La transformació digital, el fenomen a què s’insta empreses i institucions per millorar la seva eficiència i no quedar-se enrere, va ser un dels grans protagonistes del fons Next Generation EU, conegut també com a Fons de Recuperació Europeu.
Espanya destinarà el 33 % del pressupost d'aquests fons a diferents projectes de digitalització. Un percentatge que està per sobre del 20 % fixat per la Unió Europea (UE). Aquests fons també s'estructuren al voltant d’un altre gran vector de transformació: la transició ecològica, amb un 37 % dels fons. La igualtat de gènere i la cohesió social i territorial també s'inclouen com a eixos transversals clau. El Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència també desenvolupa deu polítiques que integren 30 línies d'actuació.
«Els fons tindran una cobertura molt àmplia i seran molts els sectors que se’n beneficiïn; impulsaran el teixit empresarial i ajudaran tant les grans empreses com les petites i mitjanes empreses», assenyala Blanca Montero, subdirectora general, directora de Negocis Institucionals i responsable de Fons Europeus de Banc Sabadell.
La importància de la digitalització a l'economia espanyola
Aquesta digitalització és un vector clau per a l'economia espanyola, ja que incideix de manera directa sobre un dels seus problemes estructurals més importants: l'absència de creixement de la productivitat. «L'estalvi de temps i de costos en les funcions de les empreses es tradueix en guanys d'eficiència i en increments dels rendiments per hora o ocupació de persones», sosté Montero.
En la seva opinió, la digitalització és un facilitador de la innovació. «Una altra de les assignatures pendents d'Espanya d'acord amb l’anàlisi comparativa de l'esforç en R+D+I amb altres referents, com els Estats Units, Corea del Sud o certs països europeus».
A Espanya, l'economia digital va arribar al 19 % del producte interior brut (PIB) durant el 2019 i s'espera que la situació actual provocada per la COVID-19 consolidi hàbits que impulsin el sector com el teletreball o el comerç electrònic, segons revela l'informe Economia Digital a Espanya, elaborat per l'Associació Espanyola de l'Economia Digital (Adigital). El document conclou que el seu impacte directe, integrat per empreses l'activitat principal de les quals és digital, ja representa un 9 % del PIB; el que demostra que ja és el segon sector més rellevant a l'economia nacional, només per darrere de l'immobiliari.
És cert que la pandèmia de la COVID-19 ha accelerat el procés de digitalització de molts negocis, però alhora ha posat en relleu les enormes mancances en aquest camp. Els experts coincideixen que, amb independència del sector on operin les empreses, la transició cap a un model digital és l'única manera de competir avui dia i, alhora, és una font de generació de valor.
«La clau estarà en el fet que, per primera vegada com a país, sapiguem i puguem aprofitar el 100 % dels fons a través d'iniciatives que ajudin a modernitzar la nostra economia. Hem de ser capaços de generar projectes per absorbir tots els diners que rebem en els pròxims mesos», adverteix l'economista Josep Salvatella, conseller delegat de la consultoria sobre digitalització RocaSalvatella.
De la mateixa manera, Blanca Romero recalca que Espanya haurà de dur a terme un esforç ambiciós des del punt de vista de l'execució de les ajudes, ja que l'absorció de fons europeus en el període 2014-2020 va ser només del 39 %. Amb els canvis normatius aprovats recentment, la involucració més gran de les administracions públiques i la inclusió en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) haurà de millorar el grau d'execució.
«El Fons de Recuperació Europeu és un repte perquè pretén impulsar una transformació del model productiu espanyol sota les premisses de la sostenibilitat, la digitalització i la cohesió social i territorial i la igualtat; i tot això amb un termini temporal molt exigent per al seu desenvolupament, que requerirà una bona planificació per part de tots, ja que ens hi juguem la competitivitat com a país», afegeix Montero.
De la mateixa manera, coincideixen els experts, també és crucial escollir projectes amb potencial, poder transformador, que siguin capaços d'exercir l'efecte d’arrossegament a l'economia i que, així, augmenti la productivitat i s'elevi la capacitat de creixement del conjunt espanyol a llarg termini.
