Serà suficient el bazuca europeu per recuperar l’activitat econòmica i empresarial? | EDE
movi-image-bazuca-europeo-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

Serà suficient el bazuca europeu per recuperar l’activitat econòmica i empresarial?

Mon May 04 11:45:15 CEST 2020

Desgranem les més de 200 mesures fiscals i pressupostàries impulsades per 25 països de la UE i el Regne Unit per fer front a la crisi de la COVID-19

La crisi de la COVID-19 amenaça el món tal com el coneixíem i està provocant, a més del terrible terratrèmol sanitari, un impacte sense precedents en l’economia i, sobretot, en l’activitat empresarial.

El teixit empresarial està molt malmès. A Espanya hi ha gairebé 3 milions de pimes i autònoms que formen més del 99 % del teixit empresarial espanyol. I gairebé 24.000 empreses amb més de 250 empleats. Alguns sectors especialment rellevants per a Espanya com el turisme veuen amb dificultats la llum al final del túnel. L’activitat ha quedat paralitzada parcialment o totalment per les necessàries mesures per frenar la propagació de la pandèmia, a Espanya i a la resta d’Europa i altres regions. S’ha demostrat que el confinament i el distanciament social són armes poderoses contra el virus, però ens arrosseguen a una recessió que obliga, necessàriament, a posar en marxa iniciatives econòmiques eficaces per intentar evitar el desastre i ajudar les economies a recuperar-se i les empreses a lluitar per conservar l’activitat i l’ocupació.

Com han ajudat Espanya i altres països les seves empreses? Quines mesures han posat en marxa? Quin impacte tindran aquestes mesures en les seves economies? 

La Xarxa d’Institucions Fiscals Independents de la UE (EU IFIs), un organisme que agrupa les institucions fiscals dels 27 països membres, ha publicat una edició especial del European Fiscal Monitor, que aglutina les mesures fiscals adoptades per 25 països membres de la UE i el Regne Unit i permet comparar-les, amb la finalitat de donar resposta a la crisi de la COVID-19. La xarxa EU IFIs recull les mesures aplicades al març i s’anirà actualitzant en les pròximes setmanes.

Segons aquesta publicació, els països analitzats han aplicat més de 200 mesures fiscals per afrontar la pandèmia. La majoria han posat en marxa entre quatre i 10 iniciatives fiscals, encara que Luxemburg i Espanya se situen al capdavant amb 20 i 25 mesures, respectivament. No obstant això, no és tan important el nombre de mesures com el pes que tenen sobre cada PIB nacional. En aquest sentit, podem trobar països que, només aplicant tres mesures, han fet un esforç fiscal més gran que Luxemburg i Espanya, segons recull el document de la xarxa EU IFIs.

El gruix de les mesures fiscals tenen com a objectiu evitar l’atur i minimitzar els problemes de flux de caixa corporatiu. En concret, 23 dels 26 països analitzats estan concedint ajuts als empleats, les empreses i els treballadors autònoms afectats per la situació. A més, nou països han augmentat la seva despesa en els sectors sanitaris nacionals, 24 han adoptat mesures d’ajornament d’impostos per als seus contribuents i nou han aplicat també exempcions fiscals per a les empreses i els autònoms més afectats per les mesures de contenció.

Això fa que la magnitud de la resposta fiscal que han donat els països a la crisi de la COVID-19 no tingui precedents. De fet, la majoria dels països han incrementat les seves despeses entorn d’un 1,6 % del PIB i han donat un alleujament fiscal per valor de l’1,4 % del PIB. És important tenir en compte que aquests càlculs són bastant prematurs i recullen només les accions preses durant les primeres setmanes de la pandèmia. És probable que els fons siguin insuficients i que els governs hagin d’estendre o renovar els estímuls. 

Molts països també han pres mesures fiscals indirectes amb poc impacte en els seus saldos fiscals, com ara les garanties sobre els préstecs per facilitar l’activitat a les empreses i els autònoms que han aplicat una vintena de països. De fet, l’escala d’aquesta mesura és la més important de totes, ja que de mitjana suposa un 6,4 % del PIB.

En canvi, una minoria (11 països) han aplicat també préstecs públics per un valor mitjà de l’1 % del PIB. A més, alguns països han posat en marxa un altre tipus de mesures amb poc impacte fiscal, com ara canvis legislatius, reassignacions pressupostàries, moratòries de crèdit, protecció a inquilins i relaxació en els requisits de capital a entitats financeres. 

