Nova fumata blanca sobre els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO). Patronal, sindicats i Govern van acordar el passat 18 de gener la tercera renovació del Reial decret llei 30/2020 que tindrà el pròxim 31 de maig com a següent data de caducitat. L'acord de diàleg social contempla la pròrroga de tots els ERTO, sense necessitat de noves autoritzacions administratives, i manté intacte el model actual, amb les mateixes tipologies d'expedients reguladors temporals d'ocupació i la mateixa llista d’exoneracions. També preserva l'anomenada clàusula de salvaguarda, que prohibeix acomiadar les empreses acollides a aquesta modalitat legislativa i que s'ha convertit en un escut social en la gestió de la COVID-19. Amb tot, la nova pròrroga inclou canvis mínims, manté les prestacions i en simplifica la tramitació.
A partir de febrer es va donar inici a la prolongació normativa i les empreses afectades per restriccions podran sol·licitar a l'autoritat laboral un ERTO de limitació —amb una exoneració del pagament de les quotes a la Seguretat Social d'un 90 % o d'un 100 %, segons tinguin més o menys de 50 treballadors, respectivament— o un ERTO d'impediment —amb exoneracions decreixents segons el temps de durada i que també arriben al 100 % en alguns casos— amb una simple comunicació.
També es mantenen les exoneracions per a sectors ultraprotegits que, segons les seves plantilles i el grau d'afectació de les seves cadenes de valor, n’inclouen una del 85 % per a les de menys de 50 treballadors i del 75 % per a firmes de més de 50 empleats, i que s'apliquen tant a treballadors suspesos com als que s'hagin reincorporat al seu lloc. En aquest cas, també estarien incloses les empreses que no hagin recuperat més d'un 70 % de la seva activitat i que tinguin més del 15 % dels treballadors en ERTO.
La pròrroga, igualment, manté l'impediment a repartir dividends i a fer hores extraordinàries. Perquè les perspectives parlen que més de la meitat de les companyies amb ERTO no podran recuperar la totalitat de la plantilla.
A la pròrroga aprovada fins al 31 de maig la novetat és la simplificació dels tràmits; per exemple, es pot fer un canvi d'un ERTO d'impediment a un de limitació, o viceversa, sense que sigui necessari tramitar un nou expedient. En aquesta mateixa línia, el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) garantirà l'accés a tota la seva oferta de tràmits i serveis a través de la seva seu electrònica i que la Inspecció de Treball pugui estendre actes d'infracció automatitzats sense la intervenció directa d'un funcionari.
De les actuals 704.000 persones en ERTO, 450.000 estan en alguna de les modalitats que comporten exoneracions a la Seguretat Social i una mica més de 193.000 pertanyen a sectors ultraprotegits; mentre que altres 49.800 associats a les seves cadenes de valor es trobaven amb el resguard d'aquest mecanisme. En situació d'ERTO d'impediment hi ha 32.000 persones protegides i altres 175.000 persones estaven, el 18 de gener, sota la figura de l’ERTO de limitació.
Pot interessar-te: L'assegurança de crèdit, una protecció per a les empreses davant la COVID-19
El cost dels ERTO per a les arques públiques
Al voltant dels ERTO sembla existir un consens dels experts modulat sobre dues premisses. La primera, que els ERTO són un mecanisme que ha evitat una desaparició d'empreses més intensa, ha diluït la percepció dels efectes econòmics de la recessió i atenua la incertesa sobre l'enlairament de l'activitat en matèria d'ocupació. Motiu que justificaria la tercera pròrroga dels ERTO. I la segona, que prolongar aquesta modalitat suposa un cost elevat per a les arques públiques. De fet, fins a finals del 2020, la factura dels ERTO ascendia a 35.000 milions d'euros. A raó d'uns 4.000 milions mensuals, tal com va assegurar al Senat el president del Govern, Pedro Sánchez; xifra que comptabilitza els desemborsaments del trimestre de confinament social de la passada primavera, en què l'economia va entrar en hibernació.
L'impediment d'acomiadament laboral a les companyies que sol·liciten aquests expedients reguladors, en qualsevol cas, dependrà de la interpretació «dels funcionaris i jutges», com va reconèixer la titular del Ministeri de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, i el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. És un dels punts conflictius de la seva normativa, però alhora, una condició sine qua non, perquè les societats mercantils s'hi acullin. El Govern ha estat incidint que la seva ampliació en el temps «depèn de la situació sanitària i del nombre d'empreses afectades pels ajustos laborals» i confia que les despeses es reduiran per sota dels 3.000 milions mensuals a partir d'aquesta pròrroga, tot i l'impacte que està ocasionant l'entrada a la tercera onada de contagis i que el Ministeri de Treball i Economia Social va mantenir el pagament del 70 % de la base reguladora del salari a partir del sisè mes, i no del 50 % com preveia la norma.
Els sindicats, que van mostrar el seu recel per la pèrdua de drets laborals durant la fase de negociació, van donar per bona l'explicació de Díaz que la pròrroga els conservaria els llocs de treball, fins i tot els del «col·lectiu de fixos discontinus», punt que —va explicar la ministra— «va generar una certa confusió». Per la seva banda, les patronals CEOE i Cepyme van donar el seu suport malgrat que no van aconseguir retirar la prohibició d'acomiadament que van perseguir a les trobades amb els seus interlocutors socials i l'Executiu, en valorar els ERTO com «una eina irrenunciable» en sectors greument danyats per aquesta crisi, entre els quals el seu comunicat conjunt citava el comerç, l'hostaleria, el turisme i el transport, «conformats majoritàriament per pimes». Al mateix temps, reiteren la necessitat d'aprovar un paquet d'ajudes que acompanyin els ERTO «per evitar la desaparició de milers de petites empreses».
Pot interessar-te: Quant puja la quota d'autònoms el 2021?
