja que no compten amb la gestió activa i flexible d'altres fons d'inversió. Entre els seus principals avantatges, a més de la tranquil·litat de saber que no hi haurà massa ensurts derivats del canvi en la seva cotització, també hi ha el fet que solen suportar comissions de gestió menys elevades que altres, atès que, precisament, no es requereix l'anàlisi professional per decidir en què inverteix segons cada moment del cicle econòmic en què es trobi.
Els fons indexats, els monetaris i els de crèdit corporatiu són algunes opcions d'inversió per tenir una exposició menor al cicle econòmic
En aquesta línia, una altra possibilitat són els CTA, sigles que es corresponen amb Commodity Trading Advisor, i que són una mena de fons que intenten localitzar tendències a futur i aposten per l'obtenció de rendibilitat, encara que sigui molt petita, en els moments de més incertesa. Mitjançant algoritmes molt complexos analitzen molta informació per seleccionar actius en els quals invertir automàticament, i així evitar qualsevol efecte emocional en el procés d'inversió per part de les persones. El seu principal avantatge és que diversifiquen molt la cartera, fet que permet augmentar la descorrelació pel que fa al cicle econòmic. Es tracta d'un model d'inversió que està especialment recomanada per als estalviadors que pensen en el llarg termini, com passa, per exemple, en els plans de pensions.
També cal assenyalar altres fons d'inversió, com, per exemple, els de retorn absolut. Aquests aposten per recollir plusvàlues eliminant la correlació existent als mercats financers, sense preocupar-se de seguir cap índex de referència, sinó que busquen obtenir rendibilitats ajustades al seu nivell de risc, posant èmfasi en la preservació del capital. El seu principal avantatge és que tenen una estratègia molt flexible sobre els actius en què inverteixen i en les seves polítiques d'inversió, ja que la seva meta principal és treure rendiment tant a les caigudes com a les pujades de cotització.
Pot interessar-te: Com evolucionen els mercats després d'un any amb la COVID-19
Opcions en la renda fixa
Una de les possibilitats per als inversors més conservadors que vulguin optar a la rendibilitat mantenint els seus nivells de liquiditat pot ser apostar pels bons corporatius d'alta qualitat creditícia. Dins d'aquest grup hi ha, per exemple, els bons flotants, que es caracteritzen perquè prenen com a referència un indicador (com, per exemple, l’euríbor) per fer front al pagament d'interessos.
En qualsevol cas, hi ha un mercat molt ampli d'actius de renda fixa, tant des del punt de vista del deute públic (com les lletres del tresor o els bons) com des d'una òptica empresarial (ja que es poden adquirir bons corporatius i pagarés). En tots ells, el principal element a tenir en compte és el termini de venciment. Per exemple, en deute públic hi ha lletres amb venciment a tres, sis, nou i fins a dotze anys, mentre que les obligacions se solen estendre entre els deu i els trenta anys. Els pagarés, però, tenen un venciment a curt termini, i això implica que la rendibilitat serà més baixa; això sí, es poden vendre més ràpidament.
A més, hi ha fons d'inversió focalitzats en la renda fixa, principalment, a curt termini, molt populars en els moments de més turbulència en els mercats gràcies al seu paper tàctic dins d'una cartera.
Aposta pels dividends
Una altra estratègia conservadora per als moments de més incertesa financera és invertir en accions d'empreses consolidades que, tradicionalment, reparteixen dividends. La premissa fonamental és obtenir ingressos per a l'estalviador de manera periòdica. Actualment hi ha diversos fons d'inversió que estan focalitzats en la compra de títols d’empreses que solen distribuir dividends.
A més, dins d'aquest tipus de fons, hi ha una modalitat en què s'aposta per empreses que ofereixen un dividend creixent. És a dir, en les firmes cotitzades que han anat augmentant el seu dividend de manera sostinguda en els anys precedents. D'aquesta manera, el seu benefici també és més alt, fet que significa que, com que es guanya més cada exercici, disposen d'un model de negoci estable i consolidat i, per tant, en principi la seva volatilitat és més baixa que la resta de valors del seu índex de referència.
En qualsevol cas, els fons d'inversió que aposten pel dividend tenen dos grans avantatges. A més del benefici que ofereixen al partícip a través dels dividends, hi ha el fet que, com que són empreses amb una bona trajectòria, és bastant factible que la seva cotització borsària creixi amb el pas del temps. Per qualsevol de les dues vies, el patrimoni de l'estalviador augmentarà, i, amb això, disposarà de més liquiditat fins i tot en els moments més complicats del cicle econòmic.
Pot interessar-te: Escolta el Podcast de Banc Sabadell Com invertir amb tipus d’interès baixos?, amb Antonio Saiz, director d'Oferta d'Estalvi i Inversió de Banc Sabadell
