Estimular la competitivitat i la innovació d'Europa en el sector financer i preparar el terreny perquè aquest territori acabi definint normes a escala mundial. Amb aquest doble objectiu, la Comissió Europea ha aprovat un nou paquet de mesures sobre finances digitals, entre les quals es troben propostes legislatives per a un marc regulador de la Unió Europea (UE) en matèria de criptomonedes. És a dir, per primera vegada se’n podria regular el funcionament i, per tant, passarien a estar vigilades per les autoritats nacionals i comunitàries. A més, s’hauran d’autoritzar prèviament i s’hauran d'introduir salvaguardes en funció del seu nivell de risc.
Bitcoin, Ripple o Ethereum són tres de les criptomonedes més conegudes i la mateixa Comissió Europea les defineix com una representació digital de valors o drets que poden emmagatzemar-se i negociar-se electrònicament. Entre les seves funcions destaquen les d'accedir a certs serveis, efectuar pagaments o servir com a instrument financer en el qual invertir. El reglament que es vol aprovar aportarà claredat i seguretat jurídica als emissors i proveïdors d'aquestes monedes virtuals, incloses les que ja estaven regulades per altres normes comunitàries. Això arriba després que a finals de setembre, en la celebració informal de l'Eurogrup a Berlín, algunes de les grans potències, com Alemanya, Itàlia, França o Espanya, signessin una declaració conjunta per reclamar una regulació més estricta i que prohibeixi les que no s'ajustin a les exigències europees. I també es produeix en relació amb una de les últimes notícies relacionades amb la matèria: el projecte Libra, una criptomoneda de la xarxa social Facebook.
Pot interessar-te: Quines són les inversions amb més potencial en la «nova normalitat»?
Quines mesures s'introduiran?
Tot i que encara les han d’aprovar l'Eurocambra i els diferents països, les noves normes permetran als operadors autoritzats en un estat membre prestar els seus serveis a tota la UE, el que la Comissió denomina com a «règim de passaport». Això sí, s'exigirà tenir presència física en algun dels territoris membres per poder operar i hauran d'obtenir una autorització de les autoritats nacionals competents.
Entre les salvaguardes s'inclouen els requisits de capital, la custòdia d'actius, un procediment obligatori de reclamació a disposició dels inversors i els drets de l'inversor davant de l'emissor. Per la seva banda, els emissors de monedes estables; és a dir, aquelles que estan lligades a un actiu del món real, com l’or o el cru o una moneda, han de complir requisits més estrictes en termes de capital, drets dels inversors i supervisió. Per exemple, han de garantir als tenidors de les monedes el dret a retirar la seva inversió directament de l'emissor si el seu valor canvia de manera important. A més, estaran sota la vigilància de l'Autoritat Bancària Europea (EBA per les seves sigles en anglès), a diferència dels emissors de criptomonedes, que ho estaran dels supervisors financers nacionals.
A més, la Comissió Europea posarà en marxa un règim pilot que permetrà a les empreses interessades dur a terme un sistema de registre descentralitzat per emetre o comerciar criptomonedes que funcionen com a títols financers.
Pot interessar-te: L'impacte de la COVID-19 en les divises mundials
Euro digital: la primera moneda digital europea
Com els bitllets, però en format digital. Així fa referència el Banc Central Europeu (BCE) a l'euro digital, una forma electrònica de diners que tots els ciutadans i les empreses podrien utilitzar per realitzar els seus pagaments diaris de manera ràpida, fàcil i segura si finalment s'aprova i s’arriba a emetre. De moment, el projecte Central Bank Digital Currency (CBDC) es troba en fase de consulta pública per valorar-ne la possible adopció. Això sí, sigui quin sigui el resultat, l'Eurosistema continuarà emetent efectiu. Per tant, aquesta moneda digital seria un complement, no un substitut.
El grup de treball de l'Eurosistema, en què participen experts del mateix BCE i dels 19 bancs centrals, han identificat un augment de la demanda de pagaments electrònics a la zona de l'euro i un descens significatiu de l'ús de l'efectiu com a mitjà de pagament. A això cal sumar-hi la creació de mitjans de pagament privats a escala mundial que podrien generar problemes reguladors i representar riscos per a l'estabilitat financera i la protecció del consumidor. Tot això conforma un escenari que podria requerir emetre un euro digital.
Paral·lelament a la consulta, i «sense perjudici de la decisió final», com assenyalen des del BCE, s'està duent a terme una fase d'experimentació. A Espanya, els grans bancs, com Banc Sabadell, han iniciat ja proves amb aquesta nova moneda digital que permetrà, per exemple, que les transferències internacionals i nacionals siguin molt més ràpides que actualment. A més, el BCE busca així competir amb els projectes de monedes electròniques que estan desenvolupant altres països, com Rússia o la Xina.
En definitiva, com assenyalen des del BCE, l'euro digital protegiria el bé públic que l'euro constitueix per als ciutadans. És a dir, accés sense cost a un mitjà de pagament senzill, acceptat universalment, fiable i lliure de risc.
