El 27 % dels espanyols sense assegurança de salut tenen la intenció de contractar-ne una a curt termini arran de la pandèmia, i un dels principals motius per fer-ho són els dubtes sobre si el sistema de salut públic pot fer front de manera òptima a la crisi sanitària
La salut s'ha convertit en una de les principals preocupacions dels espanyols. Així ho reflecteix l'última enquesta realitzada al mes de maig pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en la qual la sanitat se situa com el quart principal problema per als ciutadans, només per darrere de l'atur, la crisi econòmica i el coronavirus SARS-CoV-2. Precisament, aquest últim ha estat el causant de l'augment de la inquietud per la salut pròpia i la dels éssers estimats, una tendència que ja existia a la societat abans de l'esclat de la pandèmia, explica José Manuel Veiga, director d'Assegurances de Protecció de BanSabadell Assegurances.
Entre moltes altres coses, l'expansió de la COVID-19 a Espanya ha posat de manifest la professionalitat del personal sanitari públic i privat que ha actuat d'una manera valenta i heroica. Tanmateix, també s'ha constatat que la sanitat pública no disposa de recursos il·limitats i que ha de prioritzar els tractaments i els casos més crítics davant d’altres que, tot i ser essencials per al benestar dels ciutadans, no presenten un risc tan elevat per a la seva salut, explica Veiga. Per això la col·laboració entre la sanitat pública i la privada és vital, tal com va assenyalar Marta Villanueva, directora de la Fundació IDIS, a la trobada digital «Repensando la Sanidad Española» organitzada pel diari El País. En aquesta línia, Villanueva va destacar la importància de buscar fórmules que permetin comptar amb una millor qualitat, eficiència i atenció, per millorar els temps d'espera i acabar amb l’obsolescència tecnològica, entre altres coses.
En aquest context, les assegurances privades de salut cobren una especial importància. Els moments d'incertesa mostren la necessitat d'estar preparats per afrontar riscos. Es tracta d'una reacció natural: buscar aixopluc enmig de la tempesta, ja sigui en l'escala de valors, en les persones que es tenen a prop o en els productes que es consumeixen.
Tal com reflecteix un estudi realitzat per la consultoria Bain & Company al juny, fins a un 27 % dels enquestats sense assegurança de salut van manifestar la seva intenció de contractar-ne una a curt termini, i un dels principals motius per fer-ho són els dubtes sobre si el sistema de salut pública pot fer front de manera òptima a la crisi sanitària, després de la primera onada de contagis. I és que, com explica José Manuel Veiga, «prevenir i protegir-nos nosaltres, així com els nostres fills i familiars, ha donat encara més rellevància al valor que aporten les assegurances de salut, vida i decessos». I afegeix que, davant de situacions d'incertesa, «les assegurances de salut privada proporcionen uns serveis diferencials, especialment les companyies que s'enfoquen en l'atenció al client, els centres propis i els programes de prevenció».
Una tendència, la de decantar-se per la contractació d'una assegurança de salut privada, que fa bastants anys que està en augment. Les assegurances de salut van créixer un 4,77 % el 2019, i van arribar a uns 8.923 milions d'euros de facturació, segons les dades recollides per la Investigació Cooperativa entre Entitats Asseguradores i Fons de Pensions (ICEA), divulgades a principis del 2020 per la Unió Espanyola d'Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA). «Un creixement que ha estat constant en els darrers anys i que ja ha arribat al 30 % de les famílies i aquesta tendència ha augmentat en el segon trimestre de l'any, així com la predisposició dels consumidors a valorar la compra d'aquest tipus de serveis», apunta el director d'Assegurances de Protecció de BanSabadell Assegurances. Així, la creixent preocupació sobre la salut provocarà que els serveis privats de salut es transformin cada dia en una necessitat més prioritària i, per tant, que augmenti el share-of-wallet dels ciutadans dedicats a aquests serveis, afegeix Veiga.
I el sector s'ha anat adaptant en un moment en què han sorgit noves necessitats. A l'inici de la pandèmia, les asseguradores privades espanyoles es van pronunciar sobre els dubtes que sorgiren sobre les cobertures que oferien per a la COVID-19. A través d'un comunicat realitzat per la patronal UNESPA, es va afirmar que les companyies cobrien els costos derivats de l'atenció als pacients que la necessitessin, sempre en col·laboració amb la sanitat pública. Les assegurances s'han adaptat a la «nova normalitat» a través de l'ampliació de la seva cobertura i la seva oferta, amb un impuls de la digitalització dels serveis.
Un sector en transformació
La transformació digital de la societat i dels serveis ha impactat de ple en el sector sanitari. En els últims mesos, la majoria dels ciutadans espanyols han rebut atenció mèdica per vies telemàtiques, tant en el sector públic com en el privat, bàsicament per una mateixa raó: evitar el col·lapse dels hospitals i els centres de salut. Segons un estudi realitzat per l'Associació Mèdica Americana (AMA), el 75 % de les consultes mèdiques es poden gestionar a distància. El sector es troba ara immers en una transformació accelerada que té com a repte principal adaptar els seus serveis a les eines digitals, amb el focus posat a proporcionar una atenció de qualitat als pacients.
Pot interessar-te: Telemedicina: com ha evolucionat amb la COVID-19?
Les empreses privades han treballat en aquesta línia amb intensitat des de l'inici de la pandèmia. El nombre de consultes realitzades de forma telemàtica relacionades amb la COVID-19 van arribar a les 5.000 a la primera onada de contagis; mentre que, abans de l'arribada de la pandèmia, només se n'havien registrat 300, segons les dades de Sanitas. Tot això ha estat possible gràcies al fet que «les empreses de salut privada havien recorregut un camí més llarg que la salut pública en l'adopció de les noves tecnologies, cosa que ha permès que els clients trenquin amb la creença que és necessari que l'atenció mèdica sigui sempre presencial i que identifiquin els avantatges pel que fa a seguretat, comoditat i rapidesa d'aquest canal d'assistència», assegura Veiga.
L'atenció telemàtica no abraça només les malalties físiques, sinó que també arriba a les mentals, més importants que mai en un moment en què molts ciutadans, sobretot gent gran, han passat llargs períodes de temps sols. Han nascut així una gran quantitat d'iniciatives, com les de #NingúnMayorSolo, per oferir ajuda i suport emocional a les persones grans que viuen soles.
A més de l'atenció als pacients, les asseguradores han posat a disposició de la societat diverses accions dirigides als professionals de la salut. L'alta exposició del personal sanitari al virus n’augmenta la vulnerabilitat, de manera que les asseguradores han unit forces per protegir-los. A través d'UNESPA i gràcies a la col·laboració de les asseguradores del país, ha nascut un fons solidari mitjançant el qual se subscriu una assegurança de vida col·lectiva que cobreix la defunció per causa directa de la COVID-19 dels professionals sanitaris (metges, infermers, auxiliars d'infermeria, zeladors sanitaris i personal de les ambulàncies), així com un subsidi per als que siguin hospitalitzats.
