La tendència a la baixa en els preus de l'habitatge s'està reforçant a causa de la crisi sanitària de la COVID-19. Si en el segon semestre del 2019 ja van baixar un 2,1%, en els primers sis mesos d'aquest exercici la contracció s'ha incrementat fins al 4,94%, segons dades del ‘XXXI Informe sobre el mercat de l'habitatge’, elaborat per Tecnocasa i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. D'aquesta manera, es duplica el ritme de baixada i el metre quadrat se situa en un preu mitjà de 2.245 euros. Aquestes dades s'allunyen amb un ampli marge del preu màxim de la sèrie històrica, que va ser a finals del 2006 i principis del 2007, quan el metre quadrat es va aproximar als 3.500 euros. Durant aquests 14 anys, el preu nominal de l'habitatge s'ha reduït un 35,8%.
Et pot interessar: Calcula les despeses que té comprar una casa
Per ciutats, Sevilla ha liderat la caiguda amb un retrocés interanual del 8,21% i situa el metre quadrat en 1.252 euros i Barcelona, amb una rebaixa del 7,21%, en 2.960 euros el metre quadrat, sent les dues grans urbs amb més impacte. Malgrat la baixada, la Ciutat Comtal es manté com la més cara de les recollides a l'estudi. Completa el pòdium Madrid, que veu caure el preu un 4,46%, a 2.573 euros, i és una altra de les més cares.
Et pot interessar: Madrid, objecte de desig del mercat immobiliari de luxe
La compravenda cau al juny, tot i que creix respecte al maig
Durant el primer trimestre del 2020, les vendes han baixat un 16%, fins a situar-se en 116.045, comparades amb les 138.346 dels tres primers mesos de 2019, encara que cal tenir en compte els 18 dies de març en què el sector immobiliari es va veure afectat per l'estat d'alarma. Malgrat això, les dades de l'informe mostren una recuperació de l'activitat des del maig, quan va arrencar la desescalada, i sobretot al juny. Aquell mes, les oficines del grup immobiliari Tecnocasa van rebre un volum de sol·licituds de compra similar al de principis d'any, superant les 21.000, i també van rebre un nombre de visites semblant al previ a la pandèmia, de més de 19.000.
Et pot interessar: Les novetats legislatives en la nova realitat
Amb tot, sembla que això no s'ha consolidat, ja que al juny, la compravenda d'habitatges es va tornar a enfonsar, va caure un 34,3%, i es van registrar un total de 27.221 operacions, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). D'aquesta manera, el sector registra quatre mesos de retrocessos en aquesta mena de transaccions, ja que al març van baixar gairebé un 19%, a l'abril un 39% i al maig gairebé un 54%. Per tant, en termes mensuals, la compravenda d'habitatges va pujar en el sisè mes de l'any gairebé un 22% respecte al mes anterior.
Potser una de les forces que ha provocat aquest interès en la intenció de compra és el teletreball, una modalitat que ha tingut un gran impuls durant la pandèmia i que s'ha implementat en moltes empreses, ja que un habitatge de propietat està més condicionat per teletreballar que quan és de lloguer. Segons apunta l'Anàlisi de Fotocasa Research ‘Habitatge i teletreball durant la pandèmia’, el 57% dels treballadors que viuen en propietat disposa d'una habitació o un despatx separat de la resta de la casa, davant del 34% dels llogaters. A més, en xifres generals, el 74% de les persones que treballen des de casa viuen en un habitatge del qual en són propietaris. Per tot això, aquest grup de persones que no treballen des de l'oficina pot ser un segment actiu en el mercat immobiliari, ja que suposen el 31% del conjunt de demandants d'habitatge, sigui de propietat o de lloguer.
L'increment en la intenció de compra es correspon amb un altre augment, el del nombre d'habitatges en venda. I és que, després de pujar un 19%, se situa al juny en 2.774, la més alta d'aquest any. Encara que, en aquest sentit, també cal assenyalar que, a partir del maig, la quantitat d'habitatges que rebaixen el preu respecte al marcat inicialment va en augment, i se situa en 1.767 i, igual que en el cas anterior, sent el valor més alt del 2020.
