A mitjan mes d'abril, la Xina va confirmar que la seva economia havia patit una contracció interanual del -6,8 % durant el primer trimestre de l'any. Es tractava de la primera vegada en tres dècades que el producte interior brut (PIB) del gegant asiàtic queia. La desocupació, per la seva banda, marcava una xifra rècord del 6,2 %, esperonada per l'estat de quarantena i per les mesures de confinament que es posaven en marxa en algunes de les principals ciutats del país. Sis mesos després, el Govern de Pequín confirmava un creixement interanual de la seva economia durant el tercer trimestre del 4,9 %, que el convertia en líder mundial de la recuperació. A més, el president Xi Jinping assegurava que Wuhan —l’epicentre de la pandèmia de la COVID-19— no tenia cap nou contagi diari del virus, mentre que la Comissió Nacional de Sanitat de la Xina informava el 19 de novembre que els únics 12 nous casos detectats al país eren tots importats.
A punt de finalitzar l'any, alguns dels principals organismes internacionals han hagut de revisar a l'alça les seves estimacions econòmiques per a la Xina. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), per exemple, ha assenyalat que la locomotora asiàtica avançarà un 1,8 % el 2020; mentre que el PIB mundial es contraurà un -4,5 %. El Fons Monetari Internacional (FMI) és una mica menys optimista i pronostica un creixement de l'1,2 % per a la Xina en aquest exercici, mentre que el Banc Mundial estima que arribarà al 2 %. Per la seva banda, l'Institut de Finances Internacionals (IIF per les seves sigles en anglès) eleva la seva previsió fins al 2,2 %. Unes xifres que tenen més rellevància quan es comparen amb els auguris de l’FMI en relació amb els Estats Units (EUA), per al qual pronostica un descens del -6,6 %; mentre que la Comissió Europea vaticina una contracció de l'eurozona aquest any del -8,7 %.
El perquè del miracle xinès
Pequín ha aconseguit complir amb el somni que avui és una quimera per a la majoria de països del planeta: aconseguir vèncer les conseqüències econòmiques que va portar la pandèmia del coronavirus amb una sortida de la crisi en forma de V. Gràcies a la imposició, des del començament, d'unes mesures de confinament i de restricció de la mobilitat molt estrictes (per exemple, el tancament perimetral de Wuhan, la prohibició del moviment dels ciutadans i l’obligació de clausurar gairebé totalment l'activitat comercial), l’economia es va veure paralitzada durant menys temps i, a més, es va aconseguir que, proporcionalment, es produïssin menys contagis per la COVID-19 i un nombre més baix de víctimes mortals que en el cas d'altres nacions.
Així, i d'una manera sobtada, quan l'economia es va reobrir, tant el consum com la demanda interna es van disparar de manera vertiginosa (segons les dades del seu Ministeri de Cultura i Turisme, a l'octubre hi va haver un moviment de 637 milions de xinesos que van viatjar a algun punt del país, fet que va generar una facturació conjunta de l'entorn dels 69.600 milions de dòlars). Tal com assenyala Javier Rúa, expert de l'àrea de Direcció d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, «la Xina ha demostrat gestionar excel·lentment la pandèmia i ha aconseguit que el primer gran brot fos també l'últim. Les seves indústries, comerços, oficines i, en general, tota l'activitat econòmica han destacat per un major dinamisme respecte d’Occident, fet que ha ajudat el gegant asiàtic a consolidar-se com el líder econòmic mundial».
Paral·lelament a les mesures sanitàries, el Govern va treballar en dues línies estratègiques per reactivar l'activitat dels sectors productius: d'una banda, va implementar una línia de crèdits i subsidis a les empreses, de manera que poguessin obtenir la liquiditat suficient per continuar atenent els pagaments, el que va impedir que s'incrementessin les fallides per falta de circulant. De l’altra, es va donar el tret de sortida a un gran pla d'inversions públiques en àrees definides com a «crítiques» per l'Executiu (com les infraestructures o les telecomunicacions, que en conjunt van rebre injeccions de capital que van superar els 561.000 milions de dòlars), i això va promoure que fins i tot durant el punt àlgid de la pandèmia es fomentés la creació de llocs de feina.
Els resultats reeixits de totes dues polítiques es van deixar sentir poc temps després de reobrir l’economia a l'estiu, ja que les seves exportacions van aconseguir créixer a l'agost gairebé set punts per sobre del que s’havia recollit al mateix període del 2019, la qual cosa els va permetre marcar una xifra rècord superior als 200.000 milions d'euros. La contundent recuperació de les exportacions es va mantenir al setembre (+9,9 %), mentre que les importacions van augmentar un 13,2 % respecte del mateix mes de l'any anterior. Avui, la Xina, segons les dades de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), és responsable de gairebé el 20 % del total de les exportacions que es produeixen al planeta.
Reptes a l'horitzó
De cara als propers mesos, el país ha d'afrontar alguns reptes per consolidar el seu creixement, tal com recull l'informe de McKinsey China: Still the world's growth engine after COVID-19. Potser el principal repte és aconseguir que s’apaivagui definitivament el conflicte comercial que manté obert amb els EUA i que es basa tant en la imposició d’aranzels com en la competència tecnològica, sobretot en la connectivitat 5G. El canvi de president a la Casa Blanca, amb l'arribada del demòcrata Joe Biden, és molt probable que contribueixi a la distensió, però en tot cas és crític per a la nació asiàtica implementar mesures per fer de la seva divisa, el iuan, una moneda més forta i menys vulnerable a les fluctuacions del dòlar.
A nivell intern, el país ha de continuar fomentant el creixement de la classe mitjana, veritable motor de l'economia local, però també ha d'impulsar polítiques per afavorir l'entrada de béns i serveis estrangers, de manera que s'incrementi la competitivitat a les diferents indústries. D'aquesta manera, es podria potenciar la productivitat d'alguns sectors que, avui dia, gairebé no tenen estímuls per apostar per la innovació, ja que obtenen plusvàlues importants simplement competint al mercat nacional.
Des de l'òptica institucional, la Xina té un repte important en el desenvolupament de l'Associació Econòmica Integral Regional (RCEP per les sigles en anglès), el tractat més gran de lliure comerç del món i que integra tant els països de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN per les seves sigles en anglès) com altres actors rellevants de la regió, inclosos la Xina, el Japó i Corea del Sud. En total, sumen el 28 % del comerç mundial i més de 2.200 milions de consumidors, amb una riquesa conjunta de 22 bilions d'euros o, el que és el mateix, el 30 % del PIB mundial. Si tot va correctament, en els propers anys s'eliminaran el 90 % de les barreres aranzelàries entre aquests països, cosa que fomentarà l'intercanvi de tecnologia i de matèries primeres.
