Mentre el coronavirus continua avançant arreu del món, els governs europeus comencen a treballar en la manera d’afrontar la fase vinent: la reactivació de l’economia, que s’ha d’iniciar en el moment precís per no tornar a desfermar nous brots del virus. De moment, les mesures de confinament i suspensió d’activitats considerades no essencials es mantenen activades en la majoria de països europeus.
Les directrius de Brussel·les són clares: una sortida gradual i coordinada del confinament. No obstant això, alguns estats membres ja s’han desmarcat dels seus veïns europeus. És el cas d’Àustria, Dinamarca i la República Txeca, que han començat a aixecar progressivament les restriccions contra l’expansió del virus. Fins i tot Itàlia ha iniciat aquest procés amb l’obertura de llibreries. Tot això ho han fet en un moment en què la Unió Europea remarca la importància d’anar coordinats malgrat que la pandèmia avanci de manera diferent als territoris.
“La manca de coordinació en l’aixecament de les mesures restrictives podria tenir efectes negatius en tots els estats membres i probablement derivar en friccions polítiques”, assenyala l’esborrany presentat ahir per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Els criteris que Brussel·les posa sobre la taula són tres: la baixada del nombre de contagis durant un temps prudencial, la capacitat dels sistemes sanitaris per atendre els malalts i la possibilitat de fer tests a la població.
De tota manera, l’última paraula és dels governs nacionals, que són els qui tenen competències en matèria sanitària. Les línies traçades per l’Executiu comunitari al seu full de ruta funcionen només com a recomanacions. Aleshores, en què s’han de basar les institucions per desenvolupar una estratègia sòlida de sortida del confinament?
Per començar, en tota crisi és fonamental ser conscients dels possibles riscos. Mantenir les prohibicions durant un llarg període podria afectar els subministraments d’aliments i les disposicions d’atenció mèdica, però aixecar-les massa aviat podria desfermar una nova onada de contagis.
Això vol dir que, si no s’atura l’epidèmia a temps, el nombre de morts continuarà augmentant. Però alhora, si els intents d’aturar-la desgasten l’economia a nivells irreparables, es podria generar un fort dany en els mitjans de vida de les persones a mitjà i llarg termini. De fet, és una de les conclusions principals de l’estudi que ha publicat fa poc la consultora McKinsey, titulat ‘How to restart nacional economies during the coronavirus crisis’, que posa sobre la taula el debat: salvar vides o mitjans de vida?
L’exemple xinès
L’experiència de la Xina i altres països asiàtics ens diu que la clau rau en l’equilibri. El gegant asiàtic, que va patir la seva primera contracció econòmica en dècades durant el primer trimestre de l’any, està al capdavant en el desenvolupament d’aquesta crisi sanitària. Després que el govern de Pequín aixequés les mesures dràstiques per contenir la propagació del coronavirus, la Xina es va embarcar en un pla agressiu per salvar la seva economia.
Establir polítiques i llançar campanyes amb el propòsit d’incentivar les persones a tornar a la feina, estimular la confiança empresarial i protegir la màxima quantitat possible d’empreses. Per fer-ho, Pequín va invertir una gran quantitat de recursos en subministraments mèdics i tractaments, com també en infraestructura per a la generació de llocs de treball.
Abans de prémer el botó de reiniciar, ens hem de fixar en dos indicadors clau: el nombre total de casos i la fortalesa del sistema per detectar, gestionar i prevenir els nous casos. Les mesures s’han d’aixecar quan les societats estiguin preparades per garantir una bona atenció mèdica i, per a això, els sistemes de salut pública han de ser prou forts per detectar nous contagis i respondre-hi.
El mateix estudi indica que és possible que les mesures s’hagin d’aplicar de manera escalada en els diferents territoris segons el grau d’afectació. Les restriccions es podrien començar a flexibilitzar primer en llocs amb baixes taxes d’infecció o amb un risc reduït de transmissió, com les comunitats rurals, i després a la resta de territoris.
Són les primeres pistes d’aquesta estratègia de reactivació que encara ha d’arribar. La veritat és que les línies d’actuació de la Xina estan marcant el camí per traçar el nostre propi pla. Sigui com sigui, l’anticipació en tots els àmbits és fonamental perquè aquesta nova fase a la qual ens enfrontem es desenvolupi amb èxit. Així ho van indicar els experts encarregats d’elaborar l’informe de McKinsey: “La planificació d’aquesta transició ha de començar immediatament en la política, l’administració, les empreses i altres organitzacions”.
