Per més que fem pressió amb el puny tancat sobre una esponja, l’esponja tornarà a recuperar la seva forma inicial en qüestió de segons; si, de sobte, la mullem, augmentarà de volum. En canvi, si aixafem amb força una massa de pa i hi clavem un dit, trigarà una mica més a tornar a pujar. Potser aquest dit fins i tot acaba marcat al pa. En les crisis, hi ha sectors de l’economia que es comporten com a esponges i d’altres com a masses de pa.
En cap ordre de la vida no es pot preveure el futur al 100 %, i en economia, tampoc. Si això hi afegim una crisi sobtada, diferent i incerta, com la de la COVID-19, encara és més complicat. En tot cas, la recuperació progressiva d’aquesta crisi, en un escenari optimista, començaria al nostre país a partir de setembre, segons un informe de Monitor Deloitte.
“L’objectiu de l’anàlisi de Monitor Deloitte és que serveixi de marc de reflexió a les empreses per definir els seus plans de negoci i afrontar la recuperació, entre els pròxims tres i 18 mesos, en funció de la indústria”, explica Fernando Pasamón, soci responsable global de Consultoria del Sector Retail i Nacional de Béns de Consum i Distribució de Monitor Deloitte. La recuperació per sectors pot estar condicionada pels esdeveniments sanitaris i econòmics, la mobilitat i la confiança del consumidor.
En un context marcat per la incertesa com l’actual, disposar d’informació objectiva i actualitzada en temps real es converteix en la clau per prendre les millors decisions. Pulso, la nova aplicació de Banc Sabadell, mostra l’evolució del consum i de l’activitat comercial en tot el territori nacional. A més, permet interactuar i filtrar les dades per sectors i zones d’influència. Ara, això és més útil que mai, tenint en compte les variacions que la crisi de la COVID-19 està provocant sobre les empreses espanyoles.
Sectors esponja i sectors massa de pa
-
L’alimentació (esponja) pot créixer amb força, un 10 % respecte al 2019, a causa del boom a l’inici del confinament i l’aturada abrupta de l’hoteleria i la restauració, que poden anar a mig gas la resta de l’any (massa de pa). Analitzant les dades de Pulso, veiem que aquesta tendència es confirma: el sector de l’alimentació es va convertir en la despesa principal de les llars espanyoles durant el confinament. Aquest fet és un reflex fidel de com s’ha prioritzat la despesa en béns de primera necessitat. Les xifres són clares: a l’abril, aquest sector va ocupar un 76 % de la quota de mercat a Espanya, davant d’un 32 % el mes de febrer. A més, les bones dades del sector de l’alimentació es mantenen, cosa que deixa molt clar que aquesta modalitat de consum va més enllà del confinament.Durant el confinament, la restauració ha quedat relegada a serveis a domicili o menjar per emportar-se. La reobertura amb capacitat limitada, la implantació dels protocols higiènics i la tornada a la feina poden fer que el sector passi del –95 % de creixement a l’abril al –40 % respecte al 2019. Fa pocs dies, el sector reclamava un paquet de mesures de supervivència. I és que amb el límit del 40 % de capacitat a la fase 2, els hotelers no veuen la rendibilitat. Aquesta situació es recull clarament en el rànquing dels 10 sectors amb més activitat mensual que ofereix Pulso, i és que el sector de l’hoteleria ha passat de liderar el rànquing al gener a representar un percentatge residual a l’abril.En el retail, la demanda es concentra en el canal en línia (una altra esponja molla). La tornada a la normalitat pot marcar la recuperació dels comerços físics, que es poden comportar més com la massa de pa: poden passar del –80 % al maig al –20 % al desembre.Les farmàcies poden créixer al voltant d’un 3 % per la demanda de productes de prevenció, com ara mascaretes i gels, i també de medicaments per tractar la COVID-19 (sector esponja). En un context en què la gran majoria de sectors s’han vist sacsejats per la crisi, el farmacèutic és un dels més resilients, donada la seva condició d’input del sistema sanitari. Pulso confirma aquest augment que ja s’ha