La pandemia de la COVID-19 no ha tenido el mismo impacto para todos y hay personas que han podido obtener algo positivo de esta crisis. Un ejemplo de ello es José Gento, quien, desde el estallido de la pandemia, teletrabaja, lo que le ha permitido reducir gastos como el de la gasolina o el desayuno fuera. Además, sale poco y apenas se ha comprado ropa u otros artículos. “¿Para qué?”, se pregunta. “Si no se puede salir ni ir casi a ningún sitio”. Con el dinero que ha ahorrado estos meses ha liquidado con bastante antelación un préstamo personal que había pedido hace tiempo.
En canvi, el cas de Chari González és just el contrari. La COVID-19 ha eliminat gairebé del tot els seus ingressos. Aquesta professional, cosidora d'ofici, ha vist reduïts els seus ingressos considerablement, ja que cosia sobretot per a casaments, comunions i altres esdeveniments i ja no se’n fan tants. Igual que els seus estalvis. «Gasto el que necessito, com si fos una economia de guerra», lamenta.
L'un i l'altre representen les dues cares d'una mateixa moneda. I tots dos reflecteixen com està sent la recuperació de la despesa en el consum dels espanyols. Les previsions apunten que aquesta no es reactivarà fins que no desaparegui l'emergència sanitària.
«Esperem que la recuperació del consum sigui desigual a Espanya», diu Jaana Remes, sòcia de McKinsey Global Institute. Es produirà abans en «aquells que van poder treballar des de casa i van mantenir els ingressos», i trigarà més en «els treballadors del sector serveis, especialment els del turístic», afegeix.
Amb tot, Remes considera que la recuperació de la despesa tornarà «als nivells del producte interior brut (PIB) pre-COVID-19 en algun moment del 2022», i això que «els consumidors espanyols són una mica menys optimistes que els d’altres parts d'Europa».
Un informe d'aquesta consultora, The consumer demand recovery and lasting effects of COVID-19, llança aquestes conclusions: les vacunes posaran fi a la pandèmia i impulsaran la recuperació del consum; la millora serà més lenta a Europa que als Estats Units (EUA), encara que en el primer cas serà més equilibrada; i es produirà abans en els nivells d'ingressos mitjans o alts que en els més baixos. I la despesa i el consum també es mouen en funció d'aquesta fragmentació.
Per exemple, en un extrem hi ha en Daniel López i la seva parella, que han comprat un habitatge. Tots dos treballen i han pogut afrontar una inversió tan important en un moment com aquest. «Ens hauríem fet enrere si no tinguéssim feina tots dos», expliquen.
En un altre extrem hi ha la Maria Alonso. Van tancar la botiga on treballava i, si no troba una altra feina aviat, haurà de deixar el pis compartit on viu ara i tornar a casa dels seus pares.
L'estalvi i la recuperació del consum
Amb tot, l'estalvi de les famílies espanyoles ha assolit nivells històrics durant la pandèmia. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la taxa d'estalvi de les llars a Espanya es va situar en el 14,8 % l'any 2020, 8,5 punts per sobre de la de 2019. És la més alta de tota la sèrie històrica, que es va iniciar el 1999. Els espanyols han estalviat en l'any de la COVID-19 un total de 108.844 milions d'euros. I han reduït la seva despesa en consum un 12 %.
Aquesta elevada taxa d'estalvi està darrere de les optimistes previsions del Banc d'Espanya per a aquest any. L'entitat assegura que el consum pujarà un 8,8 % el 2021, tot i que aquest increment serà inferior en els dos pròxims anys, un 4,4 % i un 1,1 % respectivament.
Durant els primers mesos de l'any, aquesta recuperació de la despesa s'ha començat a notar tímidament, tot i que encara hi ha algunes restriccions de mobilitat. Una dada: l'activitat comercial segons el pagament amb targetes en tots els sectors a Espanya va créixer un 19 % el març respecte del mes anterior i un 5 % el febrer, segons Pulso, l'eina de Banc Sabadell que permet analitzar l'evolució de la recuperació.