ESPANYA

Com ja hem dit, Espanya ha estat un dels països que han posat en marxa més mesures, encara que és important tenir en compte no tan sols el nombre de mesures, sinó també el seu pes en l’economia nacional. El document elaborat per la xarxa EU IFIs recull un total de 25 mesures. Entre aquestes mesures n’hi ha moltes que s’adrecen a empreses i treballadors autònoms i d’altres que els afecten indirectament, encara que no s’hagin dissenyat exclusivament per a ells:

  • Prestació extraordinària de la Seguretat Social per als treballadors autònoms afectats per tancaments temporals durant l’estat d’alarma.
  • Ampliació dels reemborsaments dels préstecs públics relacionats amb les inversions industrials.
  • Extensió durant sis mesos de tots els deutes d’impostos.
  • Ampliació de la línia de crèdit públic amb garantia estatal.
  • Pròrrogues en el pagament d’impostos.
  • Exoneració o rebaixa en la cotització a la Seguretat Social de les empreses en cas d’ERTO vinculats a la COVID-19.
  • Aplicació de la garantia estatal en préstecs bancaris a empreses i treballadors autònoms per mitigar els efectes econòmics de la crisi.
  • Ampliació de les línies de crèdit públiques existents per al sector empresarial.
  • Línia d’assegurança de crèdit a l’exportació extraordinària.
  • Compensació econòmica per la suspensió dels acords de compres públiques.
  • Prestació extraordinària per als treballadors autònoms afectats per tancaments temporals durant l’estat d’alarma.

A més, s’han aprovat altres mesures per ajudar les comunitats autònomes i les entitats locals, els treballadors i el Sistema Nacional de Salut:

  • Nou crèdit addicional per al Servei Nacional de Salut.
    Pagaments provisionals addicionals extraordinaris per a les regions.
    Regulació dels preus de productes farmacèutics i d’altres productes sanitaris no prescrits.
    Transferència de subsidis per als serveis socials prestats per les regions.
    Prestacions per incapacitat temporal per als treballadors afectats per la COVID-19 o en una situació d’aïllament preventiu.
    Fons social extraordinari.
    Permís perquè els governs locals amb superàvit fiscal el 2019 el destinin a inversió social.
    Extensió del bo social d’electricitat.
    Extensió dels pagaments de la hipoteca.

Et pot interessar: Moratòria hipotecària, tot el que cal saber

  • Subsidi d’atur per als empleats que són acomiadats temporalment.
  • Pròrroga voluntària del termini de reemborsament dels préstecs d’explotació agrícola concedits arran de la sequera del 2017.
  • Ampliació extraordinària de l’horari de treball dels empleats del Sistema espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació.
  • Crèdit extraordinari per a la recerca científica dirigida a la vacuna. 
  • Permís retribuït per als empleats dels sectors i les activitats no essencials.

Espanya ha fet més que altres països? Gràcies al treball de la xarxa EU IFIs, podem comparar aquestes mesures amb les que han pres els nostres veïns més pròxims. El treball és molt ampli, però ens hem centrat en l’anàlisi del que han fet Itàlia, Portugal, França i Alemanya, encara que en aquest quadre es pot accedir a tots els països i mesures que han estat objecte d’aquesta anàlisi.

ITÀLIA

El document de la xarxa EU IFIs recull només quatre grans mesures a Itàlia per fer front a la situació, dues que afecten directament les empreses i dues més adreçades a enfortir el seu sistema de salut i mantenir l’ocupació:

  • Ampliació de fins a 350.000 milions d’euros de liquiditat per ajudar les empreses i les llars.
  • Suspensió dels pagaments d’impostos i incentius fiscals per als treballadors i les empreses.
  • Enfortiment del Sistema Nacional de Salut i del Departament de Protecció Civil.
  • Preservació dels nivells d’ocupació i d’ingressos.

PORTUGAL

El Govern lusità ha posat en marxa set mesures, quatre de les quals estan molt dirigides a alleugerir la situació de les empreses:

  • Aplazamiento de las cotizaciones a la Seguridad Social del empleador
  • Despido simplificado
  • Moratoria de crédito
  • Líneas de crédito del Tesoro de la empresa
  • Cuidado de niños de hasta 12 años y ancianos
  • Aplazamiento de las obligaciones legales en materia de impuestos y Seguridad Social
  • Préstamos para apoyar el alquiler de viviendas

FRANÇA

A França, l’equip d’Emmanuel Macron ha optat per concentrar les mesures en cinc iniciatives adreçades a les empreses, la protecció dels treballadors afectats i l’enfortiment del seu sistema sanitari:

  • Garantia de l’Estat sobre nous préstecs.
  • Creació d’un fons per a petites empreses.
  • Impostos i contribucions socials diferits.
  • Subvenció general per als hospitals.
  • Ampliació de les prestacions per atur de curta durada.

ALEMAÑA

Finalment, el Govern alemany ha pres només tres grans mesures per afrontar la crisi:

  • Ajornament del pagament d’impostos.
  • Programa d’assistència immediata.
  • Accés flexible a les prestacions de curta durada.
 
 
 
Fotografia d'Olia Nayda a Unsplash
-Temes relacionats-
up