movi-image-impacto-covid-bolsas-1
Envia'ns suggerències
Inversions Personals
4 min del teu temps

L’impacte de la COVID-19 a les borses

13/10/2020

En els últims mesos, els vaivens en les borses han estat constants, i els inversors es pregunten si la incertesa disminuirà pròximament o si, en canvi, la volatilitat ha arribat per quedar-se.

El 19 de febrer, l’IBEX 35 tancava la sessió en 9.940 punts, a prop de la frontera psicològica dels 10.000 punts amb què flirtejava des de feia un parell de setmanes. No obstant això, un mes després, el 18 de març, havia cedit més de 3.000 punts, fins als 6.274,8. Només uns dies abans, el diumenge 15 de març, s’havia decretat a Espanya l’estat d’alarma, cosa que a la pràctica va suposar un confinament nacional destinat a reduir l’expansió de la COVID-19. En més o menys mesura, i algunes vegades amb pocs dies de diferència, aquesta situació es va replicar gairebé a tots els mercats borsaris del planeta, amb la qual cosa se subratllava l’impacte econòmic global de la pandèmia i els dubtes i la incertesa que es van generar entre els inversors davant d’un esdeveniment inesperat (cigne negre, en l’argot financer) que va sacsejar totalment les estimacions dels analistes i els gestors.

La caiguda a les borses durant el mes de març va ser generalitzada, a causa de la incertesa sobre l’impacte d’un ‘cigne negre’ com la pandèmia

Amb el pas de les setmanes, i un cop que el nombre de contagis es va començar a controlar, moltes places van començar a recuperar part del camí perdut, però la presentació de resultats de les companyies corresponents al primer semestre (lògicament, la majoria dels resultats estaven molt condicionats per les mesures de confinament i l’aturada generalitzada en una part significativa de les indústries) va contribuir a fer que tornessin els números vermells a les borses. En paral·lel, les dades sobre ocupació, l’evolució en el producte interior brut (PIB) o la producció industrial fetes públiques pels diferents governs van ser bastant negatives i, encara que tradicionalment els parquets borsaris solen donar per descomptades aquest tipus de males notícies amb temps, algunes d’aquestes xifres van ser tan rellevants que es van traslladar a la cotització dels índexs (a Espanya, per exemple, la caiguda del PIB en el segon trimestre va ser del 18,5 % intertrimestral, mentre que la xifra d’aturats el 30 de juny es va situar en 3.862.000 persones, sostre al qual no s’arribava des del maig del 2016).

A l’extrem oposat, entre els grans guanyadors de la crisi sembla que s’han instal·lat les grans empreses tecnològiques globals. Les quatre companyies més grans (Google, Amazon, Facebook i Apple) van aconseguir uns ingressos fins al juny de prop de 200.000 milions de dòlars, amb Facebook, per exemple, duplicant guanys respecte al mateix període del 2019. El valor conjunt d’aquest quartet ja supera els 5 bilions de dòlars (entorn de tres vegades el PIB espanyol) i, des del gener, la seva capitalització ha crescut un 34 %. De fet, el dia 31 de juliol, encara que només durant uns quants minuts, Apple es va convertir en l’empresa més valuosa del món, superant la petroliera estatal de l’Aràbia Saudita, Saudi Aramco.

Un moviment en dues fases

El 31 de desembre de 2008, les empreses de l’IBEX 35 van acomiadar l’any amb el pitjor semestre de la història, després de perdre un 23,66 % a causa de les conseqüències derivades del col·lapse de Lehman Brothers i de la crisi mundial per les hipoteques subprime. Dotze anys després, el principal índex borsari espanyol va tancar el primer semestre del 2020 amb sensacions agredolces, després de recollir un avanç del 6,76 % durant el segon trimestre de l’any, però que no va impedir acabar la primera meitat de l’any amb un descens acumulat del 24,27 %. Amb tot, les notícies positives per a l’economia espanyola arribaven amb la prima de risc, que es mantenia en nivells anteriors a la COVID-19, en 93 punts, i una certa estabilització del bo espanyol a 10 anys, també en uns barems molt similars a com havia començat l’any.