Alguns experts confien el seu optimisme sobre el restabliment del consum a aquest estalvi acumulat, però també a la recuperació de la confiança del consumidor i de la demanda deprimida.
Un d'ells és Emilio J. González, professor d'Economia a la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-ICADE. Creu que els «indicadors de confiança del consumidor estan a punt de tocar terra», de manera que es «pot frenar la caiguda del consum i, fins i tot, començar a remuntar lleugerament». Però això dependrà de «l'eficàcia de les vacunes, del ritme de la vacunació i del fet que s’acabin els confinaments i els tancaments perimetrals perquè torni la normalitat», sentencia.
Per la seva banda, Pedro Rei, professor del departament d'Economia i Finances d'ESADE, considera que «la recuperació del consum serà problemàtica, perquè la confiança al consumidor continua caient a mesura que van arribant noves onades imprevistes de la pandèmia». Rei assegura que els consumidors «han après a viure en un estat d'incertesa en què és preferible restringir el consum» i que l'adaptació «conjuntural« dels hàbits de despesa ha passat a ser «estructural, i per això, cada cop més irreversible».
Hi haurà, a més, diferències per sectors. En el del turisme, per exemple, el docent d'ESADE afirma que hi haurà «un efecte rebrot» quan es pugui tornar a viatjar. Tanmateix, adverteix que les noves condicions seran «més restrictives i incòmodes», cosa que pot afectar el creixement d'aquest sector a llarg termini.
Però on s'aprecia una empremta més profunda és en la transformació del comerç minorista, ja que «la pandèmia ha suposat un cop de gràcia del qual és molt difícil que es recuperi». L'única manera que té per competir per un consumidor que ha descobert la compra online és que li «ofereixi especialització, assessorament o servei postvenda d'una
No serà una tasca fàcil. Les compres per internet, lluny d'estabilitzar-se, continuen creixent. El percentatge de consumidors que ha utilitzat el canal online per comprar productes de gran consum ha passat del 40 % a l'inici de la crisi sanitària al 70 %, segons les dades de la plataforma de l'Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC). A més, el 80 % dels consumidors asseguren que continuaran comprant per internet un cop passi la pandèmia. Només el 8 % afirmen que abandonaran aquest canal.
Als uns i als altres caldrà convèncer-los perquè tornin a consumir. Perquè, com recorda José María Bonmatí, director general de l'AECOC, «encara avui, el 93 % de les llars gasta menys que abans de la pandèmia».
El fet que es mantinguin els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), els ajuts directes del Govern i el Fons de Recuperació Europeu són altres factors que Bonmatí enumera com a imprescindibles per augmentar les compres dels espanyols. La confiança que ha generat el procés de vacunació és una llum que es veu a la fi del túnel. Per aquí ha d'arribar l'anhelada tornada a la normalitat i, amb ella, l'empenta definitiva a la reactivació de l'economia.
MÉS TEMPS A CASA I MÉS HORES DE TELEVISIÓ
En temps de coronavirus, el consum ha trobat terreny adobat en alguns àmbits en què ha crescut sense problemes. I ho ha fet com a conseqüència directa de l'impacte que la pandèmia ha tingut en la vida de les persones.
Així, els confinaments i les diverses restriccions a la mobilitat han provocat que els ciutadans passin més temps a casa, cosa que s'ha traduït en un augment del consum d’hores de televisió el 2020: un 16 % més que el 2019. Són quatre hores i 35 minuts de mitjana asseguts davant del televisor, segons dades de la consultora Barlovento Comunicació.
D'altra banda, la incertesa econòmica i laboral, la por al contagi i el desgast emocional són darrere el creixement del 4,8 % en el consum de pastilles per a l'ansietat, la depressió o la conciliació del son. És més del doble que el 2019, el 2 %, segons el Consell General de Col·legis Farmacèutics.
