Envia'ns suggerències
Habitatge
3 min del teu temps

Jubilació: l’ocasió perfecta per deixar la ciutat

Abandonar l’habitatge habitual per instal·lar-se en aquella altra casa abans relegada a les vacances o estades de cap de setmana és la decisió que alguns jubilats prenen amb l’arribada del final de la seva etapa laboral. Un canvi residencial que, si no és obligat, comporta un bon grapat d’avantatges. Què fer amb l’habitatge (vendre’l o llogar-lo) dependrà sempre d’una sèrie de factors personals i immobiliaris.

La reforma de les pensions aprovada el 2011, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2013 i que s’aplicarà de manera gradual fins al 2027, va endarrerir l’edat de jubilació fins als 67 anys. Abans o després, el desitjat (i també temut) moment de l’edat daurada arribarà a les nostres vides. Desitjat, perquè la jubilació significa un merescut descans. Temut, perquè el nostre capital econòmic i social es veurà reduït, i no sempre sabrem en què invertir tant temps lliure. Són molts els que planegen aquest retir amb temps, i imaginen viatges, temps d’oci i moments indefinits de relax. Hi ha també els que no ho planifiquen i decideixen improvisar quan s’acosta. L’impacte de la jubilació no sempre és el mateix per a tothom.

“Per molts, el final de la vida laboral suposa el final de bona part de la seva vida social, de relacions, d’estar ‘connectat’ amb el món. Es pot viure com una ‘mort social’. Es perd visibilitat, importància, presència. Es pot descompondre bona part del capital social que s’ha acumulat al llarg de la vida. Per altres molts, significa una alliberació del món del treball, una expansió de la vida en l’àmbit personal i privat, un guanyar moltes hores del dia per dedicar-les a allò que un vulgui (si és que sap i vol dedicar-les a alguna cosa)”, explica Francesc Núñez, sociòleg i director del màster en Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

“Jubilació pot significar també obrir les portes al temps lliure i a ocupar la vida en les activitats que abans es programaven en aquest temps de no-treball. També pot significar temps per als altres, per dedicar-lo als que t’envolten o al ‘cultiu de l esperit’ –que és allò que oci vol dir en grec–. Socialment, prima aquest descens o desaparició de la vida social (del món laboral) i, està clar, també productiva (en termes econòmics). Disminueix, com he dit, el capital social”, afegeix l’expert.

Amb l’arribada de la jubilació s’acaba una etapa vital que deixa pas a una altra de nova i diferent. I cada vegada són més els qui troben en aquest moment l’excusa perfecta per abandonar la ciutat en la qual sempre han viscut i treballat per instal·lar-se a la seva segona residència, ubicada a la muntanya o a la costa, i abans utilitzada exclusivament en períodes de vacances o per escapades de cap de setmana.

Segons dades de l’INE de 2017, el 22,42% dels jubilats té un segon habitatge en propietat. “Sol ser un habitatge que ja està pagat i amb un manteniment més reduït que l’habitatge habitual. Per tant, les despeses associades a l’habitatge es redueixen, de la mateixa manera que es redueixen els ingressos en començar a cobrar la jubilació. En altres casos, simplement es tracta d’un habitatge adquirit després de vendre l’habitatge principal, que se’ns va quedar ‘gran’ quan van marxar els fills. Els diners obtinguts permetran comprar, acabar de pagar o reformar el nostre ‘segon’ habitatge i tenir a més uns estalvis per viure amb tranquil·litat”, apunta Esteban Caso, director de Qualitat de Gilmar Consulting Immobiliari.  

 

Adéu estrés!

Després d’anys de feina dura, l’arribada de la jubilació ens permet tenir temps lliure i menys obligacions. Sempre associem la idea de la segona residència amb descans i relaxament, amb moments agradables i bones sensacions. Els que, decididament, opten per instal·lar-s’hi troben en aquesta decisió una espècie d’opció natural.

