110 inversions i 102 reformes. En total, 212 són les mesures que inclou el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) a través del qual el Govern pretén captar 69.500 milions d'euros entre 2021 i 2023 mitjançant el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que és l’eix central del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU. A més, el país podrà disposar de 12.000 milions d'euros més procedents del programa REACT-EU.
Només dels gairebé 70.000 milions d'euros del MRR, el Govern preveu un impacte econòmic de dos punts percentuals del producte interior brut (PIB), mentre que el Banc d'Espanya redueix el seu pes el 2021 fins a 1,3 punts. En el cas de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), el seu càlcul inclou, a més del MRR, el programa REACT-EU, i estima que contribuirà en 1,5 punts al PIB.
Aquest Pla, que el Govern va enviar a Brussel·les a finals d'abril, i sobre el qual la Comissió Europea es pronunciarà el 16 de juny, destinarà un 40 % del total dels fons a la transició ecològica, mentre que la branca de la digitalització abastarà el 30 %. Educació, amb un 10,5 % del total; i innovació, amb un 7 %, seran altres de les branques que rebran un major suport.
Entre les inversions, el Govern destaca l'esforç que s’emprendrà, per exemple, en la modernització del teixit productiu, en apostar per un desenvolupament sostenible de l'economia o en l'impuls a la xarxa 5G.
Pel que fa a les reformes més destacades, en l'àmbit laboral, es volen revisar les bonificacions a la contractació, desenvolupar un nou mecanisme legal per als expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per a les empreses en crisi, i establir una reducció i simplificació dels contractes. L'Executiu també planteja una reforma de les pensions, aproximant l'edat efectiva de jubilació a l'edat legal, alhora que es vol estructurar un nou sistema de cotització dels autònoms en funció dels seus ingressos reals.
Pot interessar-te: Els 20 programes tractors d'inversió del Pla de recuperació, transformació i resiliència d'Espanya
A més, en el camp de la ciència i de la tecnologia, es pretén reforçar el sistema de recerca i impulsar els sectors amb una major projecció, a més d'estructurar mesures de suport a les pimes que permetin fer créixer l’emprenedoria o renovar el Sistema Nacional de Salut. Des de l'àmbit del capital natural, es vol descarbonitzar la indústria tradicional i el sector agroalimentari.
Desafiaments al davant
En general, els especialistes han valorat positivament la futura absorció de fons per part d'Espanya. De fet, un cop aprovat el Pla, probablement el país rebrà una bestreta de 9.000 milions d'euros corresponents al primer tram que arribaria al llarg de l'estiu. La CE iniciarà aquesta setmana l'emissió de deute conjunt per finançar el Fons, ja que tots els països de la UE van culminar amb èxit la ratificació del sistema de finançament.
A partir d'aquí, la recepció dels següents fons estarà condicionada a l'acompliment de les fites marcades amb la CE, i que, en el cas espanyol, podria suposar l'arribada a finals d'any d'uns altres 16.000 milions d'euros (en virtut que, segons l'Executiu, algunes fites ja s'han anat complint al llarg dels últims mesos), juntament amb prop de 2.000 milions més corresponents al REACT-EU. Les avaluacions de la CE tindran lloc cada sis mesos, dues vegades a l'any.
No obstant això, també hi ha alguns desafiaments sobre la seva execució. L’AIReF assenyala que alguns dels tràmits administratius realitzats ja el 2021, com ara l'elaboració d'estratègies, convocatòries o ajuts, retardaran l'execució d'inversions aquest any, però permetran una major materialització d'aquestes el 2022, el que traslladaria gran part de l'impacte macroeconòmic a aquell any.
Aquesta institució apunta com a potencial risc a curt termini el ritme d'implementació dels projectes d'inversió i les reformes finançades pel Fons de Recuperació Europeu. A mitjà termini, la principal amenaça rau en com seguir finançant la despesa que, per la seva naturalesa, tingui una vocació de permanència, un cop s'hagi retirat el suport econòmic d'aquests fons europeus com, per exemple, la despesa en la formació de capital humà. Segons l’AIReF, tot això podria comportar un augment de l'endeutament.
Inversió i reformes
Una cosa en què coincideixen els experts de l’AIReF i els del Banc d'Espanya és la manca de detalls sobre les reformes incloses en el Pla.
En concret, l’AIReF afirma que la informació i el grau de definició de les 212 mesures recollides no són suficients com per avaluar el seu impacte en el mitjà termini, i es posa com a exemple aquelles reformes que poden suposar estalvis fiscals o majors ingressos (per exemple, si la reforma laboral afecta o no la despesa en atur o si la reforma de les pensions suposa una reducció de la despesa en aquestes). Segons aquesta institució, no es troben prou quantificades, la qual cosa dificulta l'anàlisi de la sostenibilitat de les finances públiques a mitjà termini.
En aquesta línia, el Banc d'Espanya ha proposat, entre altres coses, la utilització de 8.600 milions d'euros de Fons de Recuperació Europeu per finançar els costos de transició de l'anomenada motxilla austríaca. Aquesta reforma, que consisteix en l'acumulació d'un fons individual al llarg de la carrera laboral, podria permetre reduir els costos d'acomiadament i la reducció de la dualitat del mercat laboral entre treballadors fixos i temporals.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