Malgrat el negatiu primer semestre de l’IBEX, la prima de risc i el bo espanyol a 10 anys s’han mantingut en nivells estables

A la resta de borses, l’evolució va ser molt semblant, amb un ensorrament contundent al març, seguit d’una fase de recuperació posterior, la qual, mentre que en el cas de l’IBEX-35 va ser positiva però es va quedar lluny de compensar la caiguda inicial, en altres places, com Wall Street, va tenir un comportament millor (tot i que als EUA el PIB del segon trimestre va perdre un 9,5 %, i l’atur es va enfilar fins a l’11 %, la seva pitjor dada des del 2009), fins i tot amb el tecnològic NASDAQ sumant un 16,5 %. En conjunt, l’índex MSCI World, que mesura l’evolució de les borses mundials, va certificar que durant el primer semestre s’havia experimentat una reculada global del 6,6 %, i això malgrat que de l’abril al juny la remuntada havia estat pròxima al 20 %.

Et pot interessar: Què faig amb les meves inversions quan la borsa cau?

A les borses europees, a mitjan juliol el DAX alemany aconseguia tancar en els nivells de febrer, abans de l’esclat de la crisi sanitària, mentre que l’EURO STOXX 50, índex de referència a la zona euro que inclou les 50 companyies més importants per capitalització borsària, replicava els tancaments marcats des de finals de juny, entorn dels 3.400 punts, i recuperava pràcticament tot el terreny perdut entre el març i el maig, una cosa gens fàcil si es té en compte que durant el primer trimestre la reculada va ser del 24 %, la pitjor en la història conjunta de les borses del Vell Continent.

Perspectives per als mesos vinents

Un informe de Market Watch, titulat Stock Market Overview, revela que és molt poc probable que l’escenari d’incertesa que envolta l’economia mundial desaparegui a curt termini. Tanmateix, els nivells de recuperació d’algunes regions i d’uns sectors determinats han superat fins i tot les previsions més optimistes que es tenien, la qual cosa podria portar molts analistes i gestors a revisar a l’alça les seves estimacions sobre uns valors determinats. En aquest context, davant del risc de rebrots de coronavirus a la tardor (que, probablement, derivarien en una caiguda generalitzada a les borses), hi ha les expectatives aixecades entorn dels diferents projectes de recerca per cobrir amb èxit les diferents fases de desenvolupament de la vacuna contra la COVID-19, que, sens dubte, en cas que es dugui a terme en els mesos vinents, suposarien un estímul molt positiu per als inversors d’arreu del món. De fet, l’anunci a finals d’agost per part de l’Administració d’Aliments i Medicaments dels EUA (FDA) de l’aprovació de l’ús de plasma amb anticossos extrets de pacients amb coronavirus per tractar altres pacients amb casos greus va impulsar amb força les principals borses del planeta.

Malgrat els riscos geopolítics, els nivells de recuperació d’algunes regions i sectors poden portar els analistes a revisar a l’alça les seves previsions

Al costat d’aquestes dues alternatives, a escala geopolítica també hi ha diverses equacions per resoldre, que tindran un impacte rellevant en els parquets financers. A Europa, tot i que finalment s’ha aconseguit un consens per als ajuts econòmics als països més afectats per la pandèmia (principalment, per mitjà del Fons Europeu per a la Reconstrucció), queda per concretar la seva materialització efectiva al llarg dels mesos vinents, ja que cada estat ha de presentar un informe sobre la destinació dels fons que percebrà, i aquí la sostenibilitat, la descarbonització i les polítiques d’innovació hi tindran un paper clau. Per si amb això no n’hi hagués prou, el 31 de desembre vinent es materialitzarà la sortida completa del Regne Unit de la Unió Europea, i encara sembla llunyà l’acord definitiu que estableixi les bases, principalment comercials, de com serà la relació entre tots dos a partir del 2021. Si no es concreta l’acord (no deal), s’aplicaran les lleis de l’Organització Mundial de Comerç (OMC), cosa que comportarà més traves en forma de controls i aranzels.

I tot això per no parlar dels EUA, un país que, d’una banda, ha de resoldre la tensió amb la Xina en l’anomenada guerra comercial, que es va iniciar el 2018 quan el president del país, Donald Trump, va decidir imposar aranzels a productes de la nació asiàtica, atès que va considerar que la balança d’intercanvis entre tots dos estava desequilibrada. El març d’enguany, es va signar una primera fase d’acord per resoldre el conflicte, però la pandèmia ha refredat les línies de comunicació entre Pequín i Washington. D’altra banda, i per si no fos suficient, el 3 de novembre vinent se celebraran eleccions presidencials al país americà, on probablement, tot i que encara no és oficial, concorreran Trump, pel Partit Republicà, i Joe Biden, pel Partit Demòcrata.

Fotografia de Chris Li a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up