El mercat immobiliari ha aconseguit alguna cosa més que sobreviure durant l'any de la COVID-19. Com en altres sectors econòmics, l'impacte que va suposar l'estat d'alarma, que es va decretar el març de 2020 i que va suposar el confinament de tot el país i una aturada de totes les activitats que no fossin essencials, s'ha anat mitigant amb el pas del temps. Això es veu reflectit en dades com la del preu de l'habitatge de segona mà a Espanya, que va marcar una pujada de l'1,5 % el març de 2021, pel que fa al mateix període de l'any anterior. Aquest augment situa el preu del metre quadrat en 1.784 euros, segons l'últim índex de preus d'Idealista.
«Al contrari del que ha passat en el mercat del lloguer i malgrat els pronòstics de molts experts del sector, la crisi provocada per la COVID-19 amb prou feines ha tingut efecte en el mercat immobiliari de compravenda. Els preus s'han mantingut estables amb petits ajustos, tant a l'alça com a la baixa», analitza Francisco Iñareta, portaveu d'Idealista. Tot i que s'han ajornat operacions, en molts casos a conseqüència de les restriccions a la mobilitat per evitar els contagis per coronavirus, «la demanda d'habitatge en venda no s'ha contret durant l'any de la pandèmia», afegeix.
Set comunitats autònomes registren preus inferiors als de fa un any, apunta Idealista. La caiguda més gran s'ha donat a Castella-la Manxa, amb un descens de l'1 %, mentre que la major pujada ha estat a la Comunitat de Madrid, amb una alça del 3,5 %. Balears continua sent l'autonomia més cara, on el preu per metre quadrat se situa en 3.113 euros. Després hi ha la Comunitat de Madrid (2.900 euros/m2), el País Basc (2.673 euros/m2) i Catalunya (2.301 euros/m2). Les més econòmiques són Castella-la Manxa (862 euros/m2), Extremadura (928 euros/m2) i la Regió de Múrcia (1.050 euros/m2).
Siete comunidades autónomas registran precios inferiores a los de hace un año, apunta Idealista. La mayor caída se ha dado en Castilla-La Mancha, con un descenso del 1%, mientras que la mayor subida se ha producido en la Comunidad de Madrid, con un alza del 3,5%. Baleares sigue siendo la autonomía más cara, donde el precio por metro cuadrado se sitúa en 3.113 euros. Tras ella se sitúan la Comunidad de Madrid (2.900 euros/metro cuadrado), País Vasco (2.673 euros/m2) y Cataluña (2.301 euros/m2). Las más económicas son Castilla-La Mancha (862 euros/m2), Extremadura (928 euros/m2) y la Región de Murcia (1.050 euros/m2).
Possibles pujades després de consolidar-se la vacunació
Iñareta estima que «durant els pròxims mesos, és possible que la consolidació dels processos de vacunació provoqui més tensions en la demanda dels grans mercats, de manera que podríem assistir a un increment de les pujades». Un panorama molt diferent del que es pronosticava arran de l'estat d'alarma. El març de 2020, les vendes van caure un 37,5 % d’acord amb les xifres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i el nombre de transaccions immobiliàries va baixar del març al juny del 2020 en més de 100.000 respecte del mateix període de l'any anterior.
«El mercat immobiliari ha suportat molt bé l'impacte de la COVID-19 i aquest 2021 tornarem a la tendència d'estabilització iniciada el segon semestre del 2019», afirma per la seva banda José María Alfaro, coordinador general de la Federació Nacional d'Associacions Immobiliàries (FAI). «La principal raó és el baix inventari existent, els preus de partida (encara per sota dels màxims de 2007), la bona rendibilitat dels immobles i el bon moment per endeutar-se amb una hipoteca», assegura l’expert.
