El terme crisi en xinès es compon de dos caràcters: l’un expressa perill, i l’altre, oportunitat. Aquesta conjugació de significats l’han experimentat grans empreses que, precisament, van néixer o van ressorgir en èpoques complicades en què la creativitat va tenir un paper clau per a la seva supervivència.
És el cas del fabricant i distribuïdor de béns de consum Procter & Gamble, que aglutina marques com ara Ariel, Gillette i Dodot. Aquesta multinacional d’origen estatunidenc va sorgir l’any 1837 durant l’època que es coneix com a pànic borsari, una caiguda vertiginosa de les cotitzacions en la majoria dels valors de la Borsa, que va desencadenar una crisi financera de sis anys.
En aquells dies, dos joves entorn dels 30 anys d’edat, el fabricant d’espelmes William Procter i el de sabó James Gamble, que a més eren cunyats, temien que els seus negocis es ressentissin en un escenari econòmic tan lamentable. Per evitar-ho, van unir els seus esforços per muntar un negoci de productes domèstics a Cincinnati (Estats Units).
La seva eclosió empresarial, tanmateix, no va arribar fins al cap de gairebé 25 anys, en un altre escenari crític, la guerra de Secessió. Va ser aleshores quan la companyia va guanyar contractes per subministrar sabons i espelmes a l’exèrcit de la Unió, cosa que els va servir per donar a conèixer els seus productes arreu del país.
Els seus hereus també han demostrat talent posteriorment. El 1887 van decidir repartir participacions de l’empresa als treballadors, ja que entenien que, d’aquesta manera, serien menys propensos a les vagues que en aquell moment començaven a proliferar per reivindicar la jornada laboral de vuit hores.
Quin impacte genera el lideratge creatiu?
No acovardir-se davant les crisis, tenir una bona idea i innovar. La creativitat és la base de la innovació, i el lideratge creatiu, la base de la innovació. Un lideratge basat a acompanyar l’equip en l’aprenentatge del treball fora de la zona de confort i motivar-lo per mantenir la ment oberta i oblidar-se de convencionalismes.
“Soc partidari de fomentar aquest tipus de pensament i lideratge creatiu. Contra la crisi, creativitat”, proclama Paris de L’Etraz, professor d’emprenedoria i director del Venture Lab de la IE University.
La clau per a De L’Etraz és que aquesta creativitat aplicada al negoci generi algun tipus d’impacte. “Si no s’aconsegueix aquest impacte, llavors no és un bon negoci”. Aquest especialista posa els exemples actuals d’Amazon, Airbnb o Uber. Van tenir la idea i van aconseguir tenir repercussió en la nostra societat.
“La creativitat és on comença tot, és l’inici de la nova idea. L’altra part del viatge d’innovació és l’experimentació, les proves i l’aprenentatge en fer”, ressalta la professora del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’Esade, Ivanka Visnjic. Creu que s’està veient un augment de la innovació sense precedents, i posa com a exemple la utilització de la intel·ligència artificial per contribuir al descobriment de la cura per a la COVID-19.
“Allò que abans requeria mesos o anys, ara es fa en dies o setmanes. Allò que feien organitzacions individualment, ara es fa en col·laboració. A curt termini, això ens ajuda a combatre la pandèmia. A llarg termini, ens ensenya una nova manera de treballar: molt més àgil, digital i col·laborativa”, resumeix.
Quins mètodes creatius existeixen per aconseguir negocis pròspers?
Hi ha diverses metodologies per millorar la productivitat en clau creativa que es poden adaptar molt bé a les circumstàncies actuals de crisi mundial.
El mètodo Lean
Aquest procediment es va començar a aplicar a les fàbriques de Toyota després de la Segona Guerra Mundial, quan el Japó es va haver d’enfrontar a una forta mancança de recursos i a la necessitat de reconstruir les zones industrials. Aquesta metodologia persegueix oferir allò que els potencials clients demanen d’una manera tan àgil com sigui possible, prescindint dels processos que no aporten res i, per tant, usant menys recursos en termes de temps, matèries primeres i costos.
