movi-image-gestionar-entrada-inversores-1
Envia'ns suggerències
Inversions
4 min del teu temps

Gestionar l’entrada d’inversors en aquesta nova realitat

27/05/2020

Amb la comunicació i el realisme com a elements diferencials, la crisi pot suposar l’arribada de nous inversors a una empresa, en un context on la gestió diària necessita tots els recursos existents per poder navegar amb èxit

El pare de la inversió en valor (o value investing, en anglès), Benjamin Graham, va deixar escrit en un dels llibres financers més coneguts de la història, El inversor inteligente, que “les inversions reeixides són aquelles en les quals se sap gestionar el risc, no evitar-lo”. La pandèmia i la crisi econòmica derivada han sumit el món en una incertesa que no acostuma a tenir una bona translació a l’àmbit financer. No obstant, com en recessions anteriors, uns sectors en sortiran clarament perjudicats, mentre que d’altres en sortiran reforçats. Segons Pulso, l’eina de Banc Sabadell que permet analitzar en temps real la recuperació de l’economia per sectors i zones d’influència, sembla que l’entreteniment, el turisme, la restauració o el comerç retail estaran entre les activitats més afectades; d’altra banda, l’e-commerce, la biotecnologia o l’alimentació se situaran en el segon grup. 

Sin embargo, yendo más al detalle, un gran número de empresas precisará de liquidez por distintos motivos –como ajustar su tesorería, realizar compras o financiar su crecimiento-, por lo que, además de vías como el canal bancario o los créditos públicos, una opción puede ser dar entrada a inversores. Esta necesidad de circulante no debe resultar un obstáculo para poder captar su atención, puesto que, tal como señala Ferran Alcàcer, Investment Director en Aurica Capital: “Lo que principalmente buscamos son compañías resilientes, que cuenten, por ejemplo, con un equipo directivo con talento, capacidad de adaptación y flexibilidad, protección de la caja y un plan de crecimiento que permita alcanzar nuestros objetivos de rentabilidad”.

Tanmateix, anant més al detall, un gran nombre d’empreses necessitaran liquiditat per diferents motius —com ara ajustar la tresoreria, fer compres i finançar el creixement—, per la qual cosa, a més de vies com el canal bancari i els crèdits públics, una opció pot ser donar entrada a inversors. Aquesta necessitat de circulant no ha de ser un obstacle per poder captar la seva atenció, ja que, tal com assenyala Ferran Alcàcer, Investment Director a Aurica Capital: “Principalment, busquem companyies resilients, que tinguin, per exemple, un equip directiu amb talent, capacitat d’adaptació i flexibilitat, protecció de la caixa i un pla de creixement que permeti assolir els nostres objectius de rendibilitat”.

Malgrat el que pugui semblar, en el mercat hi continua havent abundants diners en mans d’inversors que volen entrar en companyies, com afirmen des d’entitats com Morgan Stanley, i encara més en una conjuntura on les valoracions de moltes d’aquestes entitats les converteixen, en aparença, en una bona oportunitat en el llarg termini. Però és precisament en aquest punt on les negociacions es poden complicar, perquè si abans de la pandèmia ja era complicat posar d’acord els diferents subjectes implicats sobre el valor econòmic real d’una entitat, ara, amb una recessió en marxa i un panorama volàtil, les possibilitats d’arribar a una entesa a priori podrien semblar una quimera.

Això no obstant, empreses com Iridium assenyalen que l’exemple d’altres empreses que van sortir reforçades en crisis com la del 2008 pot servir per a una millor gestió de la possible entrada d’inversors, i esmenta cinc aspectes clau per aconseguir-ho: donar més protagonisme a l’equip de crisi, possiblement creant un subgrup de resposta ràpida per a qualsevol contingència; ser proactius en la comunicació cap enfora, sempre que sigui oportú; emetre missatges tant interns com externs que siguin consistents; monitorar de prop els impactes en tota la cadena de subministrament, i dur a terme actualitzacions periòdiques als inversors, amb la finalitat, també, d’escoltar les seves inquietuds sobre l’entitat.

Realisme màgic en el sector financer?

Gabriel García Márquez es va consagrar com a màxim exponent del realisme màgic en la literatura amb la seva obra Cent anys de solitud, perquè va saber representar la realitat de la saga dels Buendía afegint algunes pinzellades de tensió emocional, però sense caure en la idealització. Avui, amb la inversió sembla que passa una cosa així, tal com afirma Businesswire: les empreses han estat afectades per la crisi en més o menys grau i han de ser tan transparents com puguin en comunicar els impactes que la crisi ha tingut en els comptes, en el volum de negoci i en la relació amb clients i proveïdors, i això implica ser realistes en les revisions des del punt de vista financer, fiscal i de gestió que es facin d’aquesta empresa, ja que els possibles inversors són plenament conscients de la realitat.

Per això, juntament amb aquesta revisió de les xifres clau del negoci, les companyies han de ponderar relatar tots els esforços que s’han dut a terme per contrarestar els efectes nocius i com han funcionat els plans de contingència que s’han desenvolupat. Per fer-ho, han de ser fidels a la realitat i incloure les dosis justes de la tensió emocional esmentada abans per subratllar la flexibilitat de l’estratègia que s’hagi portat a terme. Si es fa aquesta autoavaluació de manera racional, és molt probable que s’extreguin objectius de futur ambiciosos però assolibles (per exemple, millorar les ràtios de solvència, d’endeutament o de liquiditat) i és en aquests objectius on tant els inversors com els directius es podran basar per fixar una valoració econòmica de l’entitat.