Pot interessar-te: Les hipoteques a tipus fix baten rècord en l'any de la COVID-19
Un mercat madur i estable
«El preu ha aguantat força bé. De fet, els preus no solen corregir-se massa, perquè aquest mercat és molt madur i es manté estable», afirma José Manuel Pedregal, director de Solucions de Finançament de Banc Sabadell, en el podcast de Banc Sabadell. Per a aquest expert, aquesta estabilitat també es demostra en termes de demanda, ja que qui vol comprar un habitatge manté la seva decisió. «Els projectes vitals van a un ritme més pausat. Han perdurat més enllà del desenvolupament de la pandèmia», afirma Pedregal
«El preu ha aguantat força bé. De fet, els preus no solen corregir-se massa, perquè aquest mercat és molt madur i es manté estable». José Manuel Pedregal, director de Solucions de Finançament de Banc Sabadell, al podcast de Banc Sabadell
Sobre el comportament dels preus en anys anteriors, «el sector immobiliari ja havia iniciat el 2019 una fase de desacceleració», explica Joan Carles Amaro, professor del departament d'Economia, Comptabilitat i Finances d'ESADE. «Els preus havien començat a atenuar el ritme d'ascens, amb taxes de creixement interanual per sota del 4 %, notablement inferiors als creixements de preus dels anys precedents: 6,6 % interanual el 2018 i més del 7 % el 2017».
Els propietaris no abaixen les seves ofertes
Tot i la situació derivada de la COVID-19, el sector ha mantingut el seu dinamisme. «Una dada interessant que ens deixa la pandèmia és que augmentat l'interès per comprar habitatge i, en canvi, baixa la demanda de lloguers», assenyala Anaïs López, directora de comunicació de Fotocasa i Habitaclia. «Aquesta gran demanda que està experimentant el mercat de la compra d'habitatge és el que està fent que els preus no baixin, tot el contrari», afegeix l'experta.
«A la fi de 2020 vam veure un canvi de tendència en els preus i, al novembre, la variació interanual va ser positiva, després d’onze mesos en negatiu, amb una lleu pujada del 0,7 %. I tanquem 2020 amb una pujada de l'1,6 %», explica la responsable de Fotocasa. «El 2021, els preus han continuat pujant. Podem dir que el coronavirus no està fent que els propietaris abaixin els preus dels seus habitatges per vendre'ls», assegura.
Els preus de l'obra nova s’apugen
Altres dades que aporten llum són els corresponents a l'oferta d'habitatge nou a Catalunya. La pandèmia no ha frenat ni la demanda d'immobles de nova construcció ni l'alça dels preus, que van augmentar durant el 2020 un 6,3 %, fins als 3.864 euros per metre quadrat útil. La ciutat de Barcelona ha estat l'únic gran municipi català on el preu ha baixat un 3,2 %, a causa de la caiguda de compradors estrangers.
L'auge de la demanda d'obra nova, que es manté activa tot i la crisi, i una reducció de l'oferta del 27 % el 2020 respecte del 2019, expliquen l'increment dels preus, tal com assenyala l'últim estudi sobre habitatge de nova construcció de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE). «Hi ha dinamisme per part de la demanda i una oferta bastant escassa, la qual cosa ens fa pensar que els preus no aniran a la baixa», va destacar Eduard Brull, president de la comissió d'economia de l'APCE, el febrer passat.
Pot interessar-te: Habitatge nou o de segona mà, què busquen els nous propietaris?
El balanç de l'any de la pandèmia també deixa un altre fenomen: el contrast en les preferències per tipologia d'habitatge. Tant Fotocasa com Idealista van revelar canvis en les cerques durant 2020. «Es veu clarament que els usuaris comencen a buscar habitatges grans, allunyats de grans nuclis, en els quals les zones exteriors com els jardins o les terrasses són importants», comenta López. Només el temps -i la sortida de la incertesa econòmica- dirà si una nova tipologia d'habitatge s'imposarà com a preferida i si els preus mantindran la tendència actual.
