La Directiva d'Eficiència Energètica en Edificis resulta insuficient per assolir els objectius de la Renovation Wave, l'estratègia posada en marxa per la Comissió Europea el 2020 per impulsar la rehabilitació energètica del parc immobiliari de la Unió Europea (UE). Aquesta va ser una de les principals conclusions de la jornada 'Oportunitats i reptes de la revisió de la Directiva d'Eficiència Energètica en Edificis', organitzada per la revista Observatorio Inmobiliario.
Segons els experts, la legislació europea vigent, i en concret la Directiva d'Eficiència Energètica en Edificis, necessita una revisió per aconseguir l'objectiu de duplicar, com a mínim, la taxa de rehabilitació energètica del parc d'habitatges en els pròxims 10 anys.
El 14 d’octubre de 2020, la Comissió Europea va aprovar la declaració de principis de la Renovation Wave, sobre la qual s'estan revisant una sèrie de directives, com aquesta, i les línies de finançament. En aquests moments aquesta Directiva es troba en una fase de revisió, la consulta pública de la qual ja s'ha tancat, i es preveu que la nova proposta estigui preparada abans de finalitzar l'any.
Segons va explicar Pau García, policy officer de la Comissió Europea, "aproximadament el 75 % dels edificis són ineficients, i entre el 85 % i el 95 % dels immobles que estan avui en peu estaran encara en ús el 2050".
Davant d'aquest escenari, "si es volen assolir els objectius de descarbonitzar l'economia europea de cara a l'any 2030 i 2050, cal impulsar la rehabilitació, ja que en l'actualitat la taxa de renovació energètica d'edificis és de l'1 %", ha matisat García.
I és que, si bé la taxa de rehabilitació és aproximadament del 10 %, el problema és que la majoria d'aquestes renovacions no afecten el rendiment energètic dels edificis. Aquest és el punt que la Renovation Wave vol canviar: aconseguir que quan es renovi un edifici realment s'estigui canviant la seva eficiència. "Això es tradueix en uns 35 milions d'edificis rehabilitats i entre 12 i 16 llocs de treball creats per cada milió invertit", va concretar el policy officer de la Comissió Europea.
Pot interessar-te: Desgravacions fiscals i ajuts per a la rehabilitació energètica d'habitatges
Àrees d'intervenció
La Renovation Wave treballa en set àrees d'intervenció, que han d'estar integrades: la millora de la informació, perquè la indústria sigui capaç de desenvolupar nous models de negoci; la mobilització del finançament públic i privat, ja que, segons García, "no hi ha prou diners públics europeus per realitzar totes les renovacions"; la posada en marxa d'una assistència tècnica que faciliti mobilitzar aquesta inversió; el disseny dels instruments legals, reguladors i administratius; la modernització dels immobles, això és, aconseguir que les intervencions siguin integrades i intel·ligents; la consecució d'un sector de la construcció sostenible, posant especial èmfasi en l'ús de materials d'origen natural i en la formació dels treballadors; i, finalment, la descarbonització del sector de la calor i el fred.
Destacat: "Si es volen assolir els objectius de descarbonitzar l'economia europea, cal impulsar la rehabilitació, ja que en l'actualitat la taxa de renovació energètica d'edificis és de l'1 %", García, Comissió Europea
"Els edificis no només han de ser més eficients, sinó també més confortables. Quan renovem l'immoble podem millorar l'habitabilitat i això té una repercussió immediata en la comoditat de les persones", va assegurar García.
Una de les principals idees en què està treballant la Comissió és en els Minimum energy performance standards, un instrument per intentar assegurar que es rehabiliten els edificis que ara mateix tenen el pitjor rendiment, és a dir, que estan a la F o a la G de l'escala del certificat d’eficiència energètica.
García va aportar una sèrie d'exemples: mentre que a Holanda hi ha un programa que obliga que es renovin tots els edificis no residencials de cara a l'any 2030, a Flandes (Bèlgica) es considera que un edifici que no compleixi amb certs requeriments energètics, no és saludable i, per tant, no es pot posar al mercat. És a dir, que es vincula l'eficiència energètica amb l'habitabilitat.
Pot interessar-te: Com volem que siguin els nostres habitatges
Certificats d'eficiència energètica
La Comissió Europea també està estudiant el contingut dels certificats d'eficiència energètica; com harmonitzar aquests instruments i aconseguir que siguin més intel·ligibles entre ells. En aquest sentit, ha puntualitzat García, "estem treballant a aconseguir que el certificat sigui una eina de traducció, que permeti traduir un certificat espanyol a un portuguès i viceversa".
També busca una major qualitat dels certificats, que siguin molt més representatius de l'edifici, millorant els seus indicadors per incloure una informació més clara sobre les emissions de CO2 o la qualitat de l'aire interior, que facilitin el treball dels taxadors d'immobles. Així mateix, un altre dels temes que s'estan tractant a la Directiva és l’electromobilitat i el seu ús en els edificis.
Aquí juga un paper important el Fons Europeu Next Generation EU, ja que el Govern destinarà 6.820 milions d'euros a la rehabilitació d'habitatges a Espanya procedents del programa europeu.
A més, en matèria de finançament, la Comissió està estudiant mesures integrades: el finançament directe mitjançant diners europeus, com pot ser el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a Espanya; però també l'establiment de models financers que ajudin a la rehabilitació, la investigació de nous productes i el desenvolupament de nous processos per a la renovació d'edificis.
Una última mesura en què està treballant la Comissió Europea per incentivar la rehabilitació, és incrementar el percentatge de renovació del stock d'edificis públics que són propietat de l'Estat; passar del 3 % al 6 % anual o incrementar la base, de manera que afecti també a municipis i autonomies.
Pot interessar-te: Des de rehabilitar un habitatge a comprar un cotxe elèctric: així es repartirà el Fons de Recuperació Europeu