En paral·lel, és probable que, si més no durant un període inicial, els inversors també exigeixin als venedors garanties per escrit sobre el compliment dels objectius de gestió, la seva assumpció de responsabilitat i la futura posada en marxa dels plans de continuïtat previstos. D’aquesta manera, davant d’una situació de tanta excepcionalitat com l’actual es cobreixen enfront de potencials reclamacions posteriors. En aquest sentit, Ferran Alcàcer afirma que “estem sent encara més exigents en la identificació i la selecció de les companyies que ens poden encaixar, ja que la manca de visibilitat respecte als pròxims mesos i la incertesa ens generen dificultats a l’hora de valorar les companyies”.

Enfocament cap a la comunicació

En aquesta conjuntura, la comunicació en el món corporatiu no tan sols és més necessària que mai, sinó que es converteix, a més, en un element diferencial per informar amb rigor i transparència de l’impacte de la crisi en l’empresa, per saber quina influència tindrà aquesta crisi en l’evolució del negoci i per elevar el posicionament de la companyia com a font d’informació fiable per a la societat i, especialment, per als inversors.

Per a Pablo Fernández, fundador i soci director de Viewpoint Communication, una empresa especialitzada en comunicació financera i gestió de crisis, “no precipitar-se a l’hora d’informar el mercat és tan important com afrontar amb transparència total qualsevol impacte negatiu en el moment de retre comptes de les previsions davant un nou escenari. L’inversor castiga les sorpreses i, sobretot, vol informació de qualitat, detallada i certa. Perquè una vegada que l’escenari és clar, cal encarar-lo amb fermesa i sense demora. Per això, és crític encertar en la informació que s’ofereix al mercat, la transparència es valora i l’anticipació de qualsevol impacte negatiu, també..., perquè a partir d’aquest moment els analistes i els inversors tenen clar a què s’enfronta la companyia en el nou entorn. Una bona comunicació financera, en resum, que descompti tot allò negatiu, és transparent, genera reputació i facilita als inversors l’accés a qualsevol companyia”.

D’acord amb McKinsey, hi ha tres àmbits en els quals els inversors fixen prioritàriament el seu interès a l’hora d’analitzar una empresa: els paràmetres que avaluen el seu estat actual en diferents camps (liquiditat, clients, recursos humans, passius…), aquells que quantifiquen l’impacte real que està tenint la crisi (comparant les xifres, per exemple, del final de l’exercici 2019 amb les del tancament d’abril d’enguany) i les prediccions sobre les necessitats a curt i mitjà termini que tindrà l’entitat per complir els objectius del seu pla estratègic.

En aquest context, és important que els líders corporatius, tant CEO com CFO, facin un pas endavant en les seves pràctiques de comunicació amb els inversors, tal com apunten des de la consultora Gartner. A més, ofereixen algunes recomanacions per guiar amb èxit aquestes relacions:

  • No afanyar-se a voler contactar amb ells per culpa de la situació excepcional que vivim. Convé esperar el temps que calgui, fins a tenir confiança en els números que es presenten a la comunitat inversora.
  • Amb independència de si es tracta d’una societat cotitzada o no, és important fer algun comunicat de premsa per enviar als mitjans de comunicació sobre l’impacte de la crisi a l’entitat. Això ajudarà a transmetre seguretat.
  • Pot jugar en contra nostra intentar deixar-se endur per l’optimisme i generar massa expectatives amb vista al futur. És temps, en canvi, de garantir que es faran passos congruents i pausats.
  • En aquest sentit, cal evitar qualsevol contingut superflu i cenyir-se a explicar els números actuals i les raons de les decisions que s’hagin pres durant la crisi.
  • Immediatament després d’haver fet una comunicació pública, és el moment que un directiu de la companyia, si és possible el CEO, parli amb els analistes i els accionistes per respondre personalment a les preguntes que tinguin.

Pel que fa als inversors, Ferran Alcàcer assenyala que “les organitzacions que han superat més bé aquest període han estat les que han pres decisions i han demostrat més rapidesa d’adaptació” i entre les habilitats dels CEO d’aquestes entitats identifica el lideratge, el convenciment, l’anticipació i el fet d’haver construït un bon equip de confiança.

Recomanacions dels inversors a les empreses

Segons una enquesta realitzada per KPMG a diferents inversors durant la crisi, aquests inversors han destacat una sèrie de fites que valoren sobre el comportament de les empreses. Per ordre de preferència, han esmentat:

  • Cuidar els empleats, els clients i els proveïdors, que a la llarga recordaran l’aposta de l’entitat per ells i generaran una vinculació més gran envers la marca. En el cas particular dels treballadors, garantir la seva seguretat i posar en pràctica protocols per a la seva salut són aspectes clau.
  • Mantenir, encara que sigui de manera residual, l’R+D està molt valorat, ja que significa compromís, aposta pel talent i estratègia de llarg termini.
  • Tenir en compte la sostenibilitat en les decisions que es prenguin per afrontar la recessió demostra iniciativa i avantguarda empresarial, ja que els inversors estan convençuts que es poden reduir costos alhora que es beneficia el medi ambient.

Et pot interessar: Així són les inversions que recompensen les empreses responsables i sostenibles

Fotografía de Pixabay en Pexels
-Temes relacionats-
up