Al llarg d’un exercici, qualsevol inversor pren decisions sobre els seus productes financers, de vegades amb èxit i d'altres no. Hi ha la possibilitat de compensar fiscalment algunes d'aquestes pèrdues, tant en la declaració d'aquest any com en les successives.
Segons les dades del Banc d'Espanya, hi ha més de cinc milions de persones al país amb accions en borsa, una xifra que ha anat creixent de manera gradual i constant al llarg de l'última dècada. L'inversor mitjà ronda els 50 anys i té una cartera en renda variable al voltant dels 9.000 euros, el que supera lleugerament la mitjana dels països de la Unió Europea (UE). Encara que, en principi, és positiu que els estalviadors minoristes participin cada vegada més als mercats financers, d'acord amb les conclusions de l'estudi Competencias Financieras que porta a terme el mateix Banc d'Espanya en col·laboració amb la Comissió Nacional del Mercat de valors (CNMV), i tot i que la educació financera dels espanyols acumula una tendència positiva en l'últim lustre, hi ha àmbits clars de millora en certs segments, principalment en els relacionats amb la fiscalitat.
Computar les accions a la declaració de la renda
En cotitzar en un mercat secundari, el valor de les accions pot pujar, però també baixar; el que significa que un inversor guanyarà o perdrà diners. Amb independència del que passi, s'ha de tenir clar que les possibles plusvàlues que s'aconsegueixin en vendre accions tributen com a guanys i pèrdues patrimonials a la declaració de la renda, i s’integren amb la resta de partides de les rendes de l'estalvi. Per determinar si hi ha hagut o no guany patrimonial, cal restar del preu de venda de les accions el seu preu de compra, incloent-hi també la diferència entre les despeses associades tant a la compra com a la venda. En el cas de les accions estrangeres, funciona de la mateixa manera que la tributació de les espanyoles, tot i que és probable que s'hagin d'abonar més diners en concepte de comissions i cal tenir present el possible efecte sobre el rendiment final del canvi de divises.
Dins de les rendes de l'estalvi, a més dels beneficis per la venda d'accions, es troben tot aquells diners que un contribuent obté per les seves inversions, com per exemple per les participacions en un fons d'inversió, per l'amortització de productes de renda fixa, pels dipòsits financers o per les contractacions d’ assegurances de vida o d'invalidesa. Per regla general, els gravàmens que s'apliquen sobre les rendes de l'estalvi a l'IRPF són menors que els de les rendes de la feina; el que suposa, a la llarga, un avantatge fiscal per als estalviadors.
Els dividends que reben els accionistes com a propietaris d'aquests valors també s'integren a la base imposable de l'estalvi dins de la declaració de la renda, i tributen segons la seva quantia: entre un 19 % i un 23 %. Les despeses d'administració i dipòsit d'aquests valors negociables són una despesa deduïble fiscalment.
Què passa amb els fons d'inversió?
De la mateixa manera que les accions, tributen sobre la base de l'estalvi a l'IRPF, però tenen la particularitat que permeten ajornar-los en el pagament d'impostos derivat dels guanys patrimonials, ja que, en realitat, només tributen quan es produeix el reemborsament i no si es manté el capital al fons o si es realitza un traspàs. El benefici —o la possible pèrdua— té un tipus fiscal segons la quantia total, d'entre el 19 % i el 23 %. Per als Exchange Trade Funds (ETF o fons cotitzats), la tributació varia, ja que els impostos es paguen quan se’n venen les participacions i no és possible, per exemple, fer un traspàs sense tributar-lo.
Compensar pèrdues i guanys
Qualsevol estratègia d'inversió no s'ha de basar només en les expectatives de possibles guanys als mercats, sinó que també ha de tenir en compte el que més endavant caldrà pagar a Hisenda per conèixer el benefici net i real que s'obtindrà. És a dir, si es ven una acció a un preu més alt que el que es va adquirir, s'aconsegueix una plusvàlua; però si es fa a un preu inferior el que es genera és una minusvàlua que, de la mateixa manera que la primera, es pot incloure a la declaració de la renda, encara que amb certs límits.
Per exemple: si s'han fet operacions amb títols de diferents companyies, és possible compensar les plusvàlues d'uns títols amb les pèrdues dels altres i aconseguir un estalvi fiscal important; sempre, això sí, que ja s'hagin venut tots. Abans del 2015, només era possible compensar plusvàlues i minusvàlues generades per actius durant un període d'inversió inferior a un any, però des de la reforma fiscal aprovada aquest any ja no hi ha límit temporal. Tanmateix, el que sí que es manté en vigor és l'anomenada regla dels dos mesos, que vol dir que no es poden compensar minusvàlues d'un valor amb les plusvàlues d'aquest mateix valor si s'adquireix en els dos mesos anteriors o posteriors a la venda que va originar la pèrdua patrimonial.
Pot interessar-te: Canvis fiscals que arribaran el 2021: pujades a l'IRPF, l'impost de societats, la taxa Google, la taxa Tobin i altres
A més, sí que és possible compensar les pèrdues i els guanys dels rendiments del capital mobiliari amb el que passi amb la resta d'actius, el que significa que, per exemple, si s’obtenen beneficis gràcies a un bo o una assegurança es poden compensar amb els números vermells derivats de la venda de les participacions en un fons d'inversió. A més, si el resultat de l'exercici fiscal és negatiu, està permès poder compensar-lo al llarg dels següents quatre anys. És a dir, si un any es tanca amb pèrdues patrimonials, Hisenda permet compensar les pèrdues amb els guanys durant els quatre anys següents al moment en què s'hagin produït.
Algunes particularitats que cal tenir en compte
No és possible, en cap cas, compensar a través de la declaració de la renda totes les pèrdues que un contribuent hagi tingut al llarg d'un exercici. Un cas freqüent és el de les apostes i els jocs d'atzar, que no es consideren rendes de l'estalvi, sinó que cotitzen dins de la base general de l'IRPF. Fiscalment, està permès restar les pèrdues als guanys que s'hagin obtingut, però no es poden extrapolar i compensar-les amb els guanys i les pèrdues patrimonials.
La venda de béns de segona mà és una altra situació arquetípica. Per exemple, Segons Hisenda no es pot computar com a pèrdua el fet d’alienar el cotxe que es va adquirir nou fa uns anys per un preu, lògicament, inferior, de la mateixa manera que no es poden liquidar objectes a través de pàgines de compravenda a Internet. L'única excepció és, en principi, l'habitatge, que es considera com un bé d'inversió i que està permès imputar-lo com a pèrdua patrimonial si es ven per un preu inferior al d'adquisició.
