«Amb el Fons Recuperació Europeu, Espanya s'està jugant la seva competitivitat com a país sota les premisses de la sostenibilitat, la digitalització, la cohesió social i territorial i la igualtat. Les empreses han de començar a treballar amb anticipació i proactivitat, fent una reflexió sobre quins àmbits voldran transformar perquè els terminis temporals seran molt exigents». D'aquesta manera, Blanca Montero, subdirectora general, directora de Negocis Institucionals i responsable dels Fons Europeus de Banc Sabadell, explica la importància de cara al futur que, per a moltes entitats, va tenir el programa Next Generation EU, més col·loquialment conegut com a Fons de Recuperació Europeu; un pla dotat amb 750.000 milions d'euros i dels quals Espanya rebrà 140.000 milions fins al 2026.
Aquest vehicle és la gran aposta de finançament europeu per a la reactivació de l'economia continental, a través de dos grans vectors de transformació: la transició ecològica, amb un 37 % dels fons, i la transformació digital, amb un 33 % del total dels recursos en el cas d'Espanya —per sobre del mínim del 20 % fixat per la Unió Europea. També seran importants els programes i les ajudes que tinguin com a missió la implantació de polítiques d'igualtat de gènere. Un dels objectius és contribuir que els sectors de l'economia puguin desenvolupar mecanismes de resiliència per fer-los més resistents davant de futures crisis.
Els fons que arribaran a Espanya
En el cas particular d'Espanya, cal destacar dos documents clau per a la gestió d'aquests fons: el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l'Economia, que el Govern presentarà de manera oficial a Brussel·les aquest mes de març, i el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública. Tal com assenyala Montero, aquesta nova norma «intenta facilitar l'execució dels fons del Next Generation EU que rebrà Espanya a través d'una major agilitat administrativa en els tràmits, el que afavoreix la governança i el diàleg entre les institucions que en gestionaran el repartiment i impulsa la col·laboració publicoprivada».
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu, motor de la reactivació
Espanya pot accedir, en total, a 140.000 milions d'euros, dels quals 72.700 milions seran via transferències o ajudes directes que es materialitzaran fins al 2023 i, la resta, en préstecs. El 2021 ja s'espera rebre al voltant de 34.000 milions d'euros, dels quals 26.634 milions ja s'han incorporat als pressupostos generals de l'Estat , mentre que la resta anirà dirigit directament a les comunitats autònomes . A aquests diners se sumaran els gairebé 80.000 milions d'euros previstos pels fons estructurals i per la Política Agrícola Comuna per al període 2021-2027.
Com arribaran els diners a les empreses
Per a l'assignació d'aquests fons, tots els ministeris afectats necessiten conèixer amb la major precisió possible quines propostes de projectes rebran, ja que, en principi, gran part dels diners es distribuiran a través dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE). La via per calibrar millor aquests potencials projectes ha estat la de les manifestacions d'interès que, com afirma Montero, «fins avui se n'han llançat, almenys, 10 i que permeten que els ministeris entenguin millor l'atractiu que suposa per a les empreses l'arribada d'aquests fons».
Un dels que, recentment, va anunciar la finalització del termini de recepció de propostes va ser el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, que va confirmar que havia rebut més de 750 sol·licituds. Precisament, aquesta institució ja ha especificat, també, quins requisits han de tenir els projectes que es canalitzin a través seu com, per exemple, que hi hagi una col·laboració entre l'Administració, les empreses i els centres de recerca; que hi participin, almenys, cinc entitats privades; que d'aquestes entitats, si més no el 40 %, siguin pimes; que estiguin hi implicades més d'una comunitat autònoma, o que el pressupost mínim sigui de 40 milions d'euros. «És una excel·lent notícia perquè això demostra que hi ha interès per part de les empreses d’aprofitar aquests fons per transformar-se i consolidar la seva recuperació després de la crisi econòmica», indica Montero.
Proactivitat de les empreses
«Hi ha dos grans reptes en joc per als pròxims mesos», assenyala Montero, en relació amb els fons del Next Generation EU: «l'execució amb èxit dels terminis previstos i que els diners, efectivament, arribin a les pimes». En aquesta línia, afirma que «les empreses han demostrat a través de la seva participació en la primera manifestació d'interès que hi volen participar, de la mateixa manera que els col·legis professionals, les associacions empresarials, els clústers o les universitats».
Per accedir en la millor condició possible a aquests fons, Montero recomana, «el primer de tot, entendre'ls, ja que representen un canvi en el paradigma de la direccionalitat d'ajudes que ha marcat tradicionalment la Unió Europea; en la crisi anterior era via exigències fiscals o de control del dèficit». Ara, en canvi, aquests ajuts estan orientats a promoure reformes que potenciïn el creixement. «Aquests fons no solucionaran tots els problemes, però sí que seran un factor determinant per transformar l'economia».
Montero aposta perquè les empreses, amb independència de la seva mida, «comencin a treballar, tenint present que aquests fons seran un acompanyament, però que el fonamental és fer una reflexió estratègica del seu negoci i entendre com es transformaran sobre la base de la innovació». En aquest context, serà fonamental que parlin amb tots els stakeholders de la seva cadena de valor «per buscar sinergies i una integració potencial en nous projectes», el que significa, també, «anar preparant memòries tècniques i altres documents amb caràcter previ a la sortida de les convocatòries definitives perquè aquí el temps jugarà un paper fonamental».
Sota la premissa de «buscar sempre treballar en entorns col·laboratius i promoure aliances», Montero fa una recomanació més a les empreses: «Han de tenir present que el Govern haurà de presentar cada sis mesos a Brussel·les els resultats de les inversions que s'han fet i, que, per tant, demanarà a les entitats que mesurin els impactes que van assolint, de manera que es puguin avaluar els resultats positius que ha comportat l'arribada de finançament a cada projecte».
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
