Comprendre per què puja la llum és una mica complex. No en va, el descobridor del primer condensador, l'holandès Pieter van Musschenbroek, ja va afirmar, a mitjan segle XVIII que «he esbrinat tantes coses sobre l'electricitat que he arribat al punt que no puc entendre ni explicar res». A més de la borrasca Filomena, l'economia espanyola ha rebut el 2021 amb una pujada generalitzada en els elements de la vida quotidiana, com el gas, el preu dels segells o dels enviaments de paqueteria.
En el cas de la llum, encara que fins fa unes setmanes es pensava que el preu per al consumidor final baixaria (a causa de la posada en marxa del Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric, mitjançant el qual deixaran de formar part del rebut de la llum els costos associats al règim retributiu específic de les renovables, la cogeneració i els residus), la realitat ha demostrat que ha passat exactament el contrari. De fet, el cost a l'engròs de l'electricitat ha arribat als 95 euros per megawatt/hora (MWh) i ha fregat el seu sostre històric a Espanya, que es va marcar el 2002 quan va superar els 103 euros.
L'efecte de la inflació en una estratègia financera
El preu de la llum és un dels components més importants de l'índex de preus de consum (IPC), que analitza i mesura l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i amb el qual es calibra la inflació real de l'economia espanyola. El 2020 va tancar amb una caiguda interanual del -0,5 %, el que significava la primera vegada en set anys que els preus acabaven en negatiu. No obstant això, els repunts importants en carburants, electricitat i gas anticipen una ràpida tornada a valors positius, i això tindrà un efecte directe, per exemple, en el poder adquisitiu dels col·lectius amb ingressos que depenen de la seva evolució, com els pensionistes. Així doncs, disposaran de més liquiditat per destinar al consum, per a l'estalvi o per a la inversió.
És molt important que hi hagi un equilibri adequat entre estalvi i inversió perquè aquesta última compensi les conseqüències que la inflació té sobre l'estalvi. Per exemple, si una economia creix, l'habitual és que gran part de l'estalvi es destini a gestionar una cartera amb una estratègia financera que compti amb un patrimoni més gran. Tanmateix, en moments de crisi les famílies privilegien l'estalvi sobre la despesa i sobre la inversió per protegir-se de la incertesa. En aquest sentit, la majoria dels especialistes assenyalen que comptar amb una cartera diversificada que inclogui una cartera de diferents tipologies d'actius amb diferents nivells de risc ajuda, a llarg termini, a protegir el capital de l'inversor dels efectes de la volatilitat.
Pot interessar-te: Deflació o inflació: cap on es dirigeix l'economia mundial el 2021?
Com influeix en els estalvis
Si la llum puja amb força i la dada de l'IPC s'incrementa, és probable que la divisa nacional es devaluï (perdi força en els mercats davant la resta de divises) i que les famílies tinguin menys capacitat de compra i, per tant, que les seves possibilitats d'obtenir estalvi disminueixin.
Per combatre aquest risc, els inversors que vulguin, almenys, combatre el comportament de la inflació és molt probable que hagin de planificar canvis en la composició de la seva cartera; per exemple, apostant per una diversificació més gran, encara que continuïn mantenint una estratègia conservadora.
Paral·lelament a aquesta realitat, la conjuntura general de tipus d'interès propers a zero ha fomentat que els actius considerats tradicionalment com a més defensius, com els dipòsits o les lletres del Tresor, tot just estiguin oferint retorns. Per tot això, a més de revisar la cartera d'inversions hi ha altres possibilitats que, des d'una òptica conservadora, poden ser interessants, com els bons lligats a la inflació —que serveixen per protegir-se d'una pèrdua de poder adquisitiu davant d’un escenari de tipus d'interès molt baixos.
Una altra alternativa és invertir en els denominats valors refugi, com l'or, si bé el principal problema d'aquesta matèria primera és que, en períodes de temps llargs, sol tenir una volatilitat elevada, el que convida a recórrer a l' assessorament professional abans de prendre cap decisió. Les accions també poden ser una opció per intentar combatre la inflació, ja que és habitual que les companyies pugin els preus dels seus productes en un entorn inflacionista, pel fet que els costos s'incrementen i això podria incrementar els seus ingressos i, finalment, els seus beneficis.
Adaptar les carteres a cada etapa del cicle
Sempre es diu que una de les claus de l'èxit en la gestió d'una cartera d'inversió és marcar-se objectius vitals en horitzons temporals llargs, sense prendre decisions precipitades i deixant-se portar per les emocions davant, per exemple, d’una caiguda generalitzada als mercats financers. No obstant això, aquesta premissa, que és totalment certa, no està renyida amb el fet d’implementar, de manera periòdica, reequilibris en la distribució dels actius per adaptar-se millor als diferents moments del cicle econòmic.
Pot interessar-te: Principals diferències entre els valors cíclics i els defensius o anticíclics
En aquest sentit, l'aposta pels fons d'inversió sempre és una bona alternativa, tenint en compte que la seva gestió la duu a terme un equip de professionals que coneix i segueix la realitat financera, i això els permet prendre decisions sobre el portafolis d'inversions amb rigor i rapidesa. Fins i tot en moments complicats poden optar per augmentar el marge de liquiditat, esperant aprofitar-se de les oportunitats futures que puguin sorgir.
Compensa invertir en aquesta conjuntura en les elèctriques?
Des de l'òptica financera, les empreses del sector elèctric s'agrupen dins del segment de les utilities, que són companyies que presten serveis relacionats amb subministraments bàsics i que, habitualment, presenten beneficis estables amb una generació de caixa previsible i, amb freqüència, reparteixen dividends entre els seus accionistes.
Les accions de les elèctriques són defensives; és a dir, estan pensades per complementar una cartera a llarg termini i, per tant, pot passar que, en moments puntuals del cicle, la seva cotització romangui plana o que, fins i tot, caigui. É per això que, per augmentar les possibilitats d'obtenir rendibilitat, el més adequat és incloure-les dins de la cartera d'inversió amb un horitzó temporal elevat i no deixar-se portar per moviments a curt termini que poc tenen a veure amb la construcció d'objectius vitals a llarg termini.
