Viure al camp ja no és només un pla B amb el qual es pot comptar quan a la ciutat els comptes, senzillament, no surten
Una generació ha deixat de somiar amb la ciutat. Potser perquè, en lloc de somiar, viure-hi pot arribar a treure’ns la son. Barris en els quals es pot trobar de tot menys veïns de sempre, lloguers estratosfèrics i la precarietat laboral perseguint els més joves a cavall –només en aparença- d’inofensives bicicletes. Tot això dibuixa un escenari en què el medi rural guanya cada dia més seguidors.
Treballar per viure i no només per sobreviure. Potser només és encara un miratge, però cada vegada són més les persones que es llancen a l’aventura del ‘repoblament’. Un model laboral menys jerarquitzat i més col·laboratiu en el qual treballar amb menys competència i, sobretot, menys estrés, és un dels atractius d’aquesta opció.
En un país que es debat entre l’Espanya buida i la gentrificació de les seves ciutats, pot ser que Internet tingui la clau del miracle del repoblament. Lluny encara de ser una tendència, cada vegada són més els joves i emprenedors que decideixen canviar el soroll de ciutats superpoblades per entorns més rurals. Un fenomen que posa en evidència que la vida al poble ja no és sinònim de renúncia, sinó d’avantatges i qualitat de vida.
1. Cada vegada més connectats
Espanya ha sumat dos milions d’usuaris d’Internet en l’últim any. La cobertura arriba ja al 85% de la població, segons un informe sobre Internet i xarxes socials elaborat per la plataforma Hootsuite. Encara hi ha marge de millora i zones desconnectades, però l’accés a la xarxa obre una porta al món laboral descentralitzat. Una drecera cap a l’ocupació (o l’auto-ocupació) que ja no ha de passar exclusivament per la ciutat.
2. Menys gent, més ‘equip’
No hi ha excuses. S’han desenvolupat nombrosos programes que fan possible treballar en línia, a distància però en equip, de manera organitzada i amb màxima traçabilitat. Des de Skype, passant per WhatsApp, Slack, Asana, fins a Notion o Trello. Existeixen tantes maneres de romandre comunicats que potser el que es fa més complicat és desconnectar i sortir al carrer.
3. Gentrificació vs ‘humanització’
Un dels anhels als quals dóna resposta aquest fenomen és al de recuperar vells sabors oblidats. Són maneres de produir, vendre i intercanviar que han desaparegut a les ciutats. Els negocis de sempre baixen la persiana i n’obren altres sota un estil vintage de copia i enganxa. Comprar pa que sigui pa, en definitiva.
4. Menor competència, més col·laboració
Emprendre en un entorn en el qual, a priori, no hi ha competència directa és un altre dels avantatges. Poder estar més pendent de les oportunitats de col·laboració entre emprenedors de diferent sector que de les amenaces, és un luxe només per uns quants.
5. Menys pantalles, més amics
Quin model educatiu volem implantar als nostres fills? La dictadura de la pantalla o l’aprenentatge que ofereix la natura. Viure a l’entorn rural sol anar acompanyat d’una educació més assossegada. Per exemple, oblidar-se de creuar mitja ciutat per recollir els més petits del col·legi. Ells, alhora, gaudiran d’uns hàbits de vida més saludables i actius. Entrepà i a córrer, que els amics esperen.
6. Menys contaminació, més salud
Respirar aire pur ens fa més longeus i saludables. Segons una nova investigació de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard, les dones que viuen en zones verdes tenen una taxa d’un 34% menys de mortalitat relacionada amb malalties respiratòries i un 13% menys de mort per càncer. És una dada que les compara amb les que no compten amb vegetació al seu voltant.
7. Una vida ‘sense’ contratemps
Acabar el dia ‘sense’ un embús, ‘sense’ haver perdut el metro o ‘sense’ haver dinat per tercer dia consecutiu un sandvitx i ‘sense’ fer descans a la feina. Aquests són petits plaers que només tenen lloc lluny del mundanal soroll.
8. Menys preu, més espai
Segurament, el factor més decisiu: el preu de la vida en el més ampli dels sentits. Al medi rural no només s’abarateix el cost del lloguer o el preu de compra d’una casa, sinó també les taxes i els impostos. Poder viure en més de 40 metres quadrats sense destinar el 60% del lloguer no és un somni al qual sigui fàcil renunciar.
