L’arquitectura passiva utilitza els recursos aplicant els principis bioclimàtics amb un objectiu: oferir un consum energètic molt baix.
“L’arquitecte del futur es basarà en la imitació de la natura perquè és la manera més racional, duradora i econòmica”. No obstant això, l’arquitectura passiva suposa un pas més cap a l’objectiu que apuntava Gaudí amb aquestes paraules: cases que ofereixen una eficiència energètica molt superior a la construcció tradicional complint a més una màxima gens menyspreable: allò que és bo per a la butxaca, també ho és per al planeta. La llar que, en definitiva, tots compartim.
Per construir una casa passiva, o passive house, s’utilitzen els recursos aplicant els principis bioclimàtics amb un objectiu: oferir un consum energètic molt baix. A la pràctica són cases capaces d’oferir durant tot l’any una temperatura ambient confortable sense l’aplicació de la calefacció convencional. Casas passives on elements passius com finestres, tancadors i aïllaments tenen un paper fonamental.
L’origen del concepte
La filosofia passive sorgeix a finals dels anys 70, quan es comencen a recollir i estudiar casos i models d’habitatges dels EUA capaços de minimitzar l’ús de sistemes convencionals de calefacció i refrigeració. Per aconseguir-ho aprofiten les condicions climàtiques i d’assolellament de cada lloc, i conceben construccions capaces de funcionar sense equips i sense aportacions d’energia exterior.
En aquella mateixa època, el Departament d’Energia dels EUA va editar una guia de disseny de cases passives. L’objectiu era difondre entre la comunitat d’arquitectes del país una manera diferent de concebre un habitatge tenint en compte quatre factors principals: temperatura, assolellament, humitat i vent. Finalment es van dividir els estats en diversos tipus climàtics amb exemples gràfics de pautes de disseny passiu a seguir per aconseguir una ‘casa passiva’.
Digues-me on vius…
A la guia es van identificar 16 tipus de construccions diferents, tenint en compte la seva ubicació i circumstàncies. D’aquesta manera, la guia indicava que per una casa de muntanya es recomana obrir-la al sol del migdia i tancar-la al vent fred. Contràriament, per una casa al desert es recomana protegir-la del sol, la calor, i generar adequada ventilació. No obstant això, aquesta filosofia no es va consolidar fins al 1991. Va ser a Alemanya, on es va establir l’estàndard de construcció Passivhaus, o casa passiva.
Avui és un model cada vegada més estès i en el qual l’economia domèstica s’alinea completament amb les necessitats del planeta: menys emissions, menys despesa energètica. De fet, segons la Plataforma d’Edificació Passivhaus (PEP), sota aquest estàndard s’aconsegueix reduir en un 75% les necessitats de calefacció i refrigeració amb un elevat confort interior. Cosa especialment rellevant si tenim en compte que, tal i com assenyalen, els edificis són responsables del voltant del 40% del total de l’energia que consumim.
‘Be passive’
Segons trobem al web de la PEP, la plataforma de referència a Espanya de l’estàndard ‘Passivhaus’, la poca energia suplementària que requereixen es pot cobrir amb facilitat a partir d’energies renovables, “i es converteixen en una construcció amb un cost energètic molt baix per al propietari i el planeta”. A més, es tracta d’un estàndard de construcció que no requereix un determinat producte o estil. No és tant el què, sinó el com. És a dir, l’optimització dels recursos existents a través de tècniques passives.
Des de PED destaquen que les cases passives han de comptar amb un excel·lent aïllament, tant a l’hivern com a l’estiu: “les parets exteriors, la coberta i la solera han de tenir una baixa transmitància tèrmica”. En segon lloc, s’ha de posar molta atenció en la ubicació de finestres i portes, ‘buits’ que solen ser el punt dèbil.
A més de les parets i sostres, la transmissió o pèrdua d’energia també es dóna a les cantonades, eixos, juntes, entre altres, i són elements sobre els quals les cases passives posen especial èmfasis a l’hora de dur a terme un determinat projecte o disseny. També en l’hermeticitat. Segons l’empresa Ecospai, certificada i avalada per l’Institut Passivhaus de Dammstad -el pioner i més reconegut a nivell internacional-, es tracta d’un element de capital importància.
“L’hermeticitat no només incideix en el consum energètic, sinó també en la qualitat de l’aire interior, i permet evitar problemes de condensació d’humitat, corrents de fred i calor...”, valora Quim Ferrer, PassivHaus Designer i expert en construcció sostenible en aquesta empresa. Per últim, un altre factor fonamental en una casa passiva és la ventilació i la manera en què es condicionen els espais, aprofitant la calor de persones i electrodomèstics per reduir l’ús d’energia.
