L’arribada del coronavirus ha comportat una crisi sanitària i, posteriorment, econòmica i social que ha afectat tots els sectors del país. Un dels primers a prendre mesures estrictes, fins i tot abans de l’establiment de l’estat d’alarma, va ser el de l’educació. L’11 de març passat, les comunitats autònomes de Madrid, País Basc i La Rioja van tancar tots els centres educatius, una decisió a la qual es van sumar les altres comunitats autònomes cinc dies després.
Un total de 9,5 milions d’estudiants es van quedar sense classes presencials en una situació mai vista abans a Espanya, cosa que va obligar el sistema educatiu a adaptar-se ràpidament perquè els alumnes poguessin continuar el seu aprenentatge des de casa.
Les conseqüències d’aquesta situació són múltiples i, per exemple, es calcula que els estudiants aquest curs aprendran un 11 % menys que en altres cursos en condicions normals. Així ho demostra l’estudi Efecto del coronavirus en la educación, de l’Organització dels Estats Iberoamericans (OEI), que també alerta del possible increment de l’abandó escolar una vegada superada la malaltia.
Debat: la reobertura dels col·legis
En plena desescalada, el debat sobre la reobertura dels centres educatius està damunt la taula: malgrat el rebuig de la comunitat educativa i els sindicats, que demanen obrir al setembre, les escoles i els instituts catalans en fase 2 han obert les portes, no per fer classe, sinó per fer tutories i reforç lectiu als alumnes que ho necessitin. Això implica que la formació en línia es manté, i es consolida com la millor opció per mantenir actiu el sistema.
Però quan es parla de tecnologia, també pot ser un factor diferenciador, ja que només el 59 % de la població mundial té accés a Internet, segons un estudi de We Are Social i Hootsuite.
A Espanya, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) reflecteix que gairebé 7,8 milions d’estudiants en edat escolar (menors de 16 anys) estan repartits en una mica més de 4,6 llars. D’ells, 100.000 famílies no tenen accés a la xarxa, a les quals se’n sumen unes altres 235.000 que només es poden connectar a través del mòbil.
Et pot interessar: Coronavirus: de les oficines al treball online
La importància de l’educació
La necessitat que el sistema presencial a les aules s’adapti a un confinament ha estat accelerada, i així s’ha viscut en els tres centres concertats de la Fundació FUHEM, tal com detalla el director de l’àrea educativa d’aquesta fundació, Víctor M. Rodríguez: “El cessament de l’activitat presencial ha implicat un canvi radical i un notable esforç d’adaptació per a tota la comunitat escolar”.
Per a José María Troyano, professor de Llengua Castellana i Literatura a l’IES Valdebernardo (Madrid), el sector educatiu “està sent un dels pilars” durant aquesta pandèmia. A més, defensa el paper d’aquesta activitat, perquè “és el sistema que permet que els alumnes continuïn ‘connectats’, mai més ben dit, a la vida real”, els facilita una rutina i els evita una desconnexió total del món exterior.
L’UNICEF assenyala que l’educació és un dret i una part fonamental en la rutina dels nens i nenes, un element que, a més, pot salvar vides, ja que proporciona coneixement i permet desenvolupar les habilitats necessàries per superar crisis com la del coronavirus. No tan sols el tancament de les escoles durant la pandèmia ha posat el sector potes enlaire, sinó que, a més, cal subratllar l’absència de plans de futur ben definits que estableixin una sèrie de mesures amb vista al pròxim curs escolar, que es preveu que serà presencial.
Estudiants, docents, centres i famílies estan vivint una circumstància inèdita davant la qual els països han de desenvolupar noves maneres de garantir que l’educació no s’aturi, independentment de si els centres estan oberts o no.
L’esforç, a més, requereix solucions innovadores, recursos i temps, tenint present que no es pot deixar cap alumne enrere. “Com que ha estat una situació per a la qual ningú no estava preparat (ni els docents, ni els pares, ni l’Administració, ni les directives dels centres) i se’n desconeixia la durada, hem anat improvisant i fent el que podíem amb els nostres mitjans”, explica Troyano des de la seva experiència com a docent i pare d’un nen de quatre anys, per a qui “tot” ha canviat en la seva educació. “Ha passat d’estar a classe amb els companys i els mestres a dependre d’una pantalla i que ‘una altra persona’ (la seva mare o jo) s’encarregui d’ell i l’ajudi a seguir totes les tasques i connexions”, explica qui ara fa de professor per partida doble.
Els desafiaments als quals s’enfronta el sector: digitalització i igualtat
El coronavirus està revolucionant completament l’educació tal com es coneix a mig món, i està obligant el sector a plantejar-se reptes als quals mai no havia hagut de fer front amb tanta celeritat. D’acord amb l’estudi d’Innova Institute de La Salle, el desafiament principal és la transformació digital, que requereix “establir processos d’alfabetització mediàtica que s’adaptin a les maneres d’aprendre i accedir al coneixement de les noves generacions, especialment els nadius digitals, perquè es puguin desenvolupar en l’àmbit personal, professional, acadèmic i social, aprofitant els recursos tecnològics i digitals”.
