Tot i que la paraula ‘influencer’ encara no es recull al Diccionari, el terme s’ha fet mundialment conegut en temps rècord gràcies a les xarxes socials, fins a crear l’anomenat màrqueting d’influencers, o d’influència. Consisteix en els vincles de col·laboració de les empreses amb certes persones que han aconseguit una gran visibilitat en xarxes, un fenomen que fa anys que és un focus principal en les estratègies de màrqueting de moltes empreses, però que, per la crisis del coronavirus, també s’ha hagut de reinventar.
I és que si abans eren les recomanacions de destinacions de viatges, de restaurants, de productes de bellesa i maquillatge o de roba i accessoris les que copaven les publicacions dels influencers, ara aquest univers virtual ha donat la benvinguda a nous productes, com articles per a la llar, estris de neteja, desinfectants per a mans, elements per fer exercici físic a casa, etc. En definitiva, els influencers s’han adaptat i han començat a ‘parlar’ d’allò al que els usuaris tenien accés: a Espanya, segons les dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell per analitzar l’evolució de la recuperació econòmica del país, de febrer a març ja es van produir canvis significatius en els hàbits de consum dels espanyols (els restaurants van passar del segon al cinquè lloc en el Top 10 de sectors amb més activitat; la roba, del setè a l’últim lloc; i les gasolineres, del sisè al vuitè).
Pot interessar-te: Digitalització de la societat: com serà el consumidor post-covid-19
A què es deu aquesta transformació? Gairebé la totalitat de productes i serveis que alimentaven el cercle d’influència fins ara es va paralitzar amb l’arribada de l’estat d’alarma, per la qual cosa va deixar de ser efectiu seguir promocionant coses que ningú podia fer. No obstant això, amb el confinament, aquests mateixos usuaris passaven el doble de temps que abans a casa seva i connectats a les xarxes socials, per la qual cosa es va obrir una oportunitat sense precedents en què van convergir tres factors essencials.
Per una banda, les marques desitjaven arribar a aquell públic; per una altra, els influencers havien vist com gran part de les seves campanyes havien caigut (el 27,3% dels influencers estatunidencs tenien menys col·laboracions a causa del coronavirus a mitjans de març, segons una enquesta realitzada per l’agència Mavrck) i, per últim, els usuaris estaven ansiosos per veure com vivien les seves ‘celebrities’ virtuals el confinament i quines novetats de productes i activitats els proporcionarien.
Es tractava de la recepta perfecta per al canvi i així ha estat. S’han trencat les barreres pel que fa a quines empreses i quins productes són susceptibles de submergir-se en el món del màrqueting d’influència. Així, les agències que gestionen l’activitat dels influencers han observat com indústries com les de les joguines, que normalment inverteixen en mitjans més tradicionals, han augmentat la seva inversió en aquesta modalitat de màrqueting, segons Emarketer, com també ho han fet els desenvolupadors d’aplicacions, especialment en les orientades al condicionament físic, l’entrega d’aliments i les finances personals.
Què aporta ara el màrqueting d’influència al teu negoci?
Per regla general, les empreses que acudien al màrqueting d’influència buscaven un retorn de la seva inversió (ROI) immediat, però, durant els últims mesos, s’ha apreciat un canvi en aquesta tendència. Ara, han començat a tenir protagonisme les accions orientades a la millora de la imatge de marca, com estan fent les empreses financeres, que estan utilitzant el màrqueting d’influència exclusivament per a la construcció d’aquesta imatge, insistint en la consciència sobre els serveis que els consumidors poden trobar útils durant la pandèmia.
Pot interessar-te: Vendre a través d’històries i continguts: així funciona l’inbound màrqueting
En aquest sentit, segons una enquesta realitzada el desembre de 2019 per Talkwalker, els professionals de relaciones públiques i màrqueting de tot el món asseguraven que els dos aspectes de més èxit per demostrar el retorn (ROI) dels influencers i, per tant, el que més demanaven les empreses, eren el compromís i l’abast. Això demostra que la tendència ha anat en gran manera cap a aconseguir una fidelització del client a través d’aquest tipus de màrqueting, així com d’ampliar el nombre d’usuaris als que impacten les campanyes.
No obstant això, les implicacions econòmiques que han assolat el sector a conseqüència del coronavirus, estan fent que les marques, per normal general, redueixin el seu pressupost en màrqueting, per la qual cosa el seu objectiu, podria tornar a què el ROI estigui basat en el rendiment, perquè els especialistes en màrqueting puguin justificar aquesta despesa.
Per tot això, tot i que les marques estan invertint més en màrqueting d’influència per mitigar la pèrdua d’altres canals de comercialització, pot ser que la tendència a futur sigui no continuar en aquesta línia a llarg termini. En paral·lel, els venedors que s’enfronten a restriccions pressupostàries en els mesos que venen podrien tenir dificultats per justificar el màrqueting d’influència a menys que les col·laboracions impulsin les vendes de manera real. No obstant això, hi ha una dada positiva, i és que les indústries que abans no invertien en aquesta branca, ara l’estan impulsant i ho seguiran fent en el futur, veient que segueix sent una aposta segura cap a l’èxit.
