Prop de 300.000 quilòmetres quadrats d’illes al mig del Pacífic, 107 milions de persones, un PIB anual de 280.000 milions d’euros... Però també un deute de gairebé el 40% del PIB, nivells tràgics de pobresa i marginalitat, i una corrupció rampant i institucionalitzada. Així són les Filipines, un país ple d’oportunitats de negoci però també de contrastos, unit a Espanya per forts vincles històrics, culturals i idiomàtics (aquests últims, però, cada vegada més febles). Aquests llaços han estat aprofitats els últims anys per les empreses nacionals per obrir nous canals comercials amb aquesta remota —geogràficament— excolònia asiàtica.
La gènesi de la influència i posterior domini espanyol a les Filipines és l’arribada de l’explorador Fernão de Magalhães l’any 1521, encara que va ser Miguel López de Legazpi qui va establir-hi les bases colonials amb la fundació, entre d’altres, de la ciutat de Manila, capital de l’Estat. Allí té la seu la tercera Cambra de Comerç més antiga del món, que l’any 2019 va celebrar 120 anys de singladura; només dos anys menys que les de Mèxic DF i Cartagena d’Índies. Entre les empreses espanyoles que en són membres hi ha, entre moltes altres, Acciona i Grupo Pascual.
Les companyies nacionals miren cap a l’Orient
Malgrat tot, ha estat en aquesta dècada que l’empresariat espanyol s’ha decidit per fi a embarcar en el famós galió de Manila i a explorar les moltes possibilitats del país. Segons l’Institut de Comerç Exterior (ICEX), en els últims cinc anys les exportacions han crescut a una taxa mitjana del 9,9%, i l’any 2018 la suma d’exportacions i importacions va arribar als 758 milions d’euros, un sostre històric.
Pot interessar-te: Gestionar la nova regulació del comerç internacional post-COVID-19
Per a Pedro Pascual, conseller de l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Manila, el boom del comerç amb les Filipines no es deu només a l’esperit empresarial, sinó també als moviments diplomàtics que han obert les portes a les companyies del nostre país. “El bon ritme de creixement de les exportacions es deu tant al creixement robust registrat a les Filipines les últimes dècades com a un millor posicionament dels productes espanyols en aquest mercat”, explica Pascual.
I afegeix: “Entre les accions promogudes o secundades per la nostra Administració, cal destacar l’obertura del mercat filipí a la carn de porcí espanyola, que ha arribat a convertir-se en la principal partida exportadora amb aquest país”.
A aquest flux de proteïnes s’hi ha sumat la carn de boví: Espanya va obtenir l’acreditació per introduir-hi aquest producte el mes de maig passat. Aquest èxit obre la porta a un enorme mercat, ja que les Filipines van importar 102.000 tones de carn de boví el 2019. Fins i tot durant la crisi actual de la COVID-19, les importacions d’aquest producte no han fet sinó augmentar, malgrat las estrictes mesures de seguretat a les quals està sotmès el país des del 15 de març del 2020.
L’impacte del virus
Ara bé, les conseqüències de la pandèmia en aquesta nova era de comerç amb l’antiga metròpoli preocupen, i molt, el país insular. I amb les xifres a la mà, els temors estan més que justificats: segons dades aportades per l’oficina comercial de l’ambaixada, els intercanvis comercials, en general, han quedat molt afectats per la crisi sanitària: han descendit un 24% fins al maig.
Aquestes xifres reflecteixen l’estat de l’economia filipina, que ha vist com l’esclat del virus posa en risc una ratxa de dues dècades sense un sol trimestre en negatiu. “Els més de quatre mesos de quarantena imposada fins avui sobre l’àrea Metro Manila pràcticament han paralitzat l’economia del país”, lamenta Pascual, que té dubtes seriosos sobre la velocitat i fermesa de la recuperació: “Els principals organismes nacionals i internacionals assumeixen una recessió per al 2020 a l’entorn del 4%, que fins i tot podria ser més profunda en funció del temps que s’estenguin les limitacions a la mobilitat”.
El conseller tem que el flux comercial amb Espanya no recuperi el pols “fins que les Filipines tornin a registrar taxes de creixement del 6%, com era habitual en els últims anys”.
La pobresa, una trista realitat
Amb pandèmia o sense, tota anàlisi de la societat filipina ha de partir d’una dura premissa: la gran majoria de la població està en el llindar de la pobresa. El país ocupa un desolador lloc 134 en el rànquing global de PIB per càpita, amb tan sols 2.626 euros per habitant segons les últimes dades, davant dels 25.730 d’Espanya. A peu de carrer, el baix nivell de vida es tradueix en grans bosses de marginalitat, alts nivells de desigualtat i corrupció, i gravíssimes friccions socials.
Aquesta realitat, òbviament, ha de ser tinguda en compte per l’empresari que decideixi bastir ponts amb l’arxipèlag. “Per les característiques dels productes espanyols i el seu posicionament en aquest mercat, són difícilment accessibles per a les capes més desfavorides de la població”, adverteix Pascual. “Però alguns productes, com els lactis, gairebé absents de la cultura alimentària del país, estan contribuint a millorar la nutrició dels nens filipins”.
Espanya també pot enorgullir-se d’altres contribucions de la seva classe empresarial al progrés d’aquest castigat poble asiàtic: “Moltes empreses espanyoles estan participant activament en el desenvolupament de les infraestructures de les Filipines; sens dubte, són els actius amb un efecte redistributiu més alt, perquè faciliten la mobilitat i generen oportunitats per a tots”, explica l’expert.
“Indirectament, també caldria destacar les aeronaus de càrrega subministrades a la força aèria filipina, que tenen un paper essencial en les operacions d’assistència a la població afectada per catàstrofes naturals, com ara erupcions volcàniques, inundacions, tifons i terratrèmols”, conclou.
Un futur esperançador, malgrat tot
A l’hora de proporcionar un full de ruta a les companyies espanyoles que sospesen emprendre l’aventura asiàtica, Pascual subratlla que “els llaços històrics i culturals, així com els freqüents viatges a Espanya de les classes acomodades filipines, fan que l’entrada dels productes agroalimentaris sigui més fàcil”.
Malgrat això, les Filipines també ofereixen grans oportunitats per a altres sectors, com l’industrial, sempre que es dugui a terme una “labor didàctica prèvia” amb els clients i distribuïdors. I, per descomptat, qualsevol intent d’establir-se a l’excolònia ha d’avaluar les seves possibilitats de competir amb el gran drac que rugeix en el continent: “La proximitat amb la Xina, tant geogràfica com a través de l’emergent burgesia xinesa i filipina, obliga a un posicionament en qualitat i altres atributs del producte, més enllà del preu”.
Pot interessar-te: Taiwan, Vietnam i Corea del Sud. ¿És el moment que els nous tigres asiàtics heretin el lideratge de la producció global?
