Ja es comença a veure la llum al final del túnel. Es preveu que l'economia surti de la sotragada l'any que ve, després de la patacada que ha patit aquest 2020 a conseqüència de la pandèmia. La vacuna contra la COVID-19 ha revifat les expectatives sobre la recuperació fins al punt que algunes institucions i firmes d'anàlisi han millorat les seves previsions de creixement del producte interior brut (PIB) per als pròxims dos anys. El rebot, però, serà incomplet. Encara no s'han dissipat els riscos: l'arribada d'una tercera onada de contagis, un augment de la insolvència de les empreses, la finalització de les ajudes associades als expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i als autònoms afegiran pressió a la reactivació econòmica.
Els experts adverteixen que els primers mesos de 2021 estaran plens de dubtes. «Mentre existeixi el risc d'una nova onada de contagis, la incertesa dominarà les decisions dels agents econòmics», assegura Noelle Cajigas, sòcia responsable de Mercats de la consultora KPMG a Espanya. Aquest temor s'anirà diluint a mesura que avanci la campanya de vacunació que, segons els plans anunciats pel Govern, s'iniciarà al gener. «Esperem un fort creixement en el segon i el tercer trimestre de l'any entre les economies de la zona euro», explica Jessica Hinds, economista d'Europa de Capital Economics, consultora amb seu a Londres. A més, el país haurà après dels repunts anteriors.
L'esperat aixecament de les restriccions serà molt beneficiós per a Espanya, en particular per al sector turístic, que representa més d'un 12 % del PIB, ressalta Hinds. Si això passa, les previsions més optimistes podrien arribar a bon port. El Banc d'Espanya, per exemple, calcula que l'any que ve el PIB repuntarà entre el 4,2 % i el 8,6 %. La seva estimació, modificada fa uns dies, ha augmentat lleugerament respecte a la de setembre (quan esperava entre el 4,1 % i el 7,3 %). Però és inferior a la prevista pel Govern, que vaticina un avanç de fins al 9,8 % gràcies a l'efecte multiplicador de Fons Europeu de Recuperació. «El que sí que sabem és que, quan caiem moltíssim, després creixem ràpidament», avala Valentí Pich, president del Consell General d'Economistes.
Els diferents confinaments i les restriccions de moviment han deixat una empremta en el desenvolupament de país. Aquest any, el PIB espanyol baixarà un 12,8 %, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). Representarà la caiguda més gran de les economies en desenvolupament. La segona onada de contagis després de l'estiu podria portar una nova contracció de l'activitat econòmica en els últims tres mesos d'aquest any, i així retardar la recuperació fins a l’abril de 2021. «Llavors haurem vist una W en la corba de la recuperació de l'economia», diu Hinds. Això implica un escenari de doble recessió.
Després d'una brutal caiguda del 17,8 % entre abril i juny, a conseqüència del confinament, i després d'un rebot del 16,7 % en el tercer trimestre (juliol - setembre), l'economia espanyola es podria contreure en el període d'octubre a desembre. El retrocés podria arribar a ser de fins al 3 %, d'acord amb les previsions del Consell General d'Economistes. La raó? El sector serveis (del qual depenen gairebé vuit de cada 10 llocs de feina al país) ha tingut una activitat un 40 % inferior respecte a abans de la pandèmia. El Banc d'Espanya, per la seva banda, espera que l'economia oscil·li en aquest últim tram de l'any entre un repunt del 0,6 % i una caiguda del 3 %. En canvi, el Govern preveu un augment del 2,4 %.
La importància del Fons Europeu de Recuperació
El ritme del quart trimestre incideix en les perspectives de l'any que ve, coincideixen els analistes. S'estima que, a principis de 2021, l'avanç de l'economia encara sigui feble. La clau de la recuperació rau en dos factors: la magnitud que pugui tenir una tercera onada de contagis, si és que n'hi ha, i l'impacte del Fons de Recuperació. Per a 2021, el Govern espanyol ha previst una despesa pública de 550.484 milions d'euros, fet que suposa un increment del 19,4 % respecte a la despesa pressupostada en el pla de 2020. D'aquesta quantitat total, 26.634 milions corresponen al Fons Europeu de Recuperació.
A més, dins dels pressupostos generals de l'Estat per a 2021 es preveu una transferència directa de 8.000 milions d'euros a les comunitats autònomes procedents del programa REACT-EU, que també forma part del Fons Europeu de Recuperació. Són uns pressupostos clarament expansius que es basen en unes previsions macroeconòmiques optimistes, ja que auguren un creixement del 9,8 % del PIB per a 2021.