La metodologia Agile
“Avui s’exigeix ser flexible i tenir capacitat d’adaptació”, subratlla el director del Venture Lab de la IE University. I aquesta metodologia fomenta totes dues qualitats. Va néixer en la indústria del desenvolupament de programari, on les necessitats i les prioritats del client canvien a una gran velocitat. Es basa a distribuir les responsabilitats entre els components del grup de treball i proposa que l’atenció recaigui més en els individus i en les seves interactuacions que no pas en els processos i els instruments.
Design Thinking
Vivim temps propicis per a aquesta metodologia que busca crear nous serveis o productes mitjançant l’observació de l’usuari i la participació activa d’aquest usuari en el procés de creació. “És una bona tècnica quan assumeixes altres maneres de treballar diferents. La clau rau sempre a deixar enrere les idees i les presumpcions del passat i aprendre a treballar fora de la teva zona de confort. Això acostuma a donar lloc a la generació de solucions innovadores i disruptives que acaben reportant beneficis a l’empresa”, opina de L’Etraz.
El Design Thinking i les metodologies Lean i Agile tenen una característica comuna fonamental, segons Visnjic: “Comencen a partir d’un problema ben definit del client, proposen una solució i després passen a les proves. És en aquesta última fase on hi ha la clau”. En comptes de fer-ho linealment, del principi al final, aquests mètodes proposen repeticions i aprendre dels comentaris dels usuaris, abans de comprometre més diners i recursos. “En comptes d’evitar el fracàs i invertir molt de temps i recursos perquè el resultat sigui perfecte, es fa tot el contrari: s’accepta el fracàs com a part del procés d’aprenentatge”.
Empreses que van prosperar en temps de crisi
General Electric va néixer l’any 1892, en plena fase d’incertesa davant els canvis tecnològics que havia de portar el nou segle. La companyia va sorgir de la fusió de dues companyies estatunidenques, Edison Electric Light Company i Thomson-Houston. L’operació corporativa va ser ideada per l’empresari J. P. Morgan, que va imprimir un esperit innovador a la nova companyia llançant-la al desenvolupament de locomotores elèctriques, ventiladors, transformadors i bombetes de durada més llarga.
Dick i Maurice McDonald, fundadors de McDonald’s, també van aprofitar un període convuls, l’inici de la Segona Guerra Mundial, entorn del 1940, per obrir el seu primer restaurant a San Bernardino (Califòrnia). Els germans van establir les bases del florent negoci del menjar ràpid en replicar el funcionament de les cadenes de muntatge industrial al sector de l’alimentació, en concret a la venda d’hamburgueses, patates fregides i batuts. Aquesta especialització permetia servir el menjar al client en molt poc temps i a un cost molt ajustat i accessible a les possibilitats de totes les classes socials.
Precisament, oferir productes i serveis barats és una de les màximes que sorgeixen en temps de crisi, quan els pressupostos són molt més ajustats. Leroy Merlin, a Europa, i Home Depot, als Estats Units, van aprofitar aquesta premissa per fer-se un lloc en el mercat.
Leroy Merlin va sorgir a França el 1923, quan Adolphe Leroy i Rose Merlin van decidir crear una empresa per vendre l’estoc de material militar americà que ja no s’utilitzaria quan va acabar la Primera Guerra Mundial. Posteriorment, van reorientar el negoci a la venda de productes de construcció i mobles, la seva activitat principal avui dia.
Home Depot va néixer a Atlanta (Estats Units), l’any 1978, precisament entre dues crisis del petroli (1973 i 1979). Va sorgir de la mà de dos exempleats d’una ferreteria, un banquer i un expert en comercialització. Aquests quatre professionals són responsables en part del concepte do it yourself (“fes-ho tu mateix”, en català), que convida el consumidor a construir els seus mobles i fer pel seu compte modificacions a casa seva, fent servir eines ideades per a això.
