Οs o bou: quin tipus d'inversor ets? | EDE
movi-image-eleconomista-oso-toro-inversor-1
Envia'ns suggerències
Estalvi i Inversions
4 min del teu temps

Οs o bou: quin tipus d'inversor ets?

Tue Dec 15 11:01:59 CET 2020

Uns creuen que el mercat serà baixista i els altres que els preus dels actius pujaran

Wall Street és sens dubte un dels carrers més famosos de món, però potser un dels elements més fotografiats del districte financer de Nova York és l'escultura d'un bou de bronze. A Espanya se’l coneix com el «bou de Wall Street» (en anglès: Wall Street Bull o Charging Bull; és a dir, el bou envestint). A la ciutat alemanya de Frankfurt, davant de la borsa també hi ha una estàtua d'un bou (bull en anglès), però allí s’està enfrontant a un os (bear en anglès). Aquests dos animals són dos dels símbols més usats en el món de la inversió, però saps realment a què fan referència?

En resum, els bous són els inversors que aposten per un mercat alcista, mentre que els ossos són aquells que creuen que baixarà. Hi ha diferents teories sobre quin és l'origen de l'ús d'aquestes paraules per descriure els inversors. Una d'elles es basa en la manera en què ataquen aquests animals. Mentre que el toro clava cornades de baix a dalt, simulant un moviment a l'alça; l'os ataca amb urpades de dalt a baix, i això s'interpretaria com un mercat a la baixa.

Pot interessar-te: Diccionari borsari per entendre com funcionen els mercats

Un altre dels possibles orígens es remunta al segle XVIII, quan el director de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va construir un mur (wall, en anglès) al sud de l'illa on avui se situa Manhattan durant la fundació de la ciutat de Nova York. L'objectiu d'aquest mur era evitar que els ossos ataquessin els ciutadans i, alhora, retenir els toros dins de la ciutat.

A més, els espectacles de circ a l'antiguitat clàssica també són una altra de les teories més recurrents, ja que un dels esdeveniments més populars entre el públic era la lluita entre animals, i la més important era la protagonitzada per un toro contra un os. També és comú per al terme os l'explicació que es basa en els intermediaris que venien les pells d'aquest animal. Eren pells molt cobejades i els mediadors les negociaven abans de rebre-les.

Pot interessar-te: Com invertir bé: lliçons apreses dels millors inversors de la història


Què són els mercats bull i bear?

Sigui quin sigui el germen de la utilització del bou i l'os, en l'actualitat un mercat bull fa referència a una tendència alcista; és a dir, en què els preus estan pujant o s'espera que ho facin en un futur. Per tant, el bou simbolitza el perfil de l'inversor comprador, amb confiança en el mercat i que busca comprar accions per aconseguir beneficis..

Per contra, en un mercat bear la tendència és baixista o, el que és el mateix, els preus cauen. En general, s'entén que un mercat va a la baixa quan el preu baixa un 20 % o més en un període d’almenys dos mesos. Això sol passar en èpoques de crisi econòmica. De fet, el 2020 s'ha caracteritzat per caigudes impressionants en terminis molt curts de temps a causa de la crisi ocasionada pel coronavirus SARS-CoV-2. En aquest sentit, si en un mercat alcista els inversors mostren seguretat i optimisme, en un de baixista regna la desconfiança i la incertesa.

Pot interessar-te: Què faig amb les meves inversions quan la borsa cau?

En aquest context, els inversors poden ser tant toros com ossos en qualsevol moment, depenent de com perceben el mercat. Avui poden pensar que la tendència és que els actius pugin i, en poc temps, poden considerar que les cotitzacions baixaran.

«No tots som iguals, ni tan sols nosaltres mateixos ens comportem igual en el temps. Això s'anomena aversió al risc (por de perdre) i la tenim tots; uns més i d’altres menys, però depèn molt de com percebem la realitat i de com la sentim emocionalment i això canvia en el temps. És a dir, no sempre tindrem el mateix grau d'aversió al risc en el temps, ni tan sols per a cadascun dels nostres objectius. Probablement per a objectius de curt termini intentarem minimitzar els riscos, i serem més laxos per a objectius de llarg termini», explica Diego Valero, president de Novaster, en el document formatiu elaborat per Banc Sabadell i Esade El efecto de las emociones en nuestras inversiones personales. Referent a això, molts inversors no professionals compren quan el mercat està a l’alça i venen quan es desploma, enduts principalment per les emocions.

 

Seguir les pautes racionals

Com ha demostrat aquest 2020, els moments convulsos del mercat són un germen perfecte perquè els inversors actuïn seguint les seves emocions i deixin de banda la part racional. Una de les conseqüències del pànic generalitzat és que moltes companyies amb bons fonamentals i models de negoci sòlids també s'estan veient afectades per les caigudes, malgrat que els seus valors continuen estant-hi.

Són dos els moments clau en la presa de decisions d'inversió: la compra i la venda de qualsevol actiu. «Tots dos moments són vitals per a l'èxit de la inversió. Ara bé, generalment la decisió de compra es medita i s’estudia amb més detall, mentre que el moment de la venda es reflexiona poc i sol estar influenciat per elements externs, com el context o la incertesa. Aquest és un dels principals errors que es comet, en general, i que en molts casos porta a males experiències amb la inversió», sosté Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, en el document formatiu esmentat.

Aquests errors que comet el cervell quan treballa de manera automàtica és el que s'anomena biaixos. Els biaixos poden ser cognitius (errors de percepció) o emocionals (influència de l'estat d'ànim). Els biaixos cognitius, al seu torn, poden ser de perseverança de creences, que tenen a veure amb la tendència a mantenir els dogmes, per molt irracionals que siguin, o d'errors de processament, que descriuen com la informació que es rep s'interpreta incorrectament o s'usa d'una manera il·lògica.

Pot interessar-te: Psicologia i finances personals: el nostre cervell 'estima o odia' invertir?

Davant d'això, «deixar-se assessorar en qüestions financeres ofereix avantatges per combatre i limitar aquests biaixos, que en molts casos ens juguen males passades a l'hora de prendre decisions d'inversió. L’assessor avalua la situació amb una certa distància, això li aporta perspectiva i l'ajuda a garantir un plantejament més racional de les decisions d'inversió», apunta Federico Servetto. A més, com assenyala l’expert, «l'assessor compta amb la formació i l'experiència específiques, que és la base professional indispensable per a la tasca que realitza».

Aproximadament una de cada tres persones confia en els assessors financers abans de prendre cap decisió relativa als seus diners. Una xifra encara baixa si es té en compte que, tal com apunta Valero, el 70 % de les decisions econòmiques es prenen sota la influència de les emocions.

En aquest context, un aspecte clau per assolir l'èxit en la inversió és respectar els horitzons temporals. «No hi ha èxits recurrents d’un dia per l’altre. Cada inversió necessita un temps determinat per ‘madurar’ i donar fruit. Justament aquesta necessitat d'immediatesa de la societat moderna està renyida amb aquest aspecte clau, vinculat a l'èxit de les inversions, que és tenir en compte que la inversió és un procés generalment llarg que requereix calma, paciència i també constància», sosté el director d’Estratègia de Clients de Banc Sabadell.

APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre la matèria amb el guiatge dels millors experts.

-Temes relacionats-
up