Són empreses crucials en l’economia espanyola i a escala internacional, ja que generen aproximadament el 70 % dels llocs de treball (en el cas del nostre país, això suposa prop de deu milions de llocs de treball), i estan tremendament capil·laritzades en tots els sectors productius. No obstant això, la seva visibilitat no sol anar, amb freqüència, en paral·lel a la seva importància, ja que normalment no tenen els pressupostos de comunicació de les grans multinacionals, de manera que no apareixen als mitjans amb la transcendència amb què ho haurien de fer.
Les empreses familiars són aquelles el patrimoni i govern de les quals els exerceixen els membres d’una o diverses famílies, i el seu objectiu estratègic inclou la continuïtat de l’empresa a mans de la generació familiar següent. Encara que ens pugui sorprendre, entitats com Mercadona, Inditex o El Corte Inglés formen part d’aquest grup, que, entre altres característiques, sol incorporar les següents:
- La capacitat de vot majoritària resideix en els membres de la família que van fundar la companyia o en els qui els van succeir.
- Com a mínim un representant de la família o parent participa en la gestió o el govern de la companyia.
- En el cas de les companyies cotitzades, la definició d’empresa familiar implica la persona que va fundar la companyia, o els seus descendents, si tenen el 25 % dels drets de vot.
En qualsevol crisi és crucial per a una entitat tenir un lideratge i una governança sòlids, que aportin certesa en entorns volàtils. La pròpia vocació de l’empresa familiar, juntament amb més flexibilitat per a la presa de decisions, ja que el control executiu i accionarial rau en un grup reduït de persones, facilita un rang més alt de moviments, cosa que, segons The Family Advisory Board (TFAB), permetrà que moltes d’aquestes empreses aprofitin les oportunitats de negoci que estan sorgint. Així ho ha revelat aquesta organització en un informe recent, en què assenyala, a més, que, tot i que nou de cada deu empreses familiars europees tenen clar que se’ls reduirà la facturació el 2020, el 81 % afirmen que aconseguiran redefinir la seva estratègia de negoci per sortir més enfortides durant la recuperació.
Abordar la crisi
Les empreses familiars tenen alguns trets que les fan tremendament resilients en una crisi, com la transmissió d’una cultura laboral amb la qual s’identifica tot l’equip humà, la capacitat de planificar a més llarg termini, ja que tenen un control gairebé mil·limètric dels seus recursos, o més proximitat amb els clients i, en general, amb tots els seus stakeholders, cosa que es tradueix en una fidelitat molt elevada. A l’altre extrem, la seva principal debilitat probablement és que tenen més aversió al risc, ja que hi ha en joc el patrimoni propi de les famílies empresàries, i això pot ocasionar, en una situació de desacceleració com l’actual, que l’accés a finançament resulti més complicat.
Et pot interessar: Com puc avaluar els efectes de la crisi en el meu negoci
En aquest context, tant des de TFAB com des de l’Institut de l’Empresa Familiar, adverteixen que hi ha quatre elements que s’han de tenir en compte a l’hora d’abordar un pla d’acció en la conjuntura actual: una mentalitat forta per a prendre decisions difícils, reorientar els plans estructurals si cal i redimensionar el negoci per assegurar-ne la viabilitat a llarg termini; cap fred per a la gestió de la tresoreria, sense reduir massa les despeses i que això impedeixi el creixement futur i provoqui una pèrdua de competitivitat en el sector; plantejar una evolució del model de negoci aprofitant la crisi per introduir més digitalització en els processos, per exemple, a través de dades massives, de la cadena de blocs o de la mineria de dades, i reforçar el consell familiar i l’equip humà de gestió, probablement incorporant perfils més tècnics en àrees com la comptabilitat, la direcció de persones o la direcció operativa.
L’estratègia d’internacionalització
Per Alejandro Escribá, director de la Càtedra d’Empresa Familiar de la Universitat de València, una de les possibilitats actuals per a l’empresa familiar és buscar el creixement a l’exterior, diversificant i identificant oportunitats que li serveixin per a suplir l’aparent pèrdua de rendibilitat que tindrà al mercat nacional. Per aconseguir-ho, cal que estableixi un bon pla d’entrada al nou mercat, identificant el valor diferencial sobre el qual sustentar el desembarcament inicial.
Per sustentar amb èxit aquesta expansió internacional, aquestes entitats compten amb dues alternatives principals: obrir el capital per a l’entrada de nous accionistes que aportin no només recursos econòmics sinó altres, com ara més professionalitat, agenda de contactes o noves possibilitats de desenvolupaments comercials; o establir acords de cooperació, principalment amb altres empreses familiars locals, que permetin la reducció de costos fixos que sempre es deriven d’un procés d’incorporació a mercats estrangers, i l’intercanvi d’informació, per reduir la inseguretat i la incertesa pròpies d’incorporar-se a un mercat en el qual no s’ha operat mai.
Et pot interessar: Així es dibuixa el nou escenari del comerç internacional en l’etapa post-COVID-19
El pes de la fiscalitat
Un treball de la IE University titulat Empreses familiars i fiscalitat internacional desgrana les principals necessitats en l’àmbit fiscal per a aquest tipus d’organitzacions, que creixen fora de les fronteres nacionals, i identifica quatre àmbits principals:
- Rebre assessoria administrativa i legal especialitzada sobre el país on s’entrarà.
- Obtenir suport fiscal que abasti coneixement específic relatiu als diferents nivells de l’Administració, de manera que es pugui obtenir una foto fixa i tan objectiva com sigui possible del cost total de l’operació.
- Poder delegar la gestió de les inversions secundàries de la família, a més de les corporatives, i que probablement incloguin fons d’inversió i altres productes financers relacionats amb la renda variable.
- Assessorament sobre interessos particulars i especials de la família, en un ampli univers que pot incloure l’art i la cultura, les activitats sense ànim de lucre o iniciatives de responsabilitat social.
A més, aquest document delimita algunes accions que són claus per a l’empresa familiar en temes de fiscalitat internacional, com conèixer els efectes en els membres de la família que viuen en altres jurisdiccions o que tenen nacionalitats diferents, identificar països amb regulacions més eficients per reduir el pagament d’impostos, trobar l’alternativa fiscal més convenient per a les inversions (per exemple, a través de l’ús d’entitats de hòlding), avaluar els avantatges fiscals de les activitats filantròpiques per evitar càrregues impositives, o conciliar el que es coneix com a principi de plena competència tributària, i que s’aplica en la realitat de les operacions familiars sobre empreses participades, membres de la família i algunes de les seves relacions clau.
Et pot interessar escoltar les claus sobre exportació en temps de coronavirus de Joan Tristany al podcast de Banc Sabadell
