Deia el conegut escriptor de la Il·lustració, Jean-Jacques Rousseau, que “la previsió més necessària és comprendre que no és possible preveure-ho tot”. En un context de crisi com l'actual en què els organismes oficials no aconsegueixen posar-se d'acord sobre les previsions macroeconòmiques relatives al deteriorament en el Producte Interior Brut (PIB) dels països, en la destrucció dels llocs de treball o en les necessitats de liquiditat que li caldrà al teixit productiu per recuperar-se, sembla una quimera atrevir-se a realitzar estimacions sobre l'evolució dels mercats de capitals o, més en concret, en relació amb la renda variable.
Aquesta incertesa pot contribuir a tornar cert protagonisme als productes de renda fixa, com els bons, que són instruments de deute que utilitzen amb freqüència les empreses com a font de finançament. Entre ells, existeix una categoria, en funció de la seva qualitat creditícia, anomenada investment grade (grau d'inversió en català), que es caracteritza per oferir als inversors una elevada solvència, ja que el seu risc (entenent aquest com la possibilitat que l'emissor no es faci càrrec de la devolució del préstec) és baix.
Apostar per aquesta mena de productes no vol dir que l'inversor actuï sobre segur, ja que durant els últims mesos les turbulències en els mercats financers han provocat un creixement dels anomenats fallen angels (àngels caiguts en català), en la seva denominació tècnica, i que es tracten de bons que, tot i que van néixer en un principi amb una qualitat creditícia que les situava en la categoria investment grade, han acabat per convertir-se en high yield, o, el que és la mateixa cosa, en bons que, si bé ofereixen tradicionalment un retorn més elevat, també gaudeixen d'un risc d'impagament més alt.
De fet, el principal supervisor financer espanyol, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), assegura a la seva ‘Guia dels productes de renda fixa’, que, entre els principals riscos d'invertir en bons, cal destacar les fluctuacions en els preus, com a conseqüència de l'evolució dels tipus d'interès i les condicions econòmiques; l'amenaça de liquiditat per culpa que no es trobi contrapartida al mercat i, per tant, que no es pugui vendre el producte; i el risc de crèdit que s'assumeix per la possible manca de cobrament dels interessos i del principal de la inversió per part de l'emissor.
Un entorn d'oportunitats
Entre els potencials avantatges que té per un inversor adquirir un bo s'hi troba el dret a rebre, a més dels seus diners, un cupó prèviament acordat. En un context de disminució econòmica i manca de liquiditat, moltes empreses cotitzades estan reduint o, fins i tot, renunciant al pagament de dividends als seus accionistes, cosa que no poden fer amb el cupó. A més, el teòric principal competidor en renda fixa, el deute governamental, sembla una opció poc atractiva a jutjar per les baixes taxes d'interès que hi ha en moltes de les principals economies del planeta.
Per si no n'hi hagués prou, primer el Banc Central Europeu (BCE) el maig, a través de la seva presidenta, Christine Lagarde, i, unes setmanes més tard, la Reserva Federal dels EUA (Fed), van anunciar la compra directa tant de deute high yield com d'alguns àngels caiguts, amb l'objectiu de facilitar l'accés al crèdit de les empreses al mercat secundari. L'existència d'aquests compradors massius dels bons de més risc afavoreix un atractiu més gran per a l'investment grade, i més sobre aquells bons amb una qualificació creditícia més gran, ja que és possible que, en els pròxims mesos, alguns caiguin fins a convertir-se en àngels caiguts.
En aquest context, les empreses semblen seguir confiant en els bons corporatius com a mecanisme eficaç per a l'obtenció de liquiditat en una conjuntura marcada per l'elevada volatilitat i per la incertesa. De fet, segons dades de Refinitiv, l'emissió d'investment grade a escala global durant el primer semestre del 2020 va assolir els 2,8 bilions de dòlars, un 39% més que en el mateix període de l'any anterior, i sembla que aquesta tendència prosseguirà al llarg dels pròxims mesos.
Perspectives a Europa
El futur més proper, des de l'òptica econòmica, sembla que estarà molt influenciat per la geopolítica, amb diversos fronts oberts de gran rellevància, la resolució dels quals tindrà un impacte als mercats, com les eleccions presidencials als EUA, el conflicte comercial entre Washington i Pequín, l'acord final entre el Regne Unit i la Unió Europea o els efectes reals de l'actual procés de desglobalització que sembla estar afrontant el planeta.
En una conjuntura tan oberta, tal com s'afirma a l'informe ‘Corporate Bond Market Trends, Emerging Risks and Monetary Policy’ de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), productes de menor risc com els bons investment grade poden suposar una base de rendibilitat per les carteres dels inversors, en especial relacionats amb empreses que siguin estables i aportin creixements sostinguts, encara que no siguin molt elevats, així com balanços sanejats. Moltes empreses europees, de sectors com la indústria, la sanitat, l'automoció, el luxe o la logística responen a aquestes característiques, sumant, a més, que és probable que recorrin a aquest mecanisme de finançament per millorar els seus marges de circulant.
Des del punt de vista del mercat, al llarg dels mesos inicials de la crisi sanitària, molts inversors van vendre els seus bons europeus més líquids simplement per obtenir efectiu, fet que ha contribuït a atorgar més valor a aquells que encara estan disponibles. Com es recull a l'informe de l'agència Fitch ‘Coronavirus: Credit Scenarios and Ratings Impact’, no es veien uns rendiments dels bons corporatius tan alts des del 2009, en plena recessió global, però la diferència actual respecte a aquell moment és que és “molt poc probable” que es produeixin incompliments en els pagaments per part de les empreses, ja que les constants mesures d'estímul monetari des de, entre altres, el BCE, estan servint per estabilitzar els comptes de les empreses, per la qual cosa és pràcticament segur que no s'assoliran els nivells de dificultats financeres greus que van tenir lloc fa prop d'una dècada.
Et pot interessar: Què faig amb les meves inversions quan la Borsa cau
