Estalviar és una de les assignatures pendents dels espanyols. Encara que la majoria aconsegueixen guardar un percentatge del seu sou cada mes, moltes vegades consideren que no és suficient. Malgrat això, aquesta percepció va canviant: la capacitat, la necessitat i les ganes d’estalviar varien en els diferents moments de la vida d’una persona.
Analitzem com canvien els hàbits d’estalvi al llarg de la trajectòria laboral i quins desafiaments i oportunitats es presenten en cada dècada.
Els 20: estalviar per independitzar-se
“En aquesta fase, la capacitat d’estalvi sol ser molt petita o pràcticament nul·la, perquè els joves s’incorporen cada vegada més tard al mercat laboral”, explica Andrea Montero, sòcia directora de Consulae EAF. “El que s’estalvia s’acostuma a dedicar a alguna cosa immediata, com ara pagar els estudis o l’habitatge, sobretot en grans ciutats com Madrid i Barcelona, on els preus del lloguer són molt alts”.
Els estudis i el començament de la carrera professional marquen aquesta dècada, que es caracteritza per les poques càrregues econòmiques, però també pels baixos ingressos. Segons l’última ‘Enquesta anual d’estructura salarial’ elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el sou mitjà dels joves entre 25 i 29 anys és de 15.876,26 euros anuals, encara molt per sota de la mitjana nacional, que se situa en 23.156 euros.
“El més recomanable és estalviar al voltant del 20 o el 30% del sou, però òbviament plantejar aquest percentatge en aquesta fase tan inicial no té sentit”, reconeix Andrea Montero. “De mitjana s’estalvia molt menys, sobretot en aquesta edat. Es comença a estalviar una mica a partir dels 27, quan s’aconsegueix més estabilitat laboral”.
Les despeses dels 30
En general, a partir dels 30 es guanya independència i solvència econòmica. De fet, entre la vintena i la trentena es dona l’increment més alt dels sous: el salari mitjà dels treballadors entre 20 i 24 anys és d’11.316 euros, mentre que el dels treballadors entre 35 i 39 és de 22.216 euros. Pràcticament el doble.
Tot i això, és una etapa lligada a moltes despeses, com la compra de l’habitatge o el naixement del primer fill. Segons dades d’Idealista, el 80% dels compradors d’un habitatge nou tenen 35 anys o més, mentre que l’edat mitjana de la maternitat se situa en els 32, segons l’informe ‘Espanya en xifres 2018’.
“És el moment en què es comença a pagar un habitatge i es tenen els primers fills, de manera que l’estalvi és complicat”, indica Andrea Montero. “La part positiva és que hi ha més estabilitat laboral i més conscienciació de la necessitat de l’estalvi. En general, entre els 30 i els 40 s’hi destina entre un 15% i un 20% del salari”. És important tenir en compte que la generació que és avui en aquesta franja d’edat va sofrir la crisi en els anys en què començava la seva vida laboral. “Això fa que tinguin molt present la idea de tenir un matalàs econòmic, per si les coses els van malament en el futur”, afegeix.
Al contrari del que ocorre en la vintena, en aquesta època comença a tenir-se en compte la jubilació. “Encara que queda molt llunyana, el soroll del tema de les pensions i la idea que s’abaixin fins a un nivell pràcticament de subsistència fa que la gent jove pensi a complementar-les amb una renda privada. Hi ha persones que a partir dels 30 destinen un 5% del seu estalvi total a la jubilació”, indica la sòcia directora de Consulae EAF.
A partir dels 40: estabilitat i estalvi
La dècada entre els 40 i els 50 sol estar marcada per l’estabilitat laboral i familiar. Segons l’INE, el salari mitjà dels treballadors entre 40 i 44 anys se situa en els 24.305 euros, xifra que supera ja la mitjana nacional. Pren molta importància la vida familiar: en la majoria dels casos, els fills cursen ja estudis més avançats i comencen a tenir més independència, però també més necessitats econòmiques.
Malgrat això, el que més marca aquesta etapa és l’estalvi per a la jubilació. “És una època clau”, apunta Andrea Montero. “Com abans es comença a estalviar per a la jubilació, menys costa, perquè s’ha de destinar menys capital a aquest objectiu. Si s’opta per productes que aprofiten l’interès compost i generen interessos que es vagin reinvertint, com més temps, més guany. El temps juga a favor nostre”.
Segons les dades de Consulae EAF, en aquesta època s’estalvia al voltant del 15% del salari per a la jubilació, mentre que un 5% sol destinar-se als estudis dels fills.
Dels 50 a la jubilació
Es tracta de l’etapa amb més capacitat d’estalvi, perquè els fills comencen a independitzar-se, acaben de pagar-se les hipoteques i hi ha més estabilitat laboral. Es gaudeix també de més solvència econòmica: segons l’informe ‘Espanya en xifres 2018’, el guany mitjà anual augmenta amb l’edat fins als 59 anys, per descendir després. El sou mitjà entre els 55 i els 59 anys és de 27.282,41 euros.
Estalvis a curt, mitjà i llarg termini
La sòcia directora de Consulae EAF recomana dedicar part de l’estalvi a diferents objectius des que s’inicia la vida laboral. “Hem de diferenciar entre els objectius a curt, mitjà i llarg termini. Els estalvis a curt termini es destinen a tenir un matalàs que garanteixi estabilitat, per exemple. A mitjà termini, a comprar un habitatge o un cotxe o pagar els estudis dels fills. A llarg termini cobra importància, sens dubte, la jubilació”, explica. “El més aconsellable és consultar un assessor, que indicarà quins moviments convé fer depenent de si els objectius són a curt, mitjà o llarg termini”.
Una cosa que, assenyala, tenen més en compte els joves que els grans. “Estan més conscienciats de la necessitat de tenir una persona que els guiï i els assessori. En canvi, les persones grans estan més acostumades a prendre les seves decisions, cosa que molt sovint pot acabar en errors”.
