L'arribada a Espanya del primer paquet del Fons de Recuperació Europeu, Next Generation EU, permetrà accelerar la recuperació de l'economia, digitalitzant el teixit empresarial i fent-lo més sostenible. El sector bancari tindrà un paper clau per garantir-ne l'èxit.
El passat 28 de maig es va completar el procés de ratificació de Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, per part dels parlaments nacionals dels 27 Estats membres de la Unió Europea (UE). Es tracta d'un tràmit imprescindible perquè la Comissió Europea pugui acudir als mercats financers per a l'emissió de deute (bons) amb la qual dotar de liquiditat als 750.000 milions d'euros, dels quals constarà aquest fons. A continuació, es transmetran els recursos econòmics ja assignats a cada país i que, en el cas d’Espanya, consistirà en prop de 70.000 milions d'euros en ajudes directes a fons perdut i la resta en crèdits tous, supeditats a la consecució de determinats objectius recollits en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).
En el millor escenari, Espanya opta a uns 140.000 milions d'euros, el que equival, aproximadament, al 13 % del seu producte interior brut (PIB). Fins al 2023, d'acord amb les estimacions de l'Executiu, l'impacte positiu d'aquesta injecció econòmica podria generar gairebé 800.000 llocs de treball i incrementar la riquesa del país un 2 %.
Amb l'aprovació del PRTR espanyol -juntament amb el pla d'altres 11 països de la UE- pel Consell d'Afers Econòmics i Financers de la Unió Europea (ECOFIN), s'espera que en els pròxims dos mesos es rebi fins al 13 % del que s’ha sol·licitat en concepte de prefinançament per accelerar el desplegament dels fons europeus. En el cas d'Espanya, aquesta quantitat puja fins als 9.000 milions d'euros. Llavors, si es van complint els objectius pactats, se li aniran atorgant dos pagaments anuals successius fins a l'any 2026. El Govern estima que, abans de finalitzar aquest any, hauran arribat uns 16.000 milions d'euros en total.
Impulsar un gran canvi
El Pla espanyol s'articula sobre 10 polítiques que actuen com a palanques d'una trentena de línies d'actuació que giren al voltant de quatre eixos transversals: la transició ecològica, la transformació digital, la cohesió social i territorial i la igualtat de gènere. Els dos primers vectors absorbiran gairebé el 70 % dels fons. Tal com va assenyalar Eduardo Currás, sotsdirector general i director territorial centre a Banc Sabadell, en una taula rodona organitzada per Banc Sabadell i la Unió Interprofessional de la Comunitat de Madrid (UICM) sota el títol Fons europeus per a la reactivació econòmica, "el principal objectiu de Next Generation EU és impulsar la recuperació econòmica i afavorir un canvi en el procés productiu de tot el teixit empresarial, donant un major pes a la sostenibilitat i a la digitalització".
A Espanya, un 99,8 % de les companyies són petites i mitjanes empreses (pimes), les quals generen aproximadament dos de cada tres llocs de treball, el que significa uns vuit milions de treballadors. Aquestes organitzacions han estat les més exposades a la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19, tot i que el Fons de Recuperació Europeu "representa una gran oportunitat de transformació i de reactivació per a elles, enfortint, entre altres àmbits, la seva digitalització", afirma Currás. En aquest sentit, el Govern va anunciar fa algunes setmanes un paquet d’11.000 milions d'euros en ajudes directes per a pimes i autònoms afectats per la recessió, mentre que dins del PRTR es recull la inversió de 4.066 milions d'euros de Fons de Recuperació Europeu per fer que les pimes siguin més digitals i competitives.
Pot interessar-te: Com poden les pimes impulsar la seva transformació digital gràcies al Fons de Recuperació Europeu?
El paper de la indústria financera
Aquestes iniciatives s'uneixen a altres reformes legislatives del Govern per ajudar les pimes, com la Llei de morositat (per reduir el temps dels pagaments pendents), la Llei de start-ups (per accelerar la transformació tecnològica) o la Llei de creació i creixement empresarial (per eliminar obstacles burocràtics i financers als emprenedors). Com assegura Currás, "és vital que les empreses actuïn amb rapidesa per optar a aquests fons i, en aquest sentit, el paper que juguen les associacions i els col·legis professionals és summament important, ja que els terminis són molt exigents".
D'acord amb les estimacions del Govern, al final de 2022, ja estaran adjudicats un 70 % de tots els diners previstos, el que significa per a les empreses haver de treballar activament, per exemple, en la revisió de la seva cartera de projectes, preparant tècnicament la proposta corresponent, avaluant l'impacte econòmic i social que tindrà o analitzant si participaran a través d'un consorci o de qualsevol altra figura jurídica.
En tot això, "l'assessorament professional tindrà un paper crític", tal com indica Currás. El sector bancari jugarà un paper clau per a l'èxit en la canalització dels diners de Next Generation EU, cofinançant les inversions (s'estima que per cada euro públic que es destini a les empreses s'inverteixin quatre euros més des de l'àmbit privat), exercint de transmissor de les ajudes o aportant valor afegit, per exemple, mitjançant la seva xarxa de contactes amb l'Administració i amb el teixit empresarial, cosa que serà molt important per descongestionar les càrregues burocràtiques.
Per enfortir aquesta tramitació del Fons de Recuperació Europeu, Espanya compta, a més, amb la Llei General de Subvencions i amb la Llei de Contractes del Sector Públic, a les quals se suma el Reial decret llei 36/2020, que, a més de fomentar una major simplificació administrativa, regula els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE). Cal recordar que les comunitats autònomes han de ser, també, molt rellevants per a la implementació dels projectes amb fons europeus, ja que canalitzaran el 54 % de les ajudes directes que es rebin.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