Els ajuts com a impuls de l'economia digital
El Fons de Recuperació Europeu és una ocasió única per mitigar els efectes econòmics provocats a la societat europea per la pandèmia de la COVID-19. Aquesta partida, aprovada el juliol passat, està dotada amb 750.000 milions d'euros fins a l'any 2026. Precisament Espanya és un dels grans beneficiats d'aquest fons que ha d'ajudar a reactivar i modernitzar l'economia del futur al continent. El país rebrà 140.000 milions d'euros, dels quals 72.700 milions d'euros arribaran en forma de transferències (ajudes directes).
Per rebre i canalitzar aquests milers de milions d'euros, el Govern utilitzarà diferents programes del Next Generation EU, entre els quals es troba el Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR), el React-EU, el programa d'innovació Horitzó Europa o els fons de l'InvestEU i de l'Instrument d'Inversions Estratègiques. La inversió en digitalització es dedicarà íntegrament a desplegar l'estratègia Agenda Espanya Digital 2025, que és el full de ruta que ha establert l'Executiu espanyol.
Alguns dels objectius concrets d'aquesta agenda per a aquest any són la millora de la connectivitat digital, l'impuls de les tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial, la modernització del teixit empresarial —amb un focus especial en les pimes i en companyies de sectors tractors com el de la construcció, el turisme, l'agroalimentari, el transport, l'automoció i la metal·lúrgia— i les administracions públiques, la creació d'ecosistemes emprenedors de base tecnològica —brou de cultiu de les start-ups, el reforç a la ciberseguretat i l'economia de les dades, la protecció dels drets digitals i la millora de la capacitació digital de la població.
Les fortaleses i les debilitats de l'economia digital
El ranking Digital Economy and Society Index (DESI) de la Comissió Europea revela que, en l'àmbit de la transformació digital, Espanya té algunes fortaleses. Compte, per exemple, amb una xarxa d'infraestructura avançada, una cobertura extensa de les seves xarxes 4G i uns nivells de digitalització de l'Administració pública relativament elevats dins d'Europa.
Tanmateix, el progrés en els últims anys ha estat més limitat en el terreny de les empreses, especialment en el teixit de les pimes, en l'àmbit de l’R+D+I i en la capacitació digital de la població. Aquestes dades coincideixen amb l'Análisis DAFO: Transformación Digital en España 2020, presentat a l'octubre pel Govern.
«Espanya pateix de capital humà digital d'alt nivell a causa, entre altres raons, de l'especialització productiva i de l'escassa participació de manufactures d'alt contingut tecnològic», lamenta l'experta de Banc Sabadell Blanca Montero. I recorda que encara queden àrees «que no compten amb una connectivitat digital fiable i de qualitat, tant en l'àmbit rural com en determinats àmbits industrials, el que frena la digitalització de la indústria, genera bretxes socials i territorials i condiciona la qualitat de l'experiència a les destinacions turístiques».
Les telecomunicacions, sector vertebrador
Tot i que encara no estan definits els requisits i les condicions per rebre les ajudes europees, es prioritzaran alguns sectors especialment castigats per la crisi, com el del turisme, a més d'altres àmbits com l'agroalimentari, la mobilitat sostenible i l'electrificació de vehicles, la seguretat i la indústria biosanitària.
El sector de les telecomunicacions també en serà un dels grans beneficiats perquè vertebrarà tot aquest desenvolupament tecnològic. A més de les empreses tradicionals de xarxes, se’n beneficiaran les activitats de programació i consultoria informàtica, desenvolupadors d’apps, d’indústries de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) o el segment audiovisual, entre d'altres.
Juntament amb la transparència a l'hora d'adjudicar els projectes i el foment de la col·laboració publicoprivada, Salvatella considera essencial que s'articulin mecanismes d'incentivació que «premiïn o prioritzin aquells projectes que incorporin pimes o start-ups als seus models d'execució». En la seva opinió, aquesta fórmula és una mesura efectiva perquè creixin les petites i mitjanes empreses. «Cal aconseguir pimes de mida més mitjana —de 200 a 500 empleats—, altament competitives, exportadores, molt digitalitzades i dependents energèticament. Un teixit empresarial potent de mitjanes empreses amb capacitat innovadora sí que pot transformar el nostre model productiu», conclou.
Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
