Al llarg dels últims anys, la globalització havia fomentat el desenvolupament de cadenes de subministrament cada vegada més grans, capaces d’atendre en el mínim temps possible una demanda creixent per part d’uns consumidors preocupats per la immediatesa. No obstant això, i encara que sembli paradoxal, aquestes grans xarxes que involucren multitud d’empreses també han demostrat vulnerabilitat durant la crisi, ja que s’han vist molt afectades per l’impacte dels augments en els costos, els retards en els lliuraments i, sobretot, per les aturades de moltes fàbriques. Això és especialment preocupant en el cas de la Xina, que suposa prop del 45 % del creixement de les cadenes de subministrament, mentre que, segons les dades oficials del Govern de Pequín, entre gener i febrer la producció industrial del país va caure un 13,5 %, i va afectar de manera significativa les indústries internacionals que més depenen de l’arribada de peces xineses: automoció, maquinària agrícola i industrial, sector tèxtil, informàtica i telefonia mòbil.
Et pot interessar: Menys globalització i més digitalització: així serà la nova cadena de subministrament
En aquest context, moltes empreses globals s’han plantejat dur a terme canvis estructurals per evitar que l’escassetat en la recepció de matèries primeres i altres productes semielaborats els impedeixi continuar amb la seva activitat. Per exemple, el tancament temporal fa uns mesos de la ciutat de Wuhan, origen possible del brot de coronavirus i un dels principals centres de producció de la Xina, va provocar que, en poques setmanes, grans multinacionals com Siemens haguessin de fer restriccions a les seves fàbriques davant la manca de material amb el qual poder treballar. De fet, segons un estudi de Dun & Bradstreet, més de 50.000 companyies a tot el món tenen proveïdors directes en aquesta localitat, i la xifra s’eleva a més de 5 milions si se sumen els indirectes.
A partir de març, amb l’onada de propagació del virus estenent-se pel continent europeu i americà, la ruptura de moltes cadenes de subministrament va arribar a països com els EUA, el Japó o Itàlia, cosa que va acabar de paralitzar la producció en molts sectors, i els va portar al col·lapse temporal per l’escassetat de matèries primeres. D’acord amb la consultora Kearney, al tancament d’abril, les pèrdues econòmiques en les cadenes de subministrament per la crisi de la COVID-19 ja superaven els 350.000 milions d’euros, i adverteixen que anirà creixent les properes setmanes a mesura que altres indústries que no s’han vist tan afectades de manera directa en notin les conseqüències en una segona derivada.
Et pot interessar: El que hem après de la reactivació econòmica de la Xina
Anem cap a una Guerra Freda logística?
Gairebé al mateix moment que s’iniciaven les mesures de confinament a Occident, des de Pequín s’anunciava un paquet de mesures fiscals i econòmiques de més de 320.000 milions d’euros, amb un objectiu principal: fomentar la inversió per part de les empreses i posar més diners a les mans dels consumidors per reduir els terminis temporals de la recuperació. En concret, els estímuls perquè les companyies puguin refinançar els seus deutes s’han materialitzat en ajudes per a la concessió de crèdits per valor de 130.000 milions d’euros, mentre que, en paral·lel, s’han establert bonificacions en els pagaments a la Seguretat Social per part de les entitats. A un nivell més macro, la Xina ha reactivat amb força les seves relacions amb països com Corea del Nord, Cambodja o Mongòlia, començant per proposar-los acords comercials a curt termini.
D’altra banda, als EUA la crisi ha servit per convèncer encara més el seu president, Donald Trump, de la necessitat de reduir la dependència cap a la Xina, i ha plantejat fins i tot reactivar la guerra comercial a través de sancions més elevades al país asiàtic com a presumpte «culpable» de la pandèmia global. A més de prosseguir amb la seva iniciativa de promoure la tornada a l’Amèrica del Nord de les fàbriques de les seves empreses nacionals, a Washington estan elaborant un pla d’incentius fiscals mentre s’està treballant activament la diplomàcia per crear la Xarxa de Prosperitat Econòmica, una mena d’aliança de socis de confiança entre els EUA i altres països que tinguin estàndards legals i comercials semblants. De moment, ja es coneixen els avenços en aquest sentit amb nacions com el Japó, Austràlia, l’Índia o Corea de Sud.
Gestionar la incertesa en la cadena de subministrament
Segons un informe de Gartner, una de les claus per a superar els riscos en la cadena de subministrament durant una crisi com l’actual és tenir cura del capital humà especialitzat per evitar l’escassetat de mà d’obra. Per aquest motiu, aposta per desenvolupar infraestructures i mecanismes de protecció que en garanteixin la seguretat. Al costat d’això, des d’aquesta consultora assenyalen que cal treballar en el desenvolupament de diferents escenaris d’incertesa per pronosticar la demanda de productes que hi haurà i, a partir d’aquí, construir una xarxa de proveïdors alternatius. Això tindrà un impacte rellevant en costos per a qualsevol empresa, però, afirmen, sempre serà més gran que qualsevol risc potencial de frenada en la línia de fabricació que pugui derivar en una pèrdua de clients.
Et pot interessar: COVID-19: com se’n poden pal·liar els efectes en les cadenes de subministrament
Precisament és en aquest punt on entitats com ESIC o BDO conclouen que un dels principals canvis que s’estan produint en les cadenes de subministrament és el de la flexibilitat; s’abandona l’antic model de concentració de la fabricació en una àrea geogràfica determinada per afavorir el que anomenen «resiliència a llarg termini», perquè estiguin més ben preparades per afrontar els «cignes negres» del futur (l’expressió cigne negre, encunyada pel filòsof Nassim Taleb, fa referència a ‘esdeveniments inesperats que canvien completament la realitat econòmica’, com, per exemple, la Primera Guerra Mundial o els atemptats de l’11 de setembre als EUA).
Optimitzar la cadena de subministrament
Un informe d’Accenture conclou que un dels aprenentatges de qualsevol gran crisi en el sector de la logística és que «cal posar en marxa un cicle continu de mobilització, detecció, anàlisi, configuració i operacions que ajudarà a optimitzar els resultats i a mitigar riscos», ja que, en molt poc temps, qualsevol previsió sol quedar obsoleta. En aquest sentit, s’apunta al fet que és fonamental tractar matèries com la valoració de riscos en el transport, les possibles restriccions duaneres, la volatilitat en els preus de les matèries primeres i els terminis de lliurament.
A més, es concreten alguns desafiaments per a les companyies del sector de cara als propers anys, i se subratllen especialment:
- La digitalització de la cadena, a través d’eines com la cadena de blocs, que permetran conèixer per endavant les capacitats (i limitacions) dels proveïdors.
- La inversió en intel·ligència de negocis per entendre més els possibles riscos geopolítics, canvis en els patrons de consum o conflictes socials, com les vagues.
- La identificació amb prou antelació de possibles disrupcions tecnològiques que puguin suposar un canvi rellevant per al sector, gràcies a l’aprenentatge automàtic o a les dades massives.
Et pot interessar: Coronavirus: ha suposat el retorn del ‘made in Spain’?
