L'envelliment de la població és un procés imparable que suposa un repte de primera magnitud per a la societat espanyola. Són molts els experts que analitzen aquest fenomen amb l'ànim d'intentar ajudar els governs en la presa de decisions que assegurin la pervivència de l'estat de benestar.
El Banc d'Espanya és un d'aquests experts. El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, va participar fa unes setmanes en un fòrum sobre les repercussions de l'envelliment i va assegurar que, el 2050, a Espanya hi haurà només tres persones actives per cada dos jubilats. Aquesta proporció entre treballadors actius i jubilats representa la taxa de dependència del sistema, un indicador que quantifica les persones inactives en un país que han de ser suportades econòmicament per les persones actives.
Es tracta d'un indicador important perquè el sistema de pensions a Espanya és contributiu i de repartiment, per la qual cosa es basa en la solidaritat intergeneracional. És a dir, les cotitzacions de les persones que estan treballant financen les pensions que perceben els més grans. Aquest tipus de sistemes necessita un equilibri entre el nombre de persones que contribueix financerament (treballadors) i el nombre de beneficiaris (pensionistes), i per aquest motiu la importància de l'evolució de la taxa de dependència per a la sostenibilitat.
L’augment més gran d'Europa
Segons les previsions de l'organisme supervisor, Espanya experimentarà en els pròxims anys l’augment més gran de la taxa de dependència de tot Europa, amb un increment de 34 punts percentuals entre el 2010 i 2060. Això elevarà la taxa fins a situar-se gairebé en el 60 %, és a dir dues persones majors de 65 anys per cada tres en edat de treballar. Com a comparativa, entre el 1960 i 2010 es va produir un augment de 12 punts percentuals.
"Mai hem viscut una acceleració en la taxa de dependència d'aquest tipus", va assenyalar Arce, després d'explicar que això es deu a l'alta esperança de vida, la baixa natalitat i l'efecte temporal del flux dels baby boomers en el sistema durant els pròxims anys.
Pot interessar-te: França i Espanya, els països de la zona euro on la jubilació és més llarga
Les xifres posen de manifest la magnitud del repte al qual s'enfronta Espanya. Per Arce, de fet, l’envelliment de la població és el repte més important a mitjà termini al qual s'enfronta el país, ja que generarà efectes en altres àrees econòmiques, com ara el consum, l'estalvi, la inversió, l'ocupació, la productivitat, els salaris i el disseny de les polítiques econòmiques.
Tradicionalment s'associen els efectes del procés d'envelliment de la població a les conseqüències que pot suposar per al sistema de pensions, però la veritat és que pot afectar i de forma molt notable a gairebé tots els indicadors econòmics. Els canvis demogràfics sempre tenen conseqüències importants per a una societat.
En concret, el Banc d'Espanya creu que el procés de transició cap a una societat més envellida pot augmentar la taxa d'estalvi per la longevitat més important i la incertesa que envolta a les prestacions futures, tot i que, al mateix temps, pot provocar una disminució de l'estalvi per una major propensió a consumir de la gent gran. L'efecte net d'aquestes dues estimacions que van en direccions contràries és incert.
Complementar la pensió
A més, podria augmentar la demanda d'actius financers que transformin actius il·líquids, com ara l'habitatge, en fluxos vitalicis de renda. La veritat és que les previsions que envolten el sistema de pensions posen de manifest la necessitat d'estalviar per complementar la pensió en el futur i l'única via per aconseguir-ho és l'estalvi. Encara que hi ha moltes maneres de fer-ho, els experts en la matèria coincideixen quan afirmen que l'estalvi finalista és el que permet maximitzar el rendiment del capital i arribar dom més aviat millor a l'objectiu fixat. Els plans de pensions són productes transparents, il·líquids i segurs, totalment orientats a aconseguir l'estalvi per a la jubilació, a més, hi ha opcions tan interessants com ara els plans de pensions de cicle de vida.
Pot interessar-te: La importància de complementar la pensió de jubilació: les prestacions cauran un 20 % amb les reformes ja aprovades
A més d'afectar el consum, l'estalvi i la inversió, el progressiu envelliment de la població podria provocar un efecte negatiu considerable sobre el creixement potencial de l'economia espanyola, associat a taxes d'ocupació i innovació inferiors i al fet que les habilitats cognitives necessàries per a l'ús de les noves tecnologies solen estar menys presents en els treballadors de més edat.
Així mateix, els canvis demogràfics poden afectar la política monetària i generar canvis en la composició de les bases fiscals, amb un augment de les rendes del capital enfront de les de la feina i canvis en el tipus efectiu sobre el consum perquè la cistella de béns varia al llarg del cicle vital.
La despesa en pensions, per la seva banda, podria augmentar entre 4,7 i 12,2 punts percentuals del producte interior brut (PIB) el 2050, mentre que la despesa del sistema sanitari i els programes de dependència, estretament lligada a l'envelliment de la població, augmentaran gairebé dos punts percentuals en el període 2019-2050, segons l’Informe sobre Envelliment de la Comissió Europea. És per aquest motiu que el Banc d'Espanya ha insistit un cop més en la necessitat d'actuar per fer front al gran repte que suposa l'envelliment de la població.