“El retir a la segona residència, que se suposa que era un lloc per estar-hi ‘millor’ que a la ciutat o que al lloc habitual, és una opció natural i normal quan la situació personal ho permet. Segurament, això té a veure amb valorar la jubilació com unes ‘vacances a perpetuïtat’, que responen més a un desig i una falsa percepció que a una realitat de la vida quotidiana de la majoria de les persones que es jubilen. Jubilar-se no sempre implica desvincular-se de tot allò que et ‘subjecta’ i configura el teu dia a dia (la xarxa de relacions en la qual estem immersos). I tampoc es pot estar de vacances contínuament quan un es jubila”, sosté Francesc Núñez.

El sociòleg concreta que el retir al segon habitatge respon, sobretot, a un esgotament de la vida a la ciutat, cada vegada menys satisfactòria i sotmesa a totes les pressions de la capitalització. “La ciutat, en bona mesura, s’ha convertit en un mercat, especulatiu, on l’únic que hi ha són opcions de consum (de diversions/ entreteniment, d’objectes, de persones, etc.). Sortir de la ciutat és, d’alguna manera, recuperar un estil de vida més ‘autèntic’, més personal, més expressiu. Lluny de recuperar l’oci en el sentit grec (el cultiu de l’ànima), ens desfem una mica de l’estrés consumista de la ciutat”, assegura.

Ara bé, és el canvi a la segona residència, quan arriba la jubilació, una bona decisió? Si actuem per gust i desig personal, i no per necessitat, sí que ho és. “La qualitat de vida que ofereixen els escenaris on poder retirar-se a viure l’edat daurada no té comparació amb la que ofereixen les grans ciutats. Les opcions d’oci saludable i qualitat de vida de la costa o la muntanya són insuperables, sempre que no siguem cosmopolites”, explica Esteban Caso. (CITA)

“En termes immobiliaris, ara és bon moment per vendre o per llogar, però el sector immobiliari –com altres– travessa cicles alcistes i baixistes. Aquesta tendència actual pot canviar en qualsevol moment. Si la decisió de canviar es pren lliurement i per plaer, tot són avantatges. La tecnologia existent en l’actualitat ens permet estar ‘connectats’ amb el món. Tal vegada, quan l’escletxa digital entre grans ciutats i petites localitats desaparegui, hi haurà més gent jove o famílies que decidiran canviar d’entorn”, assegura el director de Qualitat de Gilmar Consulting Immobiliari.

Vendre o llogar?

Una vegada que ens hem mudat a la nostra segona residència, que ara serà l’habitual, sorgeix la pregunta de què fer amb la primera. Vendre-la o llogar-la? L’operació que escollim tindrà a veure amb molts factors, el primer d’ells la situació econòmica o els interessos del propietari. “Com és lògic, també és decisiva la demanda que hi hagi sobre la zona en la qual es troba l’habitatge, que és la que marca els preus, tant de venda com de lloguer”, apunta Esteban Caso.

“Si l’habitatge al qual arribem ja no té cap càrrega hipotecària i podem permetre’ns mantenir la propietat de les dues, sembla lògic llogar-lo, i obtenir així una rendibilitat per l’immoble. Però aquesta rendibilitat està condicionada per la ubicació de l’habitatge i els preus que va marcant el mercat”, afegeix.

La distància entre la nostra residència actual i el segon habitatge pot ser també decisiva. “Si el propietari s’encarrega personalment de gestionar el lloguer, és preferible que no visqui molt lluny de l’habitatge llogat. Si la distància és llarga, potser sigui recomanable vendre’l i treure’ns obligacions i possibles problemes”, conclou el director de Qualitat de Gilmar Consulting Immobiliari.  

 


 

 

Estardondeestés funciona en una àmplia varietat de navegadors, però el teu ha quedat una mica obsolet, actualitza'l a una versió más actual:

Fotografies de Dane Deaner i Rawpixel a Unsplash
-Temes relacionats-