En moments de correcció en els mercats, pot ser una bona estratègia per evitar el pànic per les caigudes de la cartera, però qualsevol inversor ha de tenir present que, a llarg termini, aquesta eina té avantatges però també inconvenients.
El 1986, després de diverses nominacions que sempre van acabar en intents fallits, Paul Newman va aconseguir l'Oscar al millor actor per la seva participació a la pel·lícula El color dels diners, dirigida per Martin Scorsese. Com en altres papers al llarg de la seva vida, l'actor nord-americà interpretava el paper d'un vividor l'única habilitat del qual era saber jugar a billar, deixant per al record, entre altres frases memorables, una que deia: «Un dòlar guanyat és més dolç que un dòlar obtingut treballant». I és que quan algú decideix invertir, per exemple, en borsa, sempre ho fa pensant que obtindrà plusvàlues, i molt probablement marcant-se un objectiu de rendibilitat per complir algunes de les seves fites vitals, com comprar-se una casa, poder pagar la millor educació per als seus fills o complementar el dia de demà la seva pensió de jubilació. No obstant això, també cal pensar que, en algunes ocasions, podrà patir possibles pèrdues i hi ha diferents estratègies i eines amb les quals se’n pot protegir.
Prendre decisions prèvies
Una d’aquestes eines, a l'abast de qualsevol estalviador que participi en els mercats financers, és la stop loss (l’ordre de prou pèrdues), que consisteix, bàsicament, en una ordre automàtica que estableix l'inversor amb el seu broker per aturar possibles correccions en la cotització dels seus valors, en cas que es produeixin. D'aquí el seu nom tècnic en anglès, i la traducció literal és ‘aturar les pèrdues’. Gràcies a aquest mecanisme, sobretot s'aconsegueix reduir el risc implícit que comporta invertir en borsa, ja que a través d’ell s'intenta mantenir un cert grau de control sobre com es poden desenvolupar les cotitzacions o, almenys, fins a quines forquilles de preus s'està disposat a participar-hi. Tanmateix, per aconseguir que una stop loss tingui eficàcia, en realitat, cal prendre decisions amb caràcter previ sobre com s'estima que poden moure’s els títols d'una companyia en els propers mesos.
Intentar predir el comportament d'unes accions no és un tasca senzilla; de fet, podria dir-se que és un dels punts clau que marcaran l'estratègia de qualsevol inversor. Per aquest motiu i per augmentar les seves probabilitats d'èxit, el més convenient és recórrer a l’ajuda professional. Tant els analistes com els gestors i, fins i tot, els assessors financers, compten amb experiència per dur a terme anàlisis tècniques, la missió principal de les quals és predir l'evolució que tindrà la cotització d'un actiu basant-se en l'evolució que ha experimentat en el passat, i sense parar-se a avaluar si és cara o barata. Mitjançant l’elaboració de diferents gràfics, que estudien possibles tendències en el futur d'aquest valor, i de diferents càlculs matemàtics que aporten indicadors com l’ADX, l'IRSI o el MACD, s'extreu el preu d'aquest títol i el seu volum negociat, per tal de construir un coneixement del futur.
Pot interessar-te: Què faig amb les meves inversions quan la borsa cau?
Amb tota aquesta informació, es decideix, primer, si es prenen posicions en un actiu determinat i, després, es pot establir el nivell de stop loss, en funció dels suports i de les resistències que s'han detectat amb l’anàlisi tècnica. Tanmateix, això no és una imatge estàtica, sinó que requereix actualitzacions periòdiques de la seva avaluació per ser flexibles en l'establiment d'aquest límit mínim a la forquilla de preu que s'està disposat a suportar. Per exemple, qualsevol anàlisi tècnica realitzada a començaments del 2020, abans de l'esclat de la crisi sanitària global que va afectar de manera rellevant els mercats financers, era molt poc útil un cop entrada la primavera, quan van començar a experimentar-se fortes correccions a les borses de tot el món. De la mateixa manera que, més endavant, quan molts valors van viure ral·lis alcistes, aquestes anàlisis elaborades unes setmanes abans no aportaven una informació completa. Amb l'actualització en l'estudi d'aquests títols, molts inversors van poder anar modificant les seves stop loss per evitar que alguns dels actius de la seva cartera perdessin massa valor de manera sobtada.
Avantatges i inconvenients
La stop loss no té un cost econòmic per a l'inversor, ja que quan el seu broker formalitza una ordre de compra o de venda al seu nom ja està sent reconegut. A partir d'aquí, el seu avantatge principal és que ajuda a protegir el capital de qualsevol estalviador a través de la limitació de les seves possibles pèrdues.
D'aquesta manera, en moments d'alta volatilitat i d'incertesa, com s'estan vivint des de l'inici de la pandèmia, és una forma de tenir més control sobre la cartera i evitar situacions de pànic com, per exemple, quan coincideixen en el temps caigudes significatives en diverses posicions.
No obstant això, també cal tenir present que, si no es fixa bé una stop loss, es pot estar renunciant a accions que, poc després, poden revaloritzar-se, de manera que l'estalviador estaria limitant el seu potencial de rendibilitat. Tot i que és cert que després seria possible tornar a fer-se amb aquests títols, hi ha moments en què, en un espai molt breu de temps, un valor es corregeix lleugerament per, a continuació, pujar amb força, i és en aquest tipus d'escenaris i d'oportunitats en què un inversor podria estar arriscant-se si no hi està present.
A més, cal tenir en compte que, en estratègies basades en el llarg termini i en el compliment de grans objectius vitals com, per exemple, complementar els ingressos per a la futura jubilació, no cal pensar en horitzons temporals breus en què es poden produir vaivens als mercats. En espais llargs de temps, el més probable és que les inversions es revaloritzin, de manera que fixar una stop loss pot no ser la millor decisió possible.
L'escenari oposat: stop profit
També pot passar que un estalviador decideixi establir un límit per sobre per sortir d'un valor o, fins i tot, del mercat per complet. A aquesta ordre automàtica se la coneix com a stop profit o stop gain i, a diferència de la stop loss, en què a través de l'anàlisi tècnica es pot concretar, de manera aproximada, on establir-la, en aquest cas correspon més a una decisió personal de l'inversor. I és que, en el fons, aquesta eina limita els beneficis, sobretot en moments de guanys en els mercats financers, fet que pot convertir-se en una arma de doble tall, ja que en algun moment es frenaran les pujades. Per aquest motiu, encara més que en el cas anterior, és molt important mantenir el cap fred i, si és possible, deixar-se guiar per un assessor financer de confiança que molt probablement, gràcies a la seva experiència, podrà ajudar a gestionar les emocions per evitar que l'eufòria faci prendre males decisions.
Hi ha dues classes de stop profit: una de caràcter fix; és a dir, en entrar al mercat es tria en quin moment hipotètic es decidirà sortir-ne a partir d'un barem determinat de possibles guanys; i una altra de variable, condicionada sobretot a la mida de la posició que es tingui en el mercat, per tal que, segons com evolucionin altres inversions que s'han realitzat, puguem anar calibrant unes amb les altres per, d'una banda, tenir sempre un volum mínim de liquiditat i, de l’altra, optar per aconseguir les plusvàlues més altes possibles.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre la matèria amb el guiatge dels millors experts.