produït, associat a les vendes en farmàcies, especialment en segments com ara analgèsics i productes d’higiene de mans, encara que també hi ha hagut cims de vendes d’accessoris sanitaris, termòmetres digitals i nutrició, sobretot per a nens.El sector turístic de moment encara no ha millorat les seves xifres amb la desescalada a Espanya, i el consum dels estrangers continua amb caigudes superiors al 90 % respecte al 2019 en tot el país, segons Pulso. No obstant, s’espera que es recuperi, en funció de la reobertura dels corredors entre zones i la implantació de protocols higiènics que donin confiança. Pot passar del –95 % a l’abril al –55 % al desembre, amb un cim de turisme domèstic (espanyols cap a destinacions nacionals) a l’estiu. Exemple de massa de pa.El sector automobilístic es pot reactivar per la reobertura dels concessionaris i, sobretot, per la menor tendència del consumidor a agafar el transport públic (per por de contagiar-se) i per les ofertes dels fabricants. La caiguda del sector pot ser del –45 % respecte al 2019. Cas de massa de pa, potser una mica frenada per una nova conscienciació pel medi ambient i per factors com ara l’augment del teletreball i, per tant, la reducció de la quantitat de desplaçaments.
Et pot interessar: Les receptes del sector turístic per sortir de la crisi
La confiança del consumidor
A més de la incertesa, l’evolució de la pandèmia i les decisions governamentals, en aquesta crisi el comportament del consum hi té un paper fonamental. L’índex de confiança del consumidor (ICC) va patir una de les caigudes mensuals més importants de la seva història: del 86 % al febrer al 50 % a l’abril. I mentre que l’e-commerce va ser el guanyador absolut, no van tenir la mateixa sort els comerços físics i l’hoteleria, primer, pel tancament forçat, i després, per les limitacions i la por al contagi.
Aquest gir comporta una edat daurada del sector tecnològic: apps d’esport; videotrucades; e-learning; realitat virtual; impressió 3D... També hi haurà oportunitats en big data i intel·ligència artificial o ciberseguretat. Segons Bank of America, és l’únic sector al costat de l’or on no sols no han sortit diners, sinó que n’hi continuen entrant.
La sostenibilitat i el bé social poden estar en auge pel canvi de mentalitat després del coronavirus. Les empreses que prioritzin l’eficiència energètica, apostin per les energies renovables i redueixin residus seran les preferides dels inversors. També, els grups farmacèutics i biotecnològics capaços d’invertir en processos de recerca de noves vacunes i medicaments.
Et pot interessar: Així són les inversions que recompensen les empreses responsables i sostenibles
Els sectors exportadors també són una esponja. Si bé el PIB espanyol ha caigut un 5,3 % en el primer trimestre respecte al mateix període del 2019, el dèficit exterior és un 19 % menor que l’any passat, segons Indústria, Comerç i Turisme. Les importacions han caigut per la baixada de la demanda interior, però s’ha continuat exportant alimentació, begudes i tabac i productes químics.
Et pot interessar: Escolta les claus de Joan Tristany sobre exportar al podcast de Banc Sabadell
Com es pot accelerar la recuperació (o fer que la massa de pa pugi)
“Les companyies s’han de dotar de mecanismes que ajudin a avançar-se a crisis futures, sanitàries o no, que es caracteritzin per la velocitat, la profunditat i l’origen extern a les dinàmiques habituals del mercat i que ajudin també a gestionar aquestes crisis”, recomana Fernando Pasamón, de Monitor Deloitte.
L’FMI acaba de presentar un informe que testifica l’ensorrament de l’economia mundial. Però aporta algunes idees sobre com es pot aprofitar la crisi per combatre grans cavalls de batalla, com ara la desigualtat i l’emergència climàtica. Creu fermament que la formació i el reciclatge seran claus en el futur, igual que professions com les dels àmbits educacional, tecnològic i sanitari.
Et pot interessar: Les escoles de negocis es reinventen pensant en el nou teixit empresarial de després de la COVID-19
