El Govern destinarà 6.820 milions d'euros procedents del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, a la rehabilitació energètica d'edificis i habitatges. D'aquests, segons ha anunciat Pedro Saura, secretari d'Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, hi ha una partida de 3.420 milions d'euros que es reservaran per a subvencions i deduccions a la rehabilitació d'habitatges.
Segons l'Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l'Energia (IDAE), més de la meitat dels habitatges que hi ha a Espanya es van construir abans del 1980, any en què va entrar en vigor la primera norma que obligava a instal·lar sistemes d'aïllament tèrmic i que ha donat lloc al fet que hi hagi un parc residencial molt deficient des del punt de vista energètic.
La Unió Europea (UE) ha establert uns objectius climàtics ambiciosos per a la dècada actual. Per al 2030, el bloc comunitari pretén reduir un 40 % les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (respecte del 1990), aconseguir almenys un 32 % de la quota d'energies renovables i un 32,5 % de millora de l'eficiència energètica. A més, vol que per a aquesta data es redueixin en un 60 % les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle dels edificis. Per tot això la UE hauria de triplicar la taxa de renovació actual dels habitatges.
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu fomenta la rehabilitació d'habitatges en termes energètics
A Espanya, l'objectiu del Govern és aconseguir reformar 500.000 habitatges en els pròxims tres anys per aconseguir una disminució de les emissions de CO2 de 650.000 tones a l'any. S'espera que aquesta inversió amb fons públics suposi 13.500 milions d'euros, el que equival a l'1,2 % del producte interior brut (PIB), i la creació de 188.000 llocs de treball. Aquesta fita supera la fixada anteriorment al Pla nacional integrat d'energia i clima (PNIEC), que tenia com a objectiu anual mitjà rehabilitar 120.000 habitatges l'any per al període 2021-2023. Així es pretén accelerar el compliment dels objectius, en un sector amb un important efecte palanca en el conjunt de l'economia.
El calendari que planteja el Govern passa per convocar la conferència sectorial al maig per valorar el Reial decret i l'Ordre ministerial per als ajuts i les subvencions i fer efectiu el Pla el segon semestre del 2021.
Desgravacions en tres trams
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) estudia l'establiment de desgravacions fiscals per a les persones físiques que facin obres al seu habitatge habitual. Al tram més ambiciós, aquestes deduccions poden suposar fins al 60 % de l'actuació, amb uns límits màxims per habitatge que permetin assolir, almenys, un 30 % dels estalvis en consum d'energia primària no renovable.
En ordre de prioritats, els tres trams de desgravacions anunciats pel MITMA, i per als que destinarà 450 milions d'euros, queden així:
- Un 20 % si es redueix, almenys, un 7 % la demanda de calefacció i refrigeració de l'habitatge.
- Un 40 % si la reducció acreditable del consum d'energia no renovable arriba al 30 %.
- Un 60% per obres de rehabilitació d'edificis si es redueix el consum al percentatge del 30 % establert per la UE o si la qualificació energètica passa a A o B, que són les més altes.
Ajuts directes
Pel que fa als ajuts directes, pels quals el Fons de Recuperació Europeu ha pressupostat 2.970 milions d'euros, també s'estableixen tres trams en funció de la tipologia de l'actuació:
- Un 100 % per a les rehabilitacions d'edificis i per a la regeneració urbana sempre a nivell de barris o veïnats complets, amb una contribució mitjana del 80 % per intervenció.
- Entre el 50 % i el 100 % a nivell d'edificis individuals, depenent del grau d'eficiència energètica que s'aconsegueixi amb les actuacions.
- Entre un 40 % i el 50 % per a rehabilitacions que afectin el canvi de l’envolupant, fusteria o finestres dels edificis.
Addicionalment, el Govern també subvencionarà al 100 % un document tècnic previ similar al Llibre de l'Edifici que permeti a la comunitat de propietaris visualitzar quin és el potencial de millora que té el seu edifici si es porten a terme unes determinades actuacions de rehabilitació.
En qualsevol cas, l'estalvi energètic mínim exigit per alliberar subvencions és d'un 30 %.
Creació d'oficines municipals de rehabilitació
Segons ha assenyalat Francisco Javier Martín, director general d'Habitatge i Sòl del MITMA, durant l'assemblea de l'Associació Nacional de Fabricants de Materials Aïllants (ANDIMAT), a més de les ajudes directes i la desgravació, el Ministeri també incentivarà amb aquests fons la creació d’oficines de rehabilitació, "que no només informin els ciutadans i posin en relació els diferents agents del sector, sinó que es converteixin en finestretes úniques de tramitació d'expedients". "Cada comunitat autònoma pot gestionar els fons que permetin finançar els serveis que ofereixin aquestes oficines i que, per tant, facilitin la gestió dels ajuts i la comprensió del model complet", va explicar Martín.
El Govern també promourà la figura de l’agent rehabilitador i dels models "clau en mà" que facilitin gestionar les ajudes a les comunitats de propietaris. En aquest sentit, l'Executiu impulsarà l'activitat de qualsevol empresa, entitat o professional que s'encarregui de tot el procés, des de l'elaboració de la documentació tècnica i la sol·licitud de les ajudes fins a l'obtenció del finançament.
El gruix de les ajudes el gestionarà les comunitats autònomes a partir d'un model únic que establirà el Govern en les bases reguladores de l'Ordre Ministerial que preveu publicar abans de l'estiu. D'aquesta manera cada regió podrà convocar i activar les subvencions durant el segon semestre del 2021.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