El procés de recuperació econòmica es consolidarà el 2022 amb un avanç d'entre el 3,9 % i el 4,8 %, segons el Banc d'Espanya. Però el PIB no reconquistarà completament el terreny perdut en aquesta crisi fins al 2023, segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Les esperances de totes aquestes previsions estan posades en el remei mèdic contra la COVID-19. «Sense la superació de la pandèmia no és possible tornar a la normalitat», remarca Cajigas. De fet, el llançament de la campanya de vacunació a Europa a principis de l'any que ve salvaria la temporada turística d'estiu d'Espanya, amb una despesa dels visitants estrangers que podria ser al voltant del 80 % dels nivells de 2019, enfront d'un 20 % d'aquest any, diu Hinds.
«Això afegiria 2,5 punts percentuals al nostre pronòstic actual de creixement del PIB de 4,5 %», diu l'analista. A més, les llars estan acumulant un fort volum d’estalvi que podria sortir a la llum si els consumidors recuperen la confiança, afirma Cajigas. «Per a això és fonamental l'evolució de l'ocupació a mesura que vagi millorant la situació sanitària», considera l'experta. No obstant això, el terreny en què s'assentarà la recuperació és inestable. Les petites i mitjanes empreses, que en general compten amb menys recursos financers i contribueixen a més del 70 % de l'ocupació al país, estan lluitant per no enfonsar-se, segons una anàlisi de l'FMI. Moltes companyies estan al caire de la insolvència i, en cas de fer fallida, podrien generar un tsunami d'acomiadaments.
El Banc d'Espanya espera que la taxa d'atur al país se situï entre el 15,7 % i el 16,2 % a finals d’aquest any. El 2021, quan s'acabin les ajudes associades als ERTO i als autònoms, la institució preveu una pujada fins a entre un 17,1 % i un 20,5 %. El 2022 baixaria a una forquilla d'entre el 14 % i el 18,1 %. «Les ferides que deixarà la COVID-19 en les economies trigaran a cicatritzar», comenta Cajigas. «Estendre l'esquema de l'ERTO més enllà de gener també brindaria a les empreses i als treballadors més certesa per al pròxim any», indica Hinds. Aquests suports, dels quals se n'ha beneficiat aproximadament el 22 % dels assalariats en el moment més crític, van atorgar ingressos i liquiditat per limitar els efectes de la pandèmia, afirmen els experts de l'FMI.
Un procés lent
En aquest mar d'expectatives, l'única cosa certa és que el procés de recuperació serà lent. No només per a Espanya, sinó per a tota la Unió Europea. La mostra d'això ha estat l'anunci recent del Banc Central Europeu (BCE) d'augmentar (fins als 1,85 bilions d'euros) i allargar (fins al 2022) el pla de compra de deute lligat a la crisi sanitària, que garanteix un finançament barat als governs. «Es dona més oxigen a l'economia per seguir respirant», diu Pich. «El BCE ha llançat dos missatges. Està dient als mercats financers que hi haurà un llarg període de tipus d'interès baixos i que, a més, la recuperació necessitarà temps», afegeix l'expert.
D'aquesta manera, l’endeutament més gran que han assumit els Estats per fer front a la crisi econòmica no serà una càrrega tan feixuga. El Govern preveu que 2020 tanqui amb un deute equivalent al 118,8 % del PIB, més de 23 punts per sobre de la taxa de 2019 i la ràtio més elevada des de principis del segle passat.
L'anunci del BCE s'ha anunciat després de corregir la caiguda del PIB de l'eurozona fins al 7,3 % aquest any, enfront del 8 % que s’augurava al setembre, i de revisar el creixement, de només el 3,9 % el 2021, força inferior al 5 % que es preveia fa tres mesos. «Cal tenir en compte que el procés d'immunització de tota la població serà lent i segurament durarà bona part de l'any que ve; per tant, cal tenir una mica de paciència», conclou Cajigas.
JOVES I DONES, ELS MÉS AFECTATS
La crisi sanitària està augmentant les desigualtats en el mercat laboral, d'acord amb l'FMI. Aquestes han estat especialment dures per als treballadors joves, poc qualificats i temporals. Gairebé el 41 % dels joves espanyols (menors de 25 anys) està a l’atur, 10 punts percentuals més que al gener d'aquest any, segons les dades de l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat), facilitades al setembre. La xifra duplica la mitjana europea, del 17,1 %, i està per sobre de qualsevol altre país de la zona.
A més, la pandèmia està tenint un efecte especialment perjudicial per a les dones. Segons els economistes de l'FMI, la crisi està posant en perill dècades de progrés en matèria d'igualtat de gènere. «Les dones són particularment vulnerables als efectes econòmics de la pandèmia. Al voltant del 29 % treballava en feines que es van veure durament afectades pel distanciament social i els confinaments, en comparació amb el 21 % dels homes», destaca la institució.
