L'actual crisi econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19 comporta, per a una gran quantitat d'empreses i de particulars, una falta urgent de liquiditat. Enfrontar-se a aquesta situació és complicat, tant en el pla econòmic com en el personal. Als afectats se'ls presenten dues vies: vendre’s el patrimoni o demanar finançament aliè. Quina de les dues opcions és més ineficaç sembla estar clar: alienar els béns. De fet, sol·licitar diners per fer front al problema és, ara per ara, l'opció més viable i menys costosa donades les circumstàncies dels mercats financers.
La ineficàcia de la primera de les vies; és a dir, desprendre’s de propietats, té una raó incontestable i és que, a hores d'ara, l'oferta és superior a la demanda. Un venedor s'exposa, en el millor dels casos, a malvendre el seu patrimoni. «Tot tipus de béns estan afectats per aquesta crisi que no remet i que, entre altres coses, provocarà un atur elevat quan finalitzin els ERTOs», declara Antonio Pedraza, president de la Comissió Financera del Consell General d'Economistes.
En el cas del patrimoni immobiliari, el més comú i el més valuós que posseeixen la majoria dels espanyols, «si surt al mercat, cal tenir present que es vendrà a la baixa, sempre per sota de les expectatives. Mai és bo vendre amb presses, però cal tenir present que el sector immobiliari caurà a partir de l'any que ve, quan més evident es faci la crisi. No obstant això, si desprendre’s d'un actiu immobiliari és imprescindible, recomano posar-lo a la venda al més aviat possible», explica l'economista.
El professor d'Economia, Comptabilitat i Finances d'ESADE, Joan Carles Amaro, corrobora que, en el pitjor dels escenaris, «una recuperació més lenta podria allargar-se fins al 2023, i això impactarà sobre la renda disponible de les famílies». Amaro afegeix que les dades del mercat immobiliari abans de la irrupció de la COVID-19 apuntaven ja un decreixement de la demanda de l'habitatge i, «amb la crisi sanitària, s'avança el rellotge i donarem un salt accelerat cap a la fase de contracció».
Si vendre l'habitatge o qualsevol tipus de patrimoni immobiliari (segones residències, locals, cases en herència) sembla que no és bona idea en aquests moments, tampoc ho és alienar altres béns per aconseguir liquiditat de manera immediata. El propietari d'actius financers com ara accions, bons o fons d'inversió ha de ser conscient que «vendrà ara amb minusvàlues», segons Carlos Magán, soci d'Analistes Financers Internacionals (AFI), que recomana «esperar que arribi la recuperació». Per a Antonio Pedraza, no es tracta només de la caiguda continuada de la Borsa espanyola des que va començar la pandèmia, encara que es registrin rebots puntuals, sinó que, a més, «hi ha una gran incertesa jurídica, fiscal i ciutadana que afecta molt directament productes com els fons d'inversió».
Pel que fa als béns tangibles que poden tenir un valor econòmic, com són les joies o l'art, el panorama és igualment negatiu. L'expert del Consell General d'Economistes assenyala que, en aquests mesos, hi ha un excés d'oferta. «Quan es disposa d'aquests béns i es necessita liquiditat, són la primera cosa que es posa a la venda. Però actualment la demanda és molt lenta i cal tenir en compte que ja de per si es tracta d'un mercat molt estret», argumenta.
Finançament solvent i econòmic
La solució actual davant la falta de liquiditat és, per als experts, recórrer al finançament aliè. La conjuntura, a més, afavoreix aquesta alternativa. Carlos Magán diu que «poques vegades hem assistit a un finançament tan atractiu. Si es requereix liquiditat, és el moment de replantejar-se recórrer-hi». Exposa que «les entitats bancàries, al contrari que en l'anterior crisi econòmica del 2008, es troben en una millor posició de liquiditat, estan en condicions de permetre que l'economia segueixi funcionant i són proactives». Això vol dir que demanar diners és recomanable per fer front a les necessitats.
Pel que fa a les empreses, l'escenari és el següent: «El paper dels bancs en l'actual crisi provocada per la COVID-19 és radicalment diferent del que van tenir en la crisi financera del 2008, ja que en el context actual presenten una situació de liquiditat que els permet donar suport a les empreses i, per tant, contribuir a solucionar la situació», afirmen KPMG Tendencias.
A l'hora de demanar crèdits, els ciutadans i als empresaris pot envair-los la por a endeutar-se. No obstant això, els especialistes recalquen que, davant l'absència de liquiditat, és la millor opció perquè, sobretot, és més econòmica per al sol·licitant. «Els tipus d'interès estan en mínims històrics», afirma el professor Joan Carles Amaro. L'analista d'AFI explica que l'euríbor es mou en termes negatius. Els números que projecta una càrrega financera tan baixa són incontestables, com recorda Antonio Pedraza: «Les empreses a Espanya estan augmentant el seu endeutament, ja que s'ha incrementat en 55.000 milions d'euros des del març passat».
Si bé aquest economista reconeix que es percep por a contreure deutes tant en els particulars com en les companyies, la posició d'uns tipus d'interès tan baixos (La FED nord-americana fins i tot els mantindrà a 0 a mig termini) faciliten aquesta alternativa per aconseguir diner líquid.
Una altra característica destacada del moment financer que les persones que necessiten liquiditat han de valorar per prendre la decisió de sol·licitar finançament en lloc de recórrer a la venda de patrimoni és que les entitats financeres han canviat de pràctiques. Pedraza declara que «és palpable que ara ja és molt menys freqüent demanar avals als sol·licitants de crèdit, ja que als bancs no els interessa tant actuar amb l’avalador en cas d'impagament, sinó que valoren més la capacitat d'endeutament de qui demana el finançament». Magán afegeix un altre motiu per conservar el patrimoni, sobretot l'immobiliari, en aquesta situació: «L'entitat financera a la qual se sol·licita el crèdit demanarà garanties per concedir préstecs i aquestes garanties les constitueix el patrimoni».