Sens dubte, l’educació en línia és un dels reptes més importants, però el sector també ha d’assegurar la igualtat d’oportunitats per als estudiants vulnerables i enfocar els continguts al desenvolupament de competències transversals i socioemocionals. Si bé és la resposta més ràpida, també es pot convertir en un element de discriminació, tenint en compte la bretxa digital i les desigualtats a les quals s’enfronten els alumnes dels centres. Troyano viu amb aquesta delicada situació en el seu centre: “No tots els alumnes tenen accés al material i alguns comparteixen equip amb els seus germans i, a vegades, amb els seus pares”.
Com a mesura per posar fi a aquesta dificultat, les administracions públiques i les organitzacions humanitàries han dut a terme una sèrie d’iniciatives perquè cap menor no es quedi sense educació, com el programa de Save the Children, amb el suport de Banc Sabadell.
A més, és clau oferir orientació en línia, perquè tant les famílies com els docents i els alumnes puguin desenvolupar les seves competències sense quedar-se enrere. L’informe de l’OEI estableix que “és indispensable que la comunitat docent tingui una formació adequada en l’ús pedagògic de les TIC, experiència en les metodologies pròpies d’aquesta modalitat educativa i continguts adequats”.
Et pot interessar: La formació com a estratègia de marca
Troyano ha notat un canvi brusc durant la quarantena a l’hora de fer classe, ja que assegura que un 90 % dels seus continguts són presencials. Per a aquest docent, el pas a l’entorn en línia no sempre és positiu: “L’ensenyament virtual no substituirà mai la feina del docent ni el procés d’aprenentatge basat en la impartició de continguts per un especialista, en la comunicació del professorat amb els seus alumnes, cara a cara, i en el tracte personal, individualitzat i adaptat a cada persona amb les seves peculiaritats, la seva casuística i el seu context. A més, allargar en el temps aquest tipus de formació digital, tal com està concebuda avui, generaria una bretxa social i econòmica enorme, beneficiaria els qui tenen més recursos i els posaria per davant”.
La mateixa opinió té el director de l’àrea educativa de FUHEM: “Els entorns digitals proporcionen eines vàlides, però no són les úniques, ni encara menys les més importants. En la situació creada per la pandèmia han ajudat, però ni l’escola, ni el professorat, ni l’alumnat ni el sistema mateix estan adaptats ni llestos per canviar a un aprenentatge completament digital”.
Models híbrids, entre el sistema ‘online’ i el sistema ‘offline’
Com es poden seguir les classes en el futur de després de la COVID-19, més enllà del setembre? Amb un model híbrid. Informes com el de l’Association of MBAs advoquen per integrar la tecnologia en l’educació adaptant-se a les necessitats de cada economia, una realitat que obliga a repensar les metodologies educatives tradicionals. En l’educació del futur, els alumnes presencials conviuran amb els digitals i els docents hauran de preparar continguts adaptats als canals tradicionals i a les noves tecnologies, on les flipped classrooms (model mixt entre les classes presencials i telemàtiques) tindran un protagonisme indiscutible.
Per a molta gent, en el futur els alumnes que vagin a classe hauran de viure experiències diferents d’aquells que es connectin des de la xarxa, amb un increment de la digitalització i l’establiment d’eines com els MOOC (Massive Open Online Course). L’educació escolar s’assemblarà cada vegada més al model de les universitats a distància, amb l’ús de diferents plataformes per organitzar les classes, fer exàmens i facilitar la comunicació entre professors i alumnes.
La Fundació FUHEM fa anys que treballa amb aquesta mena de tecnologies en gairebé tots els nivells educatius, amb sistemes i entorns virtuals, al costat de plataformes com ara Google Suite i Moodle, “que servien de suport a l’activitat presencial”, explica Víctor M. Rodríguez. Un model que combinava les aules presencials amb el món digital i que, explica, ha canviat radicalment: “En aquesta situació també n’hem fet ús en l’etapa d’infantil, amb la lògica adequació a l’edat i les possibilitats de l’alumnat, i també per canalitzar la formació al nostre professorat”.
El futur de les aules
Malgrat la bretxa digital, l’e-learning es consolida com l’opció més segura i ràpida per adaptar el sistema educatiu i garantir l’activitat formativa. En aquest context, reprendre les classes presencials al setembre serà fruit d’un nou model educatiu mixt telemàtic i presencial. La ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha deixat clar que la capacitat màxima de les aules es rebaixarà a 15 alumnes per garantir la distància física, per la qual cosa la meitat dels alumnes s’hauran de quedar a casa.
Aquesta tornada al setembre, d’acord amb l’UNICEF, ha d’ajudar a frenar la transmissió de la malaltia amb una sèrie de mesures recollides a la seva guia COVID-19: protegir la salut a les aules. La prioritat és que els centres puguin assegurar la distància mínima física establerta per les autoritats sanitàries. A més, hauran de tenir capacitat per aïllar els contagis, atès que els estudiants, els docents i el personal d’administració i serveis que estiguin malalts o tinguin símptomes no haurien d’assistir a l’escola. També haurà de ser obligatori complir els hàbits higiènics, com ara rentar-se les mans, evitar tocar-se la cara, cobrir-se la boca i el nas amb el colze en esternudar i fer servir mocadors d’un sol ús. Els centres hauran d’assegurar que les seves instal·lacions estan netes, seguint procediments de desinfecció de les aules i els espais comuns i fent una gestió de residus eficient.
Et pot interessar: Escolta les claus de Koldo Echebarría, director general d’ESADE, Estratègia i gestió del canvi en el postcoronavirus, al podcast de Banc Sabadell
