Una de les màximes més conegudes de John D. Rockefeller diu que «no s'ha de tenir por de renunciar a coses bones per buscar coses grandioses». En aquesta línia, la presa de decisions d’inversió és, possiblement, una de les accions més difícils que hi ha en el món financer, ja que l'obtenció de rendibilitat a llarg termini és quelcom complex que requereix anàlisi, estudi i, en moltes ocasions, paciència. Potser per això al llarg dels últims anys ha anat guanyant pes la gestió discrecional de carteres que, a grans trets, consisteix a delegar les iniciatives sobre la compra i la venda d'actius al professional, habitualment un gestor, que opera en nom del seu client. Coneixent el seu perfil de risc i els seus objectius i fites per al futur, actua amb plena autonomia gràcies a la confiança que l'estalviador diposita en ell.
Tot això s'instrumenta a través d'un contracte, que especifica el que aquest especialista pot dur a terme en matèria financera en nom de l'usuari, encara que, amb caràcter previ i per norma general, es realitza una anàlisi detallada del client per conèixer en profunditat, per exemple, les seves necessitats de liquiditat immediates o les seves expectatives de rendibilitat. De fet, la gestió delegada de carteres també inclou el servei de monitoratge i de seguiment de les inversions, a fi de tenir el màxim control sobre l'evolució dels productes seleccionats. En virtut d'aquest treball i del seu propi coneixement com a expert, el gestor escull la composició d'una cartera d'inversió que, a parer seu, millor s'adapta al seu client. El més habitual és que aquesta gestió discrecional s'instrumentalitzi a través de fons d'inversió, ja que així es pot accedir a un ampli univers d'actius i amb costos més reduïts que si es volgués operar a través d’un altre tipus de sistema.
Avanç a Espanya
La gestió discrecional de carteres es regeix a Espanya per la Circular CNMV 7/2011, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) amb data de 24 de desembre de 2011, i que estableix les característiques bàsiques dels contractes-tipus pel que fa a la gestió de carteres entre les entitats financeres autoritzades per prestar determinats serveis d'inversió i els clients minoristes. Segons les dades de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (INVERCO), el primer semestre del 2020 va tancar amb més 78.000 milions d'euros invertits en la gestió discrecional de carteres.
Tot i la crisi econòmica, molts inversors estan decidint delegar per complet el seu patrimoni invertit en aquest servei que, durant el segon trimestre i fins avui, ha aconseguit augmentar un 7 % el seu volum. A finals de juny ja hi havia 740.000 carteres gestionades a Espanya, de les quals un 95 % corresponien a clients minoristes i amb un capital mitjà per cartera d’aproximadament 98.000 euros. Gairebé la quarta part dels diners invertits pels estalviadors del país ja corresponen a aquest tipus de servei.
Quins avantatges ofereix la gestió discrecional?
Els mercats de renda variable sempre han estat marcats per la volatilitat, tot i que és cert que, des que va esclatar la crisi sanitària global com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, les borses de tot el món s'han vist envaïdes per una onada d'incertesa en què els diferents valors han encadenat correccions importants amb ral·lis alcistes, fet que en nombroses ocasions ha provocat que el pànic s'apoderés de molts inversors. Per això, i encara que l’èxit no està garantit, l'aposta per la gestió discrecional d'una cartera, comptant amb la participació d'un professional financer expert, pot ser una decisió encertada per intentar superar els forts desequilibris econòmics actuals amb una mica més de tranquil·litat i assegurar que les inversions estiguin més ben controlades que si les gestiona un estalviador personalment.
Es tracta d'un servei de banca privada que, sota un marc d'actuació determinat i un objectiu d'inversió fixat prèviament, procura que el client aconsegueixi, almenys, una rendibilitat superior a l'increment de la inflació. Hi ha diferents tipologies o estratègies en la gestió discrecional. Per exemple, les més conservadores estan focalitzades en la renda fixa, amb una filosofia que es basa en l'acumulació dels cupons dels bons, de manera que s'opti per una posició defensiva quan la renda fixa està sobrevalorada i es compri si es considera que hi ha oportunitats en el mercat. Una altra possibilitat és optar per una cartera patrimonial multiactiu en renda variable, amb un posicionament tàctic i defensiu si no es creu que és un moment oportú per invertir, ja que la premissa és protegir el capital i prendre posicions en èpoques de correcció, com pot estar passant des de fa uns mesos a causa de la inestabilitat de moltes borses.
Tant si s’escull una estratègia o l’altra, la gestió discrecional oferirà a l'inversor una sèrie d'avantatges importants, com la flexibilitat per emprendre decisions de compra en qualsevol moment o desfer posicions. A més, la seva aposta per la renda fixa i els valors conservadors a llarg termini solen oferir rendibilitats positives amb força freqüència. Un altre avantatge, d'innegable rellevància en la conjuntura actual, és que té una vocació de protecció del patrimoni de l'estalviador, quelcom que cal tenir en compte en èpoques d'incertesa pel comportament dels mercats.
Pot interessar-te: Gestió activa vs. gestió passiva: què m'interessa com a inversor
Un altre benefici, potser el més determinant per a molts inversors a l'hora de decantar-se per la gestió discrecional, és que aposta fermament per la diversificació, de manera que qualsevol aposta que surti malament per les raons que sigui pot compensar-se amb el bon exercici d'altres apostes. En aquest context juga a favor d'aquesta estratègia la rapidesa en la presa de decisions, que provoca un gran dinamisme per implementar canvis en la composició de la cartera i que intenta posicionar-se amb agilitat davant de possibles oportunitats.
Des del punt de vista del gestor professional, aquest servei també és molt interessant, ja que s'alineen els seus interessos i objectius amb els dels seus clients i cobra un percentatge dels actius que administra juntament amb la seva comissió de gestió. D'aquesta manera, si la cartera creix, la seva remuneració també ho fa.
