La por, els biaixos i les percepcions enfront de l'anàlisi, el mètode i la racionalitat. Invertir no és una ciència exacta, però els grans experts han demostrat al llarg de la història que aplicar una estratègia sòlida i basada en la perseverança sol portar beneficis importants a mitjà i, sobretot, a llarg termini. No obstant això, a l'hora d'invertir també entra en joc el factor psicològic i els agents condicionants emocionals, que poden ser tan o més determinants que els números per decidir-s’hi.
«Els riscos són inherents a tot el procés de presa de decisions que fem a la nostra vida», explica Diego Valero, president de Novaster, en el podcast de Banc Sabadell. «Estem prenent decisions permanentment i sempre en un entorn de risc, un factor que ens afecta de diferents maneres i, molt especialment, en la por a perdre».
Pot interessar-te: Escolta el podcast de Banc Sabadell Com influeixen les emocions en les nostres decisions d'estalvi?
Així doncs, un context que afavoreixi la incertesa i la volatilitat incideix en aquesta percepció de l'inversor en funció del seu perfil. Els més atrevits no dubtaran a assumir el risc, però aquells amb un comportament més conservador optaran per una cartera menys susceptible a patir alts i baixos. Això s'ha estudiat freqüentment i fins i tot s'ha identificat una proporció que sol suposar una línia vermella a l'hora de prendre la decisió final: «La major part de la gent —explica Valero— arriscaria els seus diners si li donen la possibilitat de guanyar, almenys, dues vegades i mitja el que pot perdre; és a dir, que per assumir un nivell de pèrdua de 100 ha d'existir la possibilitat de guanyar-ne, almenys, 250».
Com que difícilment podrem anticipar-nos a una crisi i preveure el nostre comportament, la recomanació de Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, és «tenir els diners invertits diversificats correctament i amb un risc que coincideixi amb el nostre perfil com a inversor».
Profecies autocomplertes durant la pandèmia
Això es manifesta molt especialment en l'escenari d'incertesa que ha dibuixat la pandèmia. La situació ha trastocat molts àmbits de l'economia i ha agitat les borses, però fins i tot en aquesta conjuntura bona part de les conseqüències econòmiques tenen, segons el parer d'aquest expert, un component molt humà: «Diria que, probablement, més del 70 % de les decisions que prenem en aquest període es deuen a les nostres reaccions cognitives i emocionals, a com percebem la realitat i a com la sentim. La por a perdre ens fa sobrereaccionar d'una manera negativa i que s'allunya de la racionalitat», argumenta.
Hi ha molta ciència que explica aquest tipus de comportaments i que, d'una manera genèrica, respon al que Valero denomina «profecies autocomplertes», una forma de dir que, si una persona creu que alguna cosa sortirà malament, al final anirà malament: «Quan presentes les coses des d'un punt de vista negatiu, les teves reaccions responen a la negativitat i, per tant, els resultats normalment són negatius».
Aquesta teoria també pot servir per explicar part de la gravetat de les conseqüències que ha acompanyat la urgència sanitària que vivim. El president de Novaster considera que les estructures econòmiques estaven raonablement bé abans de la crisi de la COVID-19, però que el «xoc enorme des de fora ens ha aturat l'activitat». I això ha generat un cercle en què «es deixa de fer una vida normal, les empreses no s'adapten a la nova situació i llavors tots caiem en el que no hauria de ser més que un parèntesi», assegura.
Estalviar: com enganyar el cervell
El comportament de la taxa d'estalvi va en aquesta direcció. Durant aquest any les llars espanyoles han elevat les seves reserves en un 31,1 % al segon trimestre, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). És una dada que podria considerar-se positiva per a qualsevol economia però, com explica Valero, «el motiu que hi ha al darrere d'aquesta dada no és tan bo perquè és la por a consumir i, si no consumim, no produïm i, si no produïm, l’economia cau: és una roda en la qual hi té molt a veure la percepció que tenim de l'entorn».
«En economia diem que tot el que sigui exagerat és dolent, així que cal tenir un consum raonable i un estalvi raonable», assenyala aquest expert. I una de les eines més comunes per a l'estalvi a llarg termini són els plans d'inversió. No obstant això, aquest tipus de productes financers també estan subjectes al vaivé de les percepcions personals perquè, com explica el president de Novaster, «emocionalment estem fets per al gaudi immediat, que és molt més seductor, i no per al retardat perquè no sabem si hi arribarem. Hem d’equilibrar les dues coses».
Això és encara més cert si tenim en compte la rendibilitat que ofereixen aquests mecanismes d'estalvi a llarg termini. El factor temps ajuda a desenvolupar «la força brutal de l'interès compost», el que sens dubte és un argument òptim per apostar per aquests instruments. Hi torna a haver un obstacle, però de tipus psicològic, que s’ha de superar: «S'ha comprovat que, neurològicament, la percepció de l'estalvi se situa a les mateixes regions del cervell que la percepció de la pèrdua, així que hem d’enganyar el nostre cervell per poder estalviar. La clau és aconseguir que l'estalvi no faci mal», conclou.
A més, Servetto destaca la importància de «deixar-se assessorar en qüestions financeres, ja que això combat i limita els biaixos cognitius i emocionals, que en molts casos, com hem vist, ens juguen males passades a l'hora de prendre decisions d'inversió». «L'assessor avalua la situació amb una certa distància, això li aporta perspectiva i l'ajuda a garantir un plantejament més racional de les decisions d'inversió. A més, compta amb la formació i l'experiència específiques, que és la base professional indispensable per a la tasca que realitza», afegeix.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre la matèria amb el guiatge dels millors experts.
